La revista Sàpiens, dedicada a la divulgació històrica, ha publicat en dos capítols -a les edicions dels mesos de novembre i desembre-, un detallat informe exclusiu que duia per títol “Els espies catalans de Franco”. Un dels apartats que es destaca són les anomenades “activitats secretes de Josep Pla”. Els investigadors de la revista han trobat -i publiquen- documents que relacionen definitivament l’escriptor empordanès amb activitats d’espionatge a favor del govern franquista durant la Guerra Civil.
Cal recordar que aquest era un vell mite que havia envoltat Pla durant anys i que alguns dels seus coreligionaris havien utilitzat a la contra, en alguns moments de la seva trajectòria com a escriptor i periodista, o bé n’havien ironitzat com és el cas del valencià Joan Fuster -gens sospitós de simpatitzar amb el règim militar-, que no es va estar de dir “si Franco s’hagués hagut de refiar de les informacions que li enviava Josep Pla, segur que no hauria guanyat la Guerra Civil”.
La revista Sàpiens explica que en un document trobat per l’historiador Jordi Guixé al fons del Ministeri de l’Interior francès, concretament als Arxius Nacionals de Fontainebleau, s’indica, en un informe policial datat a Marsella el 24 de maig de 1938, que “el periodista Josep Pla (…) és un dels organitzadors més actius del centre d’espionatge d’aquesta ciutat, que treballa en benefici de la Catalunya feixista. Amb ell hi ha alguns rics catalans que financen aquesta organització. És una persona de confiança de l’exministre Cambó, i actualment el subvenciona Juan March”.
L’escriptor Josep Valls -coneixedor excepcional dels darrers anys de la vida de Pla- m’ha comentat anecdòticament, en més d’una ocasió, aquesta singular activitat d’espionatge que, en cap cas, penso, ha de condicionar ni l’admiració ni la valoració de l’obra d’aquest empordanès universal, el qual no es va significar mai explícitament com a simpatitzant del franquisme.
Valls m’explica que “Pla no només informava des de Marsella, sinó que un cop retornat a Catalunya passava informacions de les estades dels oficials nazis al restaurant de Ca la Neus de l’Escala”. Per fer-ho, aprofitava les seves estades a l’hotel o els recorreguts que feia quasi a diari pels municipis de l’Empordanet. Afegeix que “durant un temps -i d’això ja en parla el seu amic Josep Martinell en el llibre que va escriure-, el senyor Pla va informar el govern de Franco sobre els moviments que feien els militars alemanys en les seves incursions des del sud de França cap a diferents poblacions de l’Alt Empordà. Es comenta que en una d’aquestes informacions, l’escriptor indicava que els nazis s’havien menjat una desena de llagostes al restaurant de Ca la Neus”.
Valls, que considera molt anecdòtic tot aquest tema, assenyala que “tot plegat és una forma molt gràfica d’explicar al govern del moment que manava a Madrid, com se les campaven els alemanys per casa nostra…”. Aquestes informacions arribaven al govern de Franco a través dels maquinistes de tren. Normalment eren entregades a l’estació de Portbou o a la de Flaçà i el funcionari de torn custodiava el sobre fins a la seva arribada a la capital de l’Estat.
