400è Aniversari de la consagració de l’Església parroquial de Sant Genís de Torroella de Montgrí

Des del novembre de l’any passat i durant tot aquest any 2009 s’estan duent a terme a la nostra vila diversos actes commemoratius de la consagració de l’Església de Sant Genís. Emporion no pot deixar de fer referència a un esdeveniment que, si bé pot semblar destinat a un col·lectiu molt determinat, els feligresos catòlics, és també la commemoració d’un fet transcendent des del punt de vista ciutadà, i això principalment per dos motius: primer, pel fet esdevingut fa 400 anys; segon, per la importància dels actes programats enguany.

Quant al primer motiu, allò que passà fa 400 anys, concretament el 3 de maig de l’any 1609, només cal veure la repercussió que va tenir. Ho podem llegir a l’escrit que hem copiat exactament en català antic. Tota la vila s’hi bolcà, i de quina manera!: “…Arribà monsiñor al pont casi a entrada de nit quant comensaren de ensendra en lo castell de Montgrí gran lluminaria de teya per les quatre torras per ordre de la Universitat i de alli desparavan molts fochs en lo mateix temps…”.

El segon motiu d’interès són els actes programats. L’any 2008, el 14 de novembre, la presentació “Som pedres vives”, junt amb un concurs de dibuix i concert coral. Al llarg de l’any 2009, a més de la missa solemne celebrada el mateix dia que es complien els 400 anys, el 3 de maig, i que coincidia també en diumenge, presidida per el Bisbe de Girona Francesc Pardo; les xerrades sobre arquitectura gòtica, campanars, vitralls, Sant Genís, la capella de música; concerts d’orquestres i de corals, una d’elles l’Escolania de Montserrat, audició de sardanes; exposició de fotografies i d’ornaments litúrgics, commemoració filatèlica, vídeo històric amb visita virtual; i la clausura amb concert coral nadalenc.
Cal ressaltar també el fet arquitectònic: la nostra església és un autèntic temple, d’estil gòtic català, grandiós i atrevit: la petita Catedral de Torroella de Montgrí. Per les seves imensions i per l’amplada de la seva nau, només superada per la de Girona i la de Castelló d’Empúries.

Bastit entre els anys 1306 i 1314, sobre la vella església romànica que restava al seu interior. No hi havia lloc dintre l’emmurallada Sellera, per a un altra edificació. Al llarg dels anys es va acabar el seu interior. El nou cor es va aixecar, no sense greus dificultats degudes a la seva amplada entre els anys 1511 i 1530; la clau central de la volta de la nau ostenta la data de l’any 1605, la Capella Major o de Sant Francesc, l’any 1508, amb una sobre capella per l’orgue, el vell, de l’any 1681. Capella que es va enfondir l’any 1730, prenent el seu apel·latiu de Capella Fonda. La façana és dels segles XVIII i XIX, i l’última datació, en el campanar, és de l’any 1808.

Reproduïm el relat de la consagració, la font del qual és el Llibre d’Òbits, redactada amb el  català de principis del segle XVII.

La Consegracio De La Iglesia Parroquial De St. Genís De Torroella De Montgrí

Diumenja a tres de Maig dia de Santa Creu del any mil sis cents i nou, lo molt lltre. i Rm. señor don Francisco Arevalo de Suaço per la gratia de Deu i de la Sta. Sede Apostolica bisba de Gerona i del conseller de sa magestat, consagrà la lglesia parrochial de St. Genís de la present vila de Torroella de Montgri ab molta solemnitat i festa, parti monsiñor de Gerona disapta a 2 de dit die on lo acompanyaria dos sindics (1) per part de la Universitat de la present vila, qui foren Mn. Antoni Ferriol i Guillem Calvet, menor de dies (2) i molta gent de son servei i altres que apres se anomenarà, a les costes de Foxa lo isqueren a rebre quatre preveres beneficiats desta lglesia qui foran Mº Antic Deulofeu, Mº Gabriel Pont, Mº Nicolau Begur i Mº Demià Gerona. Al cap del terme de la present vila per la vora del teramunt, lo isqueren a rebre los consols ab ses gramalles (3) qui eren, Guillem Calvet, major de dies, Megï Coll i Joan Torro i clavari Joseph Camps, i foran ab molta gent de acavall que entre los qui venia ab Monsinyor i los quil isqueren a rebre entench pasava de cent de acavall. Portavan los dits consols un esquadra de arcabuses que sempre vingueren tirant fins que monsiñor fonch apeat en la posada se li tenia aparellada per part de la Universitat i la Sacristà de la present lglesia.
Arribà monsiñor al pont casi a entrada de nit quant comensaren de ensendra en lo castell de Montgrí gran lluminaria de teya per les quatre torras per ordre de la Universitat i de alli desparavan molts fochs en lo mateix temps, en tal manera que tot aparei-xia benissimament; i de alli desparavan molts mosquets i ormerils (4) tiraven molts cuets voladors en las muntanyas del Putx Gros i Mont Pla.
Los hermitans de Santa Caterina feren molts fochs en lo matex temps en tal manera que tot aparizia benissimament. Al temps que entrà monsiñor per lo portal de Ter era ya de nit i estava tot lo carrer Major fins a la posada del Señor Bisbe, qui era la casa Portella prop la lglesia, ab tanta lluminaria de llanternas, gasolets (5) i per tots los cantons i en la plasa molts fochs de teya tots ensesos que parexia era de dia.
La mayor part de la muralla estava de llanternas de paper enseses i en particular la lglesia estava per alrededor i demunt la taulada de llanternes enceses que era una vista important. Era tanta la lluminaria per tota la vila que paria era de dia.
Diumenja a les sis horas de matí comensa monseñor la consecratió de dit lsglesia conforma la cerimonia del pontifical i per la molta destresa de monseñor —si be es la cerimonia llarguissima— la acaba abans de las deu ores. Feta la consecratio digue monseñor missa de pontifical en la qual li feren asistens lo señor Hieronim Putxvert, ardiaca de Empurda i canonge de la seu de Gerona i lo señor Garau de St. Martí, canonge de dita seu, diacha fonch lo señor Baldiri Batlla i subdiaca lo señor Miquel Çacoromina, tots dos canonges de dita seu. Tanbe foren en dita festa lo señor prior Gabriel Olmera i lo señor Franscesch de Maya prior de St. Thomas de Fluvià. Feuse lo offici ab molta solemnitat i musicha de cantors de cant dorgue, dos cobles de menestrils (6), los millors de la ciutat i bisbat de Gerona.
Apres de lo ofici feu monseñor una solemna profeso ab tot lo clero aconpanyat dels demunt dit canonges i priors. Al exir la profeso de la lsglesia isque una companyia de arcabusers molt ben tractats i destres que sempre anaren tirant tant quant durà dita profesó. Davant les rexes del cementiri per davant la finestra del castell se feu un arch triunfal de gentil trasa i primor que aparague be ab moltes lletres i poesies i hieroglifichs.
Davant de la porta de la lsglesia se feu un portal ab moltas ramas i flos curios. Estava la lsglesia, demunt de la taulada ab moltas banderas i gallardets que adornavan bellissimament la lsglesia i festa. Fonch esta festa ab gran aplauso de tota la vila, avia de tanta gent forastera a ella que deyan joves i vells que may avian vista tanta gent forastera en Torroella. Sia tot a honor i gloria del Señor, augment de la sta. Fé catolica i confussió dels heretges i enemichs de la Sta. Fé catolica.

Notes:

  1. Síndic: Representant de les ciutats i les viles reials a les corts. El conjunt de síndics constituïa el braç reial de les corts.
  2. Ordre menor: Cadascun dels graus que precedien el sagrament de l’orde pròpiament dit.
  3. Gramalla: Túnica llarga fins els peus, vestidura de conseller.
  4. Ormerils: Petits morters o canons.
  5. Gasolets: Gresols, llums d’oli.
  6. Menestrils: Músics components de les cobles de joglars i menestrils, estaven integrades per un nombre variable de músics, que tocaven trompetes, trompes, tabals i sacs de gemecs.