Les guerres carlines o carlinades són tres guerres que van tenir lloc a Espanya després de la mort del rei Ferran VII al llarg del segle XIX entre els partidaris de la monarquia absolutista i tornar a l’antic règim (Don Carles, germà del rei mort) i els partidaris de la monarquia parlamentària (que la reina fos la filla del rei, Isabel). L’escenari polític, econòmic i social era molt més complex que un simple conflicte dinàstic. Va ser una guerra de guerrilles o de partides, on uns escamots irregulars, no professionals, dirigien petites i ràpides accions de combat contra l’exèrcit regular o a poblacions.
La primera carlinada (1833-1840) a Catalunya es va veure com una oportunitat de recuperar els drets perduts després de la guerra de successió (1714).
La segona carlinada (1846-1849) a Catalunya se l’anomenà guerra dels matiners, perquè solien fer els seus atacs de matinada. A Catalunya el conflicte el motivà una pujada excessiva dels impostos i una polèmica restitució de les lleves d’anar a fer la mili, tot acompanyat per unes males collites que van fer pujar el preu del pa i d’una paralització de l’economia.
La tercera carlinada (1872-1876) a Catalunya coincidí amb un retrocés dels valors catòlics, i la promesa de restaurar les constitucions catalanes d’abans del 1714 encoratjà a molta població a sumar-se a la revolta.
A Torroella o als seus voltants també hi ha notícies de fets que hi ocorregueren referits a les carlinades. De la primera hi ha constància d’una batalla entre els carlins i l’exèrcit a la vora de Jafre. Al Diari Balear núm 77, de 16-06-1835, segons un anunci de l’exèrcit publicat a Barcelona el 7 de juny del 1835, diu : «Ayer fueron alcanzadas las gavillas de facciosos de Saura y otras, reunidas en número de 200 hombres cerca de Jafre, por una columna de Bañolas compuesta de la compañia de cazadores del primer batallón del regimiento América y 40 urbanos de dicha villa; otra columna de urbanos de Torroella de Montgrí, Verges y La Escala, (…) Los facciosos han sufrido una verdadera derrota . Más de 30 muertos en el campo, entre los cuales se cuenta á Felip, segundo de Saura; 16 prisioneros, muchos ahogados en el Ter, que hacen subir la perdida á 60 hombres, segun las últimas noticias, 30 armas de fuego de calibre, mantas, morrales y otros efectos que quedaron en poder de las tropas de la Reina nuestra señora. (…) Parte de los prisioneros y armas cogidas se han dirigido interinamente a Torroella.» Cal dir que Saura era un dels cabdills del carlisme a Catalunya.
A la segona carlinada o dels matiners també hi ha fets que succeïren per Torroella. Al diari El Español, época segunda, núm 1009, de 7-10-1847, parla que el grup o gavilla de Marsal, malnom del coronel carlí Marcel·lí Gonfaus, «ha hecho en estos últimos dias una correria atrevida, dividiéndose sus fuerzas para llamar la atención en distintos puntos, se ha presentado en Berges, Torroella, y por último, en La Bisbal. En esta villa tuvo algun fuego con el destacamento, sabiendo de positivo que tuvieron dos heridos. (…) Me han asegurado que la facción no logró penetrar en Torroella, pues sus vecinos cerraron las puertas, y el toque de somaten hizo retroceder á los facciosos.» Aquesta segona guerra carlina va acabar amb una batalla al Pasteral, a La Cellera de Ter, els dies 26 i 27 de gener del 1849 on els carlins van arribar a reunir més de dos mil homes i cent vint cavalls.
A la tercera carlinada, un dels motius que va empènyer molts catalans a afegir-se a la revolta era la promesa de la restauració de les constitucions catalanes abolides pel Decret de Nova Planta del 1714. Aquest moviment bèl·lic aconsegueix que diferents partides de voluntaris es llencin al camp de batalla demanant contribucions i segrestos de persones per sufragar les despeses de la guerra. Van sembrar el terror i la inquietud en molts pobles i camins. Enmig d’aquesta guerra, a Espanya es proclama la I República entre el febrer del 1873 i el final del 1874. Al Diario de Barcelona, núms 304 i 305 de 30 i 31 de novembre del 1872, i també al diari La Paz, periódico de noticias, Murcia, de 3-11-1872, es diu «Se nos asegura que los carlistas han visitado á Verges y a Torroella de Montgrí, exigiendo contribuciones y llevandose rehenes. Como ni la mas pequeña columna recorre estas comarcas, los carlistas a mansalva vienen haciendo de las suyas» i «ayer a última hora se supo que Savalls con 900 hombres, según se decia, habia estado en Torroella de Montgrí y que habia salido en dirección a Palafrugell y La Bisbal». Francesc Savalls i Massot participà en les tres carlinades arribant al rang de general. Havia nascut a La Pera (1817) i morí exiliat a Niça (1885).
També al Diario de Barcelona, núm 176 de 25-06-1873, s’esmenta que segons el diari La Provincia de Gerona, que el dia abans el general Francesc Savalls havia dirigit un ofici a l’ajuntament de Torroella exigint-li els endarreriments en les contribucions que els havia exigit «cuarenta caballos y una fuerte multa por moroso.» En el mateix ofici s’amenaça les persones que formen l’ajuntament si no compleixen amb el que se’ls ordena.
La Lucha, núm. 619, de 23-07-1873. Estem en període de la I República espanyola. Per lluitar contra els carlins el govern repartia armes entre la població per a defensar-se dels atacs carlins. Es comenta que en aquestes dates havia d’arribar una partida de dos-cents fusells per als federalistes que volguessin defensar el poble de Torroella contra la visita sovintejada dels carlins. El corresponsal es queixa que aquesta era una idea dels federalistes però que la majoria del poble no hi estava massa d’acord, perquè s’havia de fortificar el poble i podia costar de dos a tres mil duros, per després enderrocar-ho amb el perill de «haciendoles pagar los carlistas otra contribucuión mayor por haber llevado a cabo un pensamiento salido de las cabezas calientes de tres o cuatro locos fanáticos.» També explica que el poc interès per agafar les armes també era degut al fet de «la emboscada que se les hizo en las elecciones al Ayuntamiento, pues mientras ellos ufanos habían salido confiados, unos a buscar municiones a Gerona y otros las armas a las Islas Medas, se les derrotó su candidatura en ambos colegios, de modo que los elegidos son todos monárquicos».
Una altra incursió dels carlins va tenir lloc el maig del 1874, al diari La Lucha, núm 821 i 822, de 27-05-1874. En el primer es fa esment que «hace tres dias entraron en Torroella de Montgrí cincuenta facciosos con objeto de cobrar algunas cantidades de aquel vecindario», i en el següent número 822, comenta que mentre algunes faccions es repartien per l’Empordà, n’hi havia una al comandament de l’anomenat Xich de Sellent que ho va fer per Torroella, on s’exigiren a uns quants contribuents quantitats considerables, amenaçant les seves famílies amb pallisses si no pagaven, «un bandido con figura de «Cura» peroró en la plaza pestes contra los liberales y quemó el registro civil mientras los demás saqueaban algunas casas particulares, maltrataban barbaramente a varios vecinos, cometiendo los defensores de la religión (¡!) otros actos salvajes de los que tan perfectamente les caracterizan». De Torroella van anar cap a altres pobles del voltant on actuaren de la mateixa manera. Acaba «como estan en sus postrimerias, quieren aprovechar el tiempo rubricando su historia sangrienta. La partida que entró en Torroella se componía de trescientos «héroes» de á pié y cuarenta y cinco caballos.»
La Lucha, núm. 850, de 2-08-1874, escriu que els habitants de Torroella tenen fins el 28 de juliol proper per a fer entrega de quatre mil duros de contribució als enemics de la llibertat. «Parece que cansados los Torroellenses de sufrir las repetidas exacciones que se les hace son muchos los que emigran para evitar su completa ruina.»
Una notícia curiosa la que es publica al diari El Siglo futuro, núm. 99, de 17-07-1875, on a partir d’una altra notícia del diari La Iberia explica que els habitants de Torroella van abandonar el poble la nit del 7 de juliol en saber que arribaven els carlins. «A penas penetraron en dicha villa, mandaron publicar por pregon la órden de que todos los vecinos tuviesen abiertas las puertas y luz en los balcones y ventanas. El objeto principal que tuvo la visita de los carlistas era llevar presas a algunas personas de las más caracterizadas de la población, lo que no pudieron efectuar, porque la habian abandonado pocas horas antes; con lo cual la villa de Torroella se libró de presenciar escenas tristísimas y temores justificados, dado el carácter sanguinario que ostentan los carlistas que en partidas recorren la provincia de Gerona.»
La Lucha, núm.1003, de 1875. Una companyia de l’exèrcit porta a Torroella dues-centes armes per a la defensa de la vila, a L’Escala altres dues-centes i cent a Verges, «con lo cual basta y sobra para que las langostas encarnadas no vengan á asolar esta comarca, una de las mas ricas y fertiles de esta provincia.» El corresponsal torroellenc explica que l’esperit liberal del poble cada dia és més notable. Mesos enrere només calia que vinguessin quinze o vint carlins per amenaçar la població i exigir contribucions «a nombre del rey Papanatas». Ara la cosa ha canviat, «el jueves de la pasada semana se presentaron cuatro sugetos que, segun unos eran carlistas y segun otros desertores del ejército, y el pueblo en masa fué á prenderles.» Es fan guàrdies i retens organitzats per la vila amb regularitat i les dues-centes armes seran repartides entre els veïns que per la seva honradesa i tendències liberals siguin dignes d’utilitzar-les.
Cal dir que a les eleccions a Corts espanyoles de l’any 1871 fou elegit diputat per la circumscripció de Torroella el polític carlista Joan Vidal de Llobatera i Iglesias. (nascut a Llagostera) qui fou un gran defensor de la monarquia catòlica tradicional i els drets de Carles de Borbó i Austria-Este a la corona espanyola.
Clicant al següent enllaç podeu accedir als retalls de totes aquestes notícies als diaris.
https://premsahistoricadetorroellademontgri.blogspot.com/p/els-carlins-per-torroella.html
