Quan era jove preferia la tardor i l’hivern. Ara que sóc gran m’espero la primavera i l’estiu. Cada mes té les seves particularitats que el fan desitjable; no obstant això, el mes d’agost s’ha convertit en el meu preferit. M’agrada passar-lo a Torroella, sense moure’m de la vila, i en tinc prou sortint de casa i trobar amics i amigues que estan de vacances; assistir a les nombroses manifestacions culturals que omplen el calendari d’aquest mes; gaudir de la fresca dels vespres… Torroella, durant el mes d’agost, té més atractiu que mai. Són els forasters els qui, després d’elogiar la nostra població i manifestar l’enveja que ens tenen per viure en un lloc així, ens desperten i ens fan valorar el nostre privilegi.
El mes d’agost Torroella sembla que faci endreça i obri portes i finestres per acollir visitants i airejar l’ambient. El risc de qualsevol població, i segurament més encara dels nuclis de les dimensions de Torroella, és tancar-se en el cofoisme. Inevitablement, quan això passa, no triga gaire a sentir-se el baf de resclosit característic. Algú pot considerar que ja no és possible tancar-se en èpoques de globalització. Doncs sí, perquè ens podem pensar que aquell que va a Cancun de vacances, o agafa sovint Ryanair per passar caps de setmana a ciutats europees, o realitza un viatge organitzat dels que garanteixen la visita a set capitals en deu dies… ja està vacunat contra l’excés de localisme. La veritable obertura està en el pensament i no simplement en el viatjar. Si el sol fet de traslladar-se fos garantia d’alguna cosa, serien els revisors de tren els qui tindrien la mentalitat més oberta. De la mateixa manera, no podem dir que vivim en democràcia, malgrat la celebració d’eleccions periòdiques, si falta participació i els que manen no escolten; un poble sense debat, sense confrontació, no es pot obrir.
Torroella necessita obrir-se, connectar-se, cercar el seu perfil singular i no tenir por al debat. Seria insensat deixar perdre tot el capital acumulat al llarg de diverses generacions que han sabut sumar creativitat en bé del municipi. Més de quatre se’n reien quan es parlava que can Quintana seria el motor de Torroella. Gràcies a la fe d’alguns ha esdevingut un òrgan autònom que presideix l’alcalde i s’ha convertit en un dinamitzador insospitat just fa poc temps. El cinema Montgrí, centre singular; la música, present com a poques poblacions; la biblioteca, el centre de documentació, i les imminents realitats del nou arxiu i el centre polivalent… Hom pot morir d’èxit i no és sobrer recordar que de cada cent persones que superen la desgràcia només una paeix satisfactòriament l’èxit. Als pobles els passa el mateix. Atenció, doncs: la sensatesa demostrada fins avui ha de continuar i això només és possible obrint de bat a bat les portes intel·ligents que permeten el pas dels nous corrents i les finestres que faciliten albirar els nous horitzons.
