Joan Badia i Homs, historiador i expert en romànic català, fou el guia perfecte per a la visita al monestir de Sant Quirze de Colera, del romànic pirinenc més impressionant, potser, de Catalunya, pertanyent al municipi de Rabós d’Empordà. L’any 1931 va ésser declarat Monument Historicoartístic i avui està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
La sortida ha inclòs també l’església romànica de Santa Maria, que forma part del conjunt monumental del monestir, la parròquia de Santa Maria i el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera. Una perfecta combinació de cultura i defensa del medi ambient.
El monestir de San Quirze està situat dintre de l’Espai Natural de l’Albera, en una vall rodejada de muntanyes. Pren el nom de Colera per les que la delimiten i separen, per llevant, de la Mediterrània. La seva restauració en un estat molt avançat, i molt propera l’arribada de l’electricitat, permetrà que s’obri al públic en el propers dies d’aquest estiu. Portada a terme pel Patronat, sota la presidència de l’alcaldessa de Rabós i del qual és membre fundador el mateix Joan Badia, ha comptat amb la col·laboració de la Diputació i de la Generalitat.
Hem de destacar i agrair la tasca que porta a terme la Confraria del Roser, amb en Josep Riera i Torrent, que organitza aquest cicle de visites als monestirs catalans, guiades per Joan Badia. Aquesta ha estat la tercera sortida organitzada, la primera a Sant Pere de Roda i Santa Maria de Vilabertran, la segona a Sant Miquel de Fluvià i Sant Tomàs de Fluvià i la tercera, que és objecte d’aquest comentari, a Sant Quirze de Colera. El programa inclou diverses visites més, de les quals espero poder gaudir i difondre-les a tots els interessats en aquestes sortides culturals.
No es pot parlar de Catalunya com a nació i de la seva cultura sense fer referència expressa als monestirs, centres vitals de la nacionalitat que s’anava formant a l’hora de la reconquesta de les terres envaïdes pels sarraïns. Inspirats en la regla monàstica de Sant Benet, un codi de vida monàstica escrita en llatí els anys 534-550, només al Bisbat de Girona se’n conten quaranta-set entre abadies i priorats.
A tot Catalunya foren fonamentals Ripoll, Poblet i Santes Creus i la seva ànima espiritual fou l’abat Oliba, abat de Cuixà i de Ripoll, fundador de Montserrat, home de la Treva de Déu i a qui devem la primera concreció de la idea de pàtria aplicada a les terres catalanes. L’any 795 els comtats de Girona, Cardona, la Cerdanya, Osona i Urgell foren agrupats en la nova Marca Hispànica de la qual Barcelona l’any 817 fou anomenada capital. Carlemany combatí els sarraïns que amenaçaven les possessions carolíngies de la Marca, pretengué reconquistar Saragossa però, atacat el seu imperi pels saxons, es retirà i a Roncesvalls hi perdé tota la rereguarda i hi morí el seu nebot, Rotllà (La cançó de Rotllà).
Les excavacions han permès posar al descobert una extensa necròpolis de tombes antropomorfes així com les restes del temple primitiu. L’abadia va experimentar una forta expansió al segle x, sota la protecció dels comtes d’Empúries i Rosselló, i celebrà la consagració de la nova església de Sant Quirze, Sant Andreu i Sant Benet l’any 935. Al segle xi, a banda i banda de l’Albera, hi tenia moltes possessions i emprengué una important reforma del temple i la construcció del Palau de l’Abat. Una nova consagració va tenir lloc l’any 1123, motivada tant per la necessitat de defensar privilegis i possessions com per la reconstrucció del temple parroquial.
A finals del segle xiii s’originà la croada contra Pere el Gran, excomunicat pel papa Martí IV, que beneí el rei francès Felip III l’Ardit. Aquest entrà en guerra l’any 1285 amb un exèrcit d’uns dos-cents mil homes, inicià l’atac a Sant Quirze, amb màquines de guerra, catapultes, que disparaven boles de pedra d’un diàmetre i d’un pes en veritat molt respectuós (algunes s’utilitzaren a la façana del castell construït posteriorment). Aconseguí arribar fins a Girona i, obligat a retirar-se, morí a les portes de Perpinyà. Pitjor va ésser per al monestir, l’any 1288, la brutal acció de represàlia de les tropes franceses aliades del rei Jaume II de Mallorca i comte de Rosselló, germà de Pere el Gran. (Profanació de relíquies, robatoris i destruccions i fugida dels monjos.)
Al segle xiv, l’església fou reparada. L’any 1303 es reconegué a l’abadia la condició de castell termenat. Construïren dues torres de defensa i un nou recinte fortificat. El pas de la pesta negra, el 1348, va disminuir fortament la població del territori que havia comptat amb seixanta-set masos. La comunitat benedictina s’extingí cap a final del segle xvi i els edificis foren establerts a Joan Mallol, que els convertí en el mas del Convent.
De la basílica consagrada l’any 935, de tres naus amb un llarg transsepte, se’n conserva una bona part de l’estructura, refeta al segle xi amb les voltes i arcs actuals i els tres absis amb decoració llombarda, així com la galeria-pòrtic del claustre amb columnes i capitells. La façana actual, del romànic tardà, pertany a una reforma motivada per l’esfondrament del tram occidental del temple. A migdia el conjunt dit Palau de l’Abat, que amb murs altmedievals manté l’obra gòtica, fou reformat per a masoveria.
L’any 1994 la família de Nouvilas va cedir el conjunt monumental a l’Ajuntament de Rabós d’Empordà, que creà el Patronat Municipal del Monestir per vetllar per la seva recuperació, estudi i divulgació i on són representades les diferents institucions del país.
