Notícies

Mediterrània, Mar Obert. 

La seva IV edició fou dedicada a una cultura de la Mediterrània molt propera i el municipi convidat fou Cocentaina, capital de la comarca del Comptat a Alacant. Fou marc de conferències, tallers i audicions que volen posar en comú experiències musicals d’arrel tradicional, acostant-se a la cultura germana del País Valencià.
Els actes s’iniciaren amb la conferència Torroella i Cocentaina, una història i un paisatge compartits, presentada per Ramon Fontdevila, del Centre de la Cultura Popular Catalana, Rosa Sellés, regidora de cultura de Cocentaina, Jordi Martinoy, delegat del govern a Girona, Josep M. Rufí, diputat i alcalde accidental de Torroella, i Antoni Roviras, director de Can Quintana. Anà a Càrrec de Rafel Enguix del Centre d’Estudis Cocentans i de Joan Badía Homs, historiador.

Ubicada entre la Serra de Mariola, -sota la protecció del seu castell d’estil gòtic militar al Montcabrer, de 1390 m., construït als segles XIII-XIV- i el riu Serpis (Riu blanc),  té una població de 11.000 habitants. Conquerida pel propi Jaume I al 1245, el 1304 fou saquejada i incendiada per musulmans procedents de Granada, d’aquí ve l’actual malnom de Socarrats. La societat feudal era molt senyorívola i en zones despoblades s’hi ubicaren els moriscos (El Raval), que fores expulsats l’any 1609.
Sota la protecció de Sant Hipòlit Màrtir, és famosa per La Fira de Tot Sants, creada al 1346 per privilegi reial de Pere III a Roger de Llùria -primer comte de Cocentaina-, les festes de moros i cristians, el Palau Comtal dels segles XIV al XVII, les Esglésies -la del segle XIV,  anteriorment mesquita, i la del segle XVIII construïda sobre la del segle XIII- les Torres de la muralla que la circumdava, el Convent dels Franciscans, l’Ermita de Santa Bàrbara i el Museu Arqueològic del Comptat. La Vila i el Raval i l’eixample.
Són remarcables les similituds amb Torroella de Montgrí. Joan Badia posà de manifest que, en clau mediterrània, cal conservar el nostre patrimoni cultural comú. Acabà la seva dissertació dient que a Cocentaina es parla el català del sud i a Torroella el valencià del nord.

Aperitiu populat als jardins del Museu de la Mediterrània. 

Aperitiu als jardins del Museu

Acabada la conferència i als jardins del Museu de la Mediterrània, Can Quintana, es va celebrar un aperitiu en el que es pogueren degustar productes de Catalunya i del País Valencià i escoltar la música del país convidat.

Conferència i recital de música valenciana. 

La conferència presentada per Rosa Sellés i Dolors Bassa, regidores de Cocentaina de i Torroella respectivament. Anà a càrrec de Josep Vicent Frechina, musicòleg, i de Jaume Ayats, Etnomusicòleg.
Senyalaren les peculiaritats de la música valenciana, que inclou els diferents cants que, existents en el territori, varen integrar-se en ella: jotes, cançons, el cant d’estil i les albaes , així com  la forma baronívola i forta del seu cant.
L’acte finalitzà amb l’actuació amb música i cant interpretats pel grup Mal Passet de Cocentaina .

Audició de música i cant a càrrec del trio Miquel Gil.

Als jardins de Can Quintana Museu de la Mediterrània tingué lloc l’audició interpretada per Miquel Gil-Trio. Tot i el temps un xic desagradable que es va girar fou nombrós el públic que va escoltar i aplaudir al mestre Miquel Gil i als seus acompanyants.  El cantautor valencià va oferir aquest concert dintre de les jornades de la quarta edició de les Trobades de Música Mediterrània, iniciades a Torroella de Montgrí.

Passacarrer a l’Estartit i a Torroella de Montgrí.

Mal Passet de Cocentaina

Pels carrers de l’Estartit, amb inici a l’Oficina de Turisme, tingué lloc una cercavila -Passacarrer- a càrrec
del grup Mal Passet de Cocentaina. I al dia següent ho feren a Torroella, que iniciaren al Museu de la Mediterrània.
Cant i ball tradicional valencià. És de destacar la coordinació entre el rapsode i el cantor, el primer improvisa el text que xiuxiueja a l’oïda del cantor, lloant, en un cas concret, la bellesa de la dama a qui dedicaren una de les seves cantades, així com l’alegria dels balls que interpretaren.

Exposició Mostra de l’imaginari festiu Català.

Organitzada per l’Associació Amics Dels Gegants i Capgrossos de Torroella de Montgrí, tingué lloc a la Capella de Sant Antoni, la inauguració de l’imaginari festiu català amb una munida representació arribada d’altres poblacions de Catalunya, amb Gegants, en Pauet, el nostre gegantó, Capgrossos i Besties de Foc.

Aigua, exposició al Museu de la Mediterrania

Exposició Aigua al Museu de la Mediterrània.

Al Museu de la Mediterrània, Can Quintana, tingué lloc la inauguració de l’exposició Aigua, d’obres de la Associació d’Artistes Visuals d’Eivissa i Formentera.

Exposició fotogràfica i projecció de vídeos en el Centenari de la Costa Brava.

A l’Estartit i en la sala d’exposicions del centre de serveis s’inaugurà l’exposició fotogràfica Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs, dues mirades al territori, en que s’esposaren un recull d’obres d’aquests dos prestigiosos fotògrafs sota la temàtica del nostre territori dintre de la celebració del centenari de la Costa Brava. Es projectaren un recull de fragments de vídeos sota la denominació de Memòries de la Costa Brava, que devem a la tasca desenvolupada per Miquel Graells, en el que es poguérem reviure records i vivències dels anys de transformació del nostre Estartit i de tota la Costa Brava. Aquesta projecció es pogué veure, uns dies més tard i en el mateix espai,  amb la totalitat de la seva llargària.

El Mercat de la Mediterrània, les Puntaires de Torroella i mostra de la cultura convidada.

En els carres més cèntrics i a la plaça de la vila es va celebrar El Mercat de la Mediterrània, amb la participació dels comerciants de Torroella, que exposaren els seus productes destacant els propis de la nostra cultura així com un Taller de Cuina Mediterrània.
Al Passeig de Catalunya, les puntaires de Torroella participaren també en aquesta mostra, amb el dringar dels seus boixets en un art que mantenen viu amb els seu mestratge.
A la plaça Quintana i Combis -fora portal- s’instal·là la mostra de la cultura convidada on amb fulletons, impresos i imatges es reflectia la cultura convidada, la Valenciana, representada en aquestes diades, aquí a Torroella, per Cocentaina.
I a la biblioteca municipal Pere Blasi es va organitzar i presentar la Taula de llibres. Una passejada pel País Valencià.

II Certamen de Pintura Ràpida.

Certamen de pintura ràpida

Passejar pels carrers de la Vila i també de l’Estartit  tenia encara un al·licient més, es celebrava el II certamen de pintura ràpida.
Organitzat per l’Aula d’Arts Plàstiques, va exposar i judicar les obres realitzades al claustre de Sant Francesc, i s’entregaren els premis obtinguts a la Capella de Sant Antoni.

Celebració del 400è aniversari de la Consagració de l’Església de Sant Genis.

El 3 de maig es va commemorar l’aniversari amb una missa solemne oficiada pel Sr. Bisbe de Girona Francesc Pardo i Artigues, els preveres Josep Barcons i Muntada, Josep Pou i Alonso, Joan Baburés i Noguer, Josep Quer i Fusté, Miquel Bosch i Mercader i Zeferí Borrat i Sala.
Cantaren la missa, composta pel mestre torroellenc Joan Font i Coll, el Cor Anselm Viola i la Coral del Recer. L’Església, tot i les seves dimensions, va resultar petita per acollir els nombrosos assistents que ompliren tots els espais possibles.
Varen excusar la seva presència els Bisbes emèrits de Girona, Jaume Camprodon i Rovira i Carles Soler i Perdigó, que feren explícita la seva felicitació per l’esdeveniment.
Acabat l’acte litúrgic i al Passeig de l’Església es va servir un vermut popular.
Els gegants de Torroella, dintre dels actes del 400 aniversari de la consagració varen acabar el cercavila entrant al temple, ballant i passant la nit en el seu interior.

Visita Guiada al Museu de la Mediterrània –  Viu el Museu de la Mediterrània amb els cinc sentits.

Unint-se al Dia Mundial dels Museus, el Museu de la Mediterrània, Can Quintana, va preparar i oferir la visita guiada a l’exposició El Bosc, amb caràcter totalment gratuït. L’objectiu és clar, que partint del Montgrí, El Baix Ter i les Medes, el visitant s’endinsi en el coneixement de l’espai humà de la Mediterrània que ens és comú.

La Sardana, serà dansa nacional.

A instancies del Govern, el Departament de Cultura, ha començat el procés per declarar la sardana dansa nacional de Catalunya, en el marc de la regulació del patrimoni cultural intangible.
La sardana és una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional catalana i  considerada, per bona part de Catalunya, com a dansa nacional.
Hem de recordar que aquí, a Torroella de Montgrí i a la plaça de la Vila, es ballà l’any 1844 per primera vegada la sardana llarga amb el seu repartiment actual. Aquest reconeixement, però, encara no és oficial. La Federació Sardanista de Catalunya promou una campanya per aconseguir-ho. S’hi han adherit fins aquest moment, 194 municipis.
Segons dades de la Generalitat, anualment es fan més de 3.500 ballades o audicions i uns 200 aplecs arreu dels Països Catalans i també en ciutats estrangeres.

Quan encara no hi havia Torroella, ara fa uns 2000 anys

Festa a la Vila del Camp de la Gruta
Festa a la Vila del Camp de la Gruta

Conferència al palau Solterra, de la Fundació Vila Cases, a càrrec d’Antoni Roviras i Padrós, historiador, llicenciat en Història Antiga, màster en Gestió del Patrimoni Etnològic i Cultural i director del Museu de la Mediterrània.
El tema, l’edat antiga, el desenvolupà en un doble vessant: el narratiu i l’aportació d’uns materials arqueològics que varen permetre als assistents veure i tocar físicament uns objectes que un dia llunyà pertanyeren a un habitant de la Hispània, un llibert…
Des del segle IX aC, els pobladors de la costa empordanesa vivien en els vessants del Montgrí i en els turons que sobresortien dels aiguamolls. Un d’ells és avui Sant Martí Empúries, que ja al segle VII aC mantenia intercanvis comercials amb els etruscs, fenicis i grecs. Fa uns 2.000 anys, els comerciants grecs hi fundaren Empúries, on desenvoluparen una activitat comercial que abastava tota la costa mediterrània.
L’any 208 aC, un exèrcit romà, comandat per Corneli Escipió, desembarcà en el seu port, per tallar la rereguarda de l’exèrcit cartaginès d’Anníbal. S’inicià així la conquesta i la romanització de la Península Ibèrica.
Va destacar l’Oda Marítima de Rufus Festus Avienus “rudes indigetes, ferotges en la cacera…. El cap Celebraticum estén després la seva esquena en el salat mar…la ciutat de Cypsellam… Allí s’obre un port en un gran golf…”. Ciutatque avui es busca i reclama a Pals, Ullastret, la Fonollera..

Inauguració al Museu de la Mediterrània, Can Quintana, de l’exposició EL BOSC.

En la inauguració de l’exposició EL BOSC. Molt més que fusta Antoni Roviras, Director del Museu, va donar la benvinguda i van prendre la paraula Gabriel Gual, Director del àrea de Negoci de la Caixa, que feu una introducció de la seva temàtica, Joan Margall, alcalde de Torroella, i seguidament el comissari Francesc Xavier Gómez va iniciar un recorregut per l’exposició, una verdadera visita guiada de la mateixa, destacà els punts més fonamentals de la mateixa, el fet que els boscos són una reserva de biodiversitat, conserven el patrimoni genètic, regulen la humitat, purifiquen l’aire, afavoreixen la formació d’humus i protegeixen de l’erosió. I comentà, en la visita, el què és un arbre, la fusta, el bosc i la relació boscos esser humà.

Uns 200 alumnes de català per a adults celebren el final de cursA Torroella de Montgrí , uns 190 dels 220 alumnes inscrits, varen assistir a la festa de final de curs. Va  consistir essencialment en un berenar, cada alumne portava un plat del seu país d’origen i en la representació de L’avar, de Molière, a càrrec de la companyia Els Esperrucats de Gualta, que cobraren  un preu simbòlic per l’entrada. L’Oficina de Català del Consorci per a la Normalització Lingüística va valorar molt positivament la participació en la festa.

Prevenció del Càncer de Còlon. 

Xerrada divulgativa a càrrec del Dr. Marc Pérez i Oliveras,  Director del ABS de Torroella de Montgrí. El càncer de còlon és a Europa, el tumor maligne més freqüent. Només a Espanya es diagnostiquen uns 25.000 nous casos cada any. És el segon tipus que més es dóna entre les dones (després del de mama) i el tercer entre els homes (després dels de pulmó i pròstata). El més mortífer, per davant fins i tot del càncer de pulmó. El 2006 en moriren 98.046 persones al nostre país. Tanmateix és un dels més tractables, i si es detecta a temps, es pot curar en un 90% dels casos. En el 26% és hereditari.
L’any 2007 es va establir el Pla Director d’Oncologia a Catalunya amb un objectiu, el cribatge de neoplàsies, crear circuits de diagnòstic ràpid amb una sèrie de preguntes tals com: Antecedents familiars, personals, pòlips.  Símptomes: Pèrdua de pes, anèmia, rectoragia, canvis hàbits intestinals, dolor abdominal, masses abdominal o rectals, signes de perforació/obstrucció.
Exposà uns Consells Bàsics sobre prevenció: Dieta rica en fibres, disminuir el consum de grasses, no tabac ni alcohol i exercici amb regularitat. I una proba molt fàcil d’utilitzar per la població en general  per detectar sang oculta en femtes. En cas que el resultat fos positiu es practica una Colonoscopia amb sedació, que permet l’observació i l’obtenció de mostres, o un nou procediment no invasiu el Tac virtual, observació de les imatges radiogràfiques obtingudes. En cas de ser sospitoses requerirà una colonoscòpia posterior. Conclusió: Insistir en la prevenció primària.

Cançons de l’Empordà, de Víctor Català.

Al auditori del Palau Solterra de la Fundació Vila-Casas, es va celebrar una Audició de Cançons de l’Empordà, de Caterina Albert, comentada pel musicòleg i compositor escalenc Lluís Albert, estudiós de l’obra de la seva tia-padrina.
Cançons populars per ell transcrites que les va aplegar en el llibre Cançoner de l’Empordà i en unes composicions inspirades en poesies de l’escriptora. “Aquestes cançons tenen per mi un encís difícil de transmetre: l’emoció d’haver-les sentit cantar, a la casa pairal de l’Escala, on s’havien perpetuat en el decurs d’unes quantes generacions”.
Algunes d’aquestes melodies les ha glosat en les seves composicions, com la Rapsòdia Empordanesa núm. 1, i Rapsòdia Empordanesa núm. 2. Es també autor de l’obra El método per a apendrer de ballar sardanes  d’en Miquel Pardas, un estudi fet amb motiu d’haver-se trobat l’original manuscrit, al  Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí.

Alumnes de deu escoles de música participaren en la I Orquestrada de les Comarques de Girona.
En aquesta primera convocatòria de l’Orquestrada han participat alumnes i professors de les escoles de música de Breda, Girona, Castelló d’Empúries, Torroella de Montgrí i Vidreres; de l’Escola de Música i el Conservatori de la Diputació; de l’Escola de Música del Gironès,que depèn del Consell Comarcal, i de dues privades: la del Casino Menestral de Figueres i l’escola Preludi de Girona. El concert, organitzat pel Conservatori, tingué lloc a l’Auditori de Girona. Formant part d’una experiència conjunta i única, 137 alumnes de 9 a 17 anys interpretaren obres de Schubert, Txaikovski i Händel més laCantata del Serpent de Manlleu, de Josep Vila i Casañas, en un gran escenari i formant part d’una gran orquestra en una experiència única.

Fita Històrica. Els Gegants de Torroella compleixen també 400 anys.

Cercavila de gegants

La celebració dels 400 anys de gegants a Torroella va començar a la Plaça de la Vila on l’associació de geganters van organitzar per a la mainada uns tallers de capgrossos, i presentaren unes rèpliques en miniatura que s’han fet dels gegants torroellencs.
El plat fort fou la cercavila nocturna pels carrer de la vila, engalanats, amb els gegants i bèsties de foc, que finalitza amb una ballada del gegants de Torroella a l’interior de l’església de Sant Genís. Allí reberen una placa commemorativa de la seva participació en el 400è aniversari de la consagració del temple, on reposaren fins l’endemà.
Es va fer un segona cercavila per carrers i places, amb totes les figures i colles geganteres participants, l’Estartit, Amer, Cassà de la Selva, Argentona, Fal·lera Gironina, la Bisbal d’Empordà i Torroella.
A banda d’homenatjar als gegants els seus 400 anys, de fer-ho també pels 400 de la consagració de l’església,  tan relacionada amb ells, es va celebrar la declaració de l’any Joan Amades.
Al propi temps l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, demanarà a la Generalitat que “els gegants centenaris de la vila siguin inclosos en el catàleg del patrimoni cultural català. I que el seu ball s’incorpori en el catàleg del patrimoni festiu de Catalunya”. El primer document que fa esment d’un gegant a Torroella de Montgrí correspon a l’any 1608. I vint anys més tard apareixen referències, també, a una geganta. En aquest mateix segle XVII hi ha notícies d’una àguila i d’un drac. Actualment, Torroella té dues parelles de gegants. Els més antics, exposats a Can Quintana Museu de la Mediterrània, són de l’any 1880. I se’n va fer una rèplica que estrenada l’any 1948, tot i que fins als anys noranta es van fer servir els caps dels gegants originals.

Trobada CAT-OC – Cançó tradicional de Catalunya i Occitània.

Seguint la tradició d’anteriors trobades,  els Cors Anselm Viola de Torroella i La Gesppe de Esperasan (Llenguadoc), delectaren al públic assistent, amb dues actuacions, la primera a Torroella, al Cine Petit i la segona a L’Estartit, a la plaça de l’Església on també actuà la coral Coraula.
La cançó tradicional,  catalana i en llengua d’oc, competien i s’agermanaven en una i altre cançó. Concretament a l’Estartit, on la plaça els conferia totes les possibilitats,  una gran rotllana de tots els cantaires d’un i altre costat, la ompliren amb la seva presencia, amb les seves veus i en algunes ocasions, interpretant al mig de rotllana, amb una dansa tradicional del Llenguadoc.
La trobada finalitzà amb un dinar de germanor al claustre de Sant Francesc de Torroella.

24è concurs de colles sardanistes.

24è Concurs de colles sardanistesOrganitzat per l’Agrupació Sardanista Continuïtat, tingué lloc el 24è concurs de colles, als jardins de John Lennon, de Torroella, amb l’assistència de 45 colles participants dividides en les categories de Basic Honor(7), Alevins(9), Infantils(6), Juvenils(4), Grans(12) i Veterans(10). Entre elles n’hi figuraven cinc de la Catalunya Nord. Cal destacar la presencia, nombrosa, de les colles joves i infantils. El Concurs acabà ballant totes les colles com a sardana de germanor, Torroella Vila Vella del mestre Vicenç Bou i Geli.
La part musical anà a càrrec de la Cobla Contemporània, que a la tarda i a la plaça de la Vila, posà música a una ballada de sardanes molt especial. La primera part per a les colles dels mes menuts que ho feren de forma admirable, la segona tres sardanes per a tot el públic assistent.