Una de les moltes maneres d’agrupar les persones és segons la tendència que tenim a la quietud o a la mobilitat. Em reconec més entre aquests segons perquè m’agrada viatjar i, tant és així, que el nomadisme seria la meva forma natural de viure. D’ençà que el turisme ha esdevingut un fenomen de masses, és pràcticament impossible fer estada a determinades ciutats emblemàtiques. La principal preocupació de l’alcalde de Florència és aconseguir que no hi vagi tanta gent i Barcelona està patint una sobrecàrrega evident. Més que no pas la quantitat de turistes, és el seu comportament el que pot resultar insuportable, però això té fàcil solució perquè encara hi ha magnífics llocs relativament tranquils que estan fora de les rutes massives.
Viatjar és descobrir i això no té res a veure amb la quantitat de quilòmetres que un es desplaça. Hi ha viatges fabulosos molt propers al lloc de residència habitual i el millor viatge que podem iniciar és al nostre interior. Qui té la valentia d’aventurar-se a aquest viatge formidable, té la garantia que cap viatge exterior esdevingui una operació de distracció per evitar enfrontar-se a les sorprenents descobertes que suposa l’anàlisi d’un mateix.
