Al diari La Vanguardia del dia 24 de desembre, hi vaig llegir un article de José Ignacio González Faus, responsable de Teologia, Cristianisme i Justícia, que em va cridar l’atenció. El seu títol era “Felicitat”. Felicitat és una paraula que utilitzem molt, especialment en les festes nadalenques, i que diem amb il·lusió, amb ganes que totes aquelles persones a les quals desitgem un feliç dia, unes felices festes, un feliç Any Nou… siguin, sincerament, molt felices. No anem més enllà. No pensem en el vertader significat que té la paraula, cosa que sí que es qüestiona González Faus.
González Faus descriu tres punts interessants perquè hi pensem:
– Convertir la recerca de la pròpia FELICITAT en objectiu de la vida és una de les maneres més fàcils de ser un desgraciat. I potser també la manera de fer desgraciats els altres.
– El fet que avui es venguin tants llibres i receptaris dedicats a la FELICITAT no és senyal de la importància del tema, ans el contrari, més aviat és senyal de la infelicitat de la nostra societat.
– I, finalment, en aquesta vida solament podem aspirar a tenir pau i certa dosi de satisfacció. A això hi tenim dret, i si no ho aconseguim, és qüestió de buscar-ho.
Aquest article m’ha fet pensar, i crec que el seu autor té raó en les reflexions que planteja. A mesura que em faig gran m’adono de perquè és tan difícil ser FELIÇ. És probable que en les famílies hi hagi algú amb problemes de salut, de fracàs en algun aspecte, de decepcions, d’absències d’éssers estimats… Més enllà de la família, tenim amics o coneguts, llegim els diaris i sobretot, si mirem la televisió o escoltem la ràdio, no podem deixar d’entristir-nos per les mil desgràcies que succeeixen cada dia en aquest nostre món. Ens les presenten amb tota mena de detalls.
Però sí que podem tenir moments -i els hem de tenir- d’alegria, de joia, de PAU interior, i un agradable somriure als llavis per a tothom a qui estimem. Només faltaria! Si aconseguim això, ja serà tot un èxit.
PAU i SERENITAT per a tothom per a l’any 2008.
