“El cooperativisme és una filosofia de vida”

(vegeu-ne la primera part a Emporion núm. 82, octubre 2013)

Podria ser que el consum reculi molt en aquest país?
Sí, una persona no fa res, però cent o cent mil, sí. En el meu cas, bona part de la meva alimentació no la compro a la botiga; l’obtinc de la cooperativa, després hi ha persones artesanes que fan xampús, persones que fan cereals i moliners que el molen i fan productes, i això fa que tinguem comandes col·lectives d’aquests productes. Si comprem cereals a un productor de l’Anoia, per exemple, sabem a qui li estem donant els diners, sabem que ell es guanya la vida amb això, i no negociem. Sabem que val tant, i li paguem tant. A més qui ens subministra els productes també està en un procés de canvi de mentalitat, perquè els productes són ecològics i noten que el consumidor és diferent, i entenen aquest nou model.

El model cooperatiu d’on ve?
Aquest moviments vénen molt de Sud-Amèrica, perquè aquests països han tingut molts problemes per poder autogestionar-se. Hi ha hagut molts polítics corruptes, molts poders fàctics, moltes dictadures, manipulacions, dictats sobre el que s’ha de cultivar… Estan empobrint els sòls, i és clar, hi ha comunitats que l’única manera de viure és mitjançant l’autogestió, col·lectivitzar i cooperativitzar les feines i les formes de relacionar-se.
Perquè, al cap i a la fi, si fas un pensament seriós, t’adones que no necessites tant per a viure: menjar en part te’l pot proveir l’hort; viure (si tens la sort de tenir algun habitatge, ja ho tens; si no, pagues un lloguer) i l’oci… Home, hi ha moltes maneres d’omplir aquest oci de manera gratuïta i plaent, especialment en aquest entorn on vivim tan privilegiat. Potser la primera cosa que s’ha de fer és desendollar la tele i deixar de llegir els diaris, i pensar per un mateix. Aleshores, quan encenguis la tele, ja la podràs criticar amb més llibertat.

Els diaris també?
Tots els diaris defensen uns interessos, perquè qui hi ha darrere vol que tinguin aquesta línia editorial o aquesta altra… La majoria dels mitjans no volen veure l’ésser humà, perquè l’exercici crític va contracorrent. A més, el missatge dominant és que això no és vàlid, que s’ha de pagar hipoteca, cotxe, canviar de nevera, de televisió i d’ordinador… Un procés que et menja. Jo, per exemple, he decidit no votar, i t’estigmatitzen aquest fet; en canvi, veus que en seu parlamentària molts polítics estan absent i, per tant, no voten, o s’emprenyen i decideixen marxar del parlament sense votar. Es veu que ells, que cobren per votar, poden no votar, però en canvi, tu, si ho fas, t’ho critiquen.

Quina història té el cooperativisme a Catalunya?
El cooperativisme català comença el 1887. Pels volts del 1936, n’hi havia de treball, de vi, de consum. Les cooperatives tenien molts colors polítics, i era un lloc on es feia política. Era un lloc d’esquerres, on es podia fer polítiques constructives (també en alguns casos destructives), però bàsicament era una feina per poder sobreviure. L’industrial d’aleshores tenia segrestats els treballadors –recorda que tenien molts pocs drets-, els industrials d’aleshores, pensa en les colònies tèxtils, eren l’amo de la teva vida, els que et donaven sostre i menjar. El moviment cooperatiu era en aquest sentit una eina per alliberar-te d’aquest dogal.

I l’Equitativa?
L’Equitativa de Palamós era de la més important de Catalunya, tenia més de dos mil famílies associades. Produïen el menjar, l’oli, el vi, el pa, i tenia una botiga de queviures… I va funcionar durant molt de temps. Estava situada davant del cinema Arinco, on actualment hi ha el pàrquing, allí hi ha una placa commemorativa que la recorda. Aquesta cooperativa es va fer tan forta que va arribar a tenir un gran poder inversor: va comprar magatzems, immobles. No van tenir problema d’abastiments, durant la guerra, perquè estava federada amb altres cooperatives, algunes franceses. També era una cooperativa de crèdit, per pagar el gra de la collita, o el vi o el que sigui…

No va perdre l’esperit en fer-se tan complexa?
Home, si llegeixes les actes veus com sorgien els problemes, però va funcionar, i una pila d’anys. No fa gaire es va fer la presentació d’un llibre de Xavier Paunero i Octavio Montes que en parla a bastament.

Les cooperatives actuals com són?
La majoria que duen aquest nom no tenen res a veure amb aquell model. Són una SA o SL, és a dir, utilitzen aquest element fiscal per funcionar. Nosaltres no volem això, el que volem és potenciar un mode de vida cooperatiu. Agafar la paraula cooperativa i usar-la.

És monetària?
En part, només. Utilitzem la moneda social, que ja està implantada arreu de Catalunya i ens permet intercanviar productes, béns i serveis sense pagar un euro. Això ja ens permet escapar de l’euro És una moneda alternativa. Aquí, per exemple, tenim l’ecoxarxa de l’Empordà, que gestiona la moneda social de l’Empordà, a Catalunya hi ha 25 ecoxarxes. Són moviments de base, i no surten gaire a la tele. Si venim a fer una hora a l’hort, ens remunerem amb ecovents, que és la moneda de la xarxa Empordà. Cada cinc setmanes hi ha una assemblea de l’ecoxarxa de l’Empordà. Allà és on es decideix què es pot fer per augmentar l’extensió d’aquesta moneda.

I com es gestiona?
Aquesta moneda es gestiona per un portal web d’Internet. Et dónes d’alta en el portal de l’Empordà, que és la nostra bioregió, i ofereixes alguna cosa. Totes les bioregions estan connectades. Aleshores tu ofereixes, per exemple, en el meu cas, serveis de fotografia o fer un massatge de reiki o dur la comptabilitat, i pots oferir aquests serveis a canvi d’euros o d’ecos, o bé 50% amb ecos i 50% amb euros. L’eco no és una moneda en si mateixa, sinó que és una moneda virtual basada en l’intercanvi. Si algú agafa un dels meus serveis, jo cobro amb ecos, en el meu compte d’internet, similar a un compte bancari, tinc X ecos, i els puc utilitzar o comprar patates, si hi ha algun senyor que m’accepta ecos. Per tant, tota aquesta part de l’economia salta de l’euro i se’n va a la moneda social. La moneda social és molt interessant perquè t’adones que quan et desconnectes de l’euro, no tot ha de ser tan car, perquè primer l’intercanvi és directe, generalment, si tu tens oli i l’altre té gallines, i, per tant, ous, ja hi pot haver l’intercanvi, o es pot sofisticar una mica i fer-ho en forma de triangle. Es produeixen creuament d’oferta i demanda i es genera moneda, apunts comptables, que es gestiona en un software.
Nosaltres a l’hort de Sant Antoni treballàvem i consumíem, però en tenir l’hort de Palamós, que és molt més gran, calia fer una redistribució més justa, per exemple, si jo feia una hora i me’n duia deu quilos de patates, i un altre feia cent hores i se’n duia deu quilos de patates (que és el que consumeixen), això clarament no era just. I com que estava desproporcionat vam pensar introduir la moneda social, i aleshores per cada hora que treballaves a l’hort, o administrativament a la web o amb comptabilitat, rebies ecovents.

Teniu un programa?
Sí, tenim un programa que enregistra les hores que fem i els productes que ens duem, cada hora que fem ens la remunerem. Vam incorporar dos tipus de socis: els consumidors o bé els prosumidors (productors, que han de fer més de deu hores de feina). Les condicions són diferents en els preus del producte. La diferenciació és perquè la gent se senti còmoda, i no se senti lligada. L’as-semblea és cada dimecres a les vuit de la tarda, i és aquí on es decideix què es fa: el reg, la palla, les llavors. Tenim un sistema de goteig, de bancals i de palla que ens dóna un gran rendiment. La idea és aprendre amb l’experiència i provar coses que funcionin. I sobretot ser feliç amb el que es fa.