El dèspota sanguinari

El 6 de març d’aquest any, dins la “II Jornada de Memòria Històrica Local”, algunes dones torroellenques van exposar, a l’auditori del Museu de la Mediterrània, els seus records de la Guerra Civil. Un dels personatges més citat va ser el Borni, però atès el format de tertúlia de la sessió, la seva presentació va resultar força imprecisa. És per això que he considerat pertinent definir més el perfil de qui va arribar a ser, durant un temps, amo de Torroella.

El 19 de juliol de 1936, després de produir-se l’alçament militar contra la República, es va constituir aquí, com a tots els municipis de Catalunya, un “Comitè antifeixista”, on tenien representació totes les formacions sindicals i polítiques d’esquerra. N’era president Miquel Canals Pahí, torroellenc, de Joventuts Llibertàries, que des del primer moment s’hi havia posat al front i havia aconseguit que la Guàrdia Civil els entregués les armes; una altra figura destacada era Miquel Fontàs, foraster, de la CNT. Li faltava un ull, per això li deien el Borni.

Tot just constituït i armat, el Comitè es va instal·lar al palau Solterra, al carrer de l’Església, i de seguida es va produir a la vila una explosió d’eufòria revolucionària que es va convertir, per part dels més exaltats, en fúria destructora. Es va cremar l’església dels Dolors, es van malmetre immobles i béns religiosos o de famílies benestants, i en unes setmanes es van matar capellans i seglars. Segons diverses fonts, el Borni va ser al darrere d’alguns d’aquests fets terribles. El nebot d’una de les primeres víctimes mortals em va explicar com el seu oncle, conegut per Pey, va ser perseguit pel Borni i assassinat a sota del portal de Santa Caterina; Jaume Puiggrós li atribuïa la mort del secretari de l’Ajuntament, Josep Sabrià; Salvador Dabau explica a les seves memòries que havia dit als mestres: “Tots vosaltres fareu la mateixa fi que els capellans! Us vull liquidar a tots perquè sou una colla de feixistes!”.

Qui era i d’on havia vingut el Borni? Josep Vert va deixar escrit que abans de 1936 Miquel Fontàs havia residit a França, fugitiu per delictes de sang; en Pahí deia d’ell, molts anys després, que havia estat jugador professional, un tafur, que havia vingut de França, que l’havien fet fora del país; i Eugeni Llos, promotor del turisme a l’Estartit, havia sentit dir que un dels individus habituals a les sales de joc del Palmarium de Perpinyà havia estat un tal Fontàs, especialista a marcar les cartes.

Fos com fos, l’any 1936 el Borni s’havia establert a Torroella i es guanyava la vida venent olives farcides. Va començar d’anar al cafè d’en Nitu, lloc de trobada dels marxistes i anarquistes locals, i va prendre part en els seus debats. Es va afiliar a la CNT local, tot esperant o preparant la revolució, potser perquè no arribava desconnectat del tot, potser tenia contactes amb elements extremistes de Figueres, de Barcelona, no ho sabem.

El lideratge d’en Pahí al Comitè va durar poc. Des del primer moment el Borni es va fer càrrec de l’economia, i com que calien fons per al sosteniment de la guerra, va organitzar la recaptació obligatòria de diners i objectes de valor. Davant del palau Solterra es van formar cues de gent pressionada i atemorida, que anava a lliurar els seus petits tresors, i mentre el Borni recollia els diners, un rellotger –en Recadeta– aplegava les joies, les avaluava, anava posant d’una banda les que considerava de valor i, amb menyspreu, separava la quincalla; moltes persones sortien plorant de l’espoli.

Un decret de la Generalitat va consolidar encara més el poder del Borni. Després que el president Companys aconseguís que representants de la poderosa CNT s’incorporessin al Govern, a totes les poblacions de Catalunya es van constituir “Consells municipals” amb participació destacada dels anarcosindicalistes. Del de Torroella, constituït el 20 d’octubre de 1936, en van formar part el Borni, en Pahí i altres membres del Comitè, però no es va fer cap votació per elegir president, ans al contrari, es va prendre l’acord que, com que no hi havia jerarquies, qualsevol dels consellers podia signar com a president. Cal destacar que, dels 945 Consells municipals creats a Catalunya, només el de Torroella va proclamar clarament el seu tarannà anarquista.

Tanmateix, malgrat la teòrica igualtat, l’home fort del nou organisme era el Borni, el dèspota sanguinari, que consolidava així una dictadura que ja havia afermat totalment al Comitè. Només les turbulències d’un període revolucionari com el que es va viure aquells mesos a Torroella, la gran duresa de caràcter del Borni, la seva falta d’escrúpols, expliquen que un personatge forà, pràcticament desconegut, aconseguís en poc temps un poder desmesurat, que ningú no s’atrevia a discutir.

Això no vol dir, ni molt menys, que tots els membres del Consell participessin de cor en les decisions del Borni o combreguessin amb la seva forma brutal d’actuar. Joaquim Radresa explica que, anys després de la guerra, el seu pare va tenir contacte amb un d’ells, Sever Planas, exiliat a Prada. Li va preguntar per què no tornava, van comentar alguns crims comesos mentre manava el Comitè, i Planas li va assegurar que ell n’havia estat totalment aliè. I en preguntar-li Radresa per què no s’hi havia oposat o per què no s’havia apartat d’aquella gent, la resposta va ser: “per por, per por que no em matessin també a mi”.

La principal decisió del Consell municipal (el Comitè legalitzat) va ser la municipalització dels habitatges. Establia que tots els immobles del terme municipal passaven a ser propietat de la comunitat; que es classificaven per categories i s’establia el seu preu de lloguer; i que els ciutadans que deixessin de pagar serien considerats facciosos i se’n donaria compte a la Conselleria municipal de Defensa (el Borni), als efectes de denunciar-los al Tribunal Popular. A l’Arxiu Municipal abunden llistes de reclamacions, cartes de queixa per lloguer excessiu, relacions de caps de casa que no havien abonat la quota, etc. La població es va anar enfurint cada cop més contra el Consell municipal (el Comitè) i contra el dèspota foraster.

En un pròxim article explicaré com va desaparèixer de Torroella el Borni: el va fer fora la “revolta de les dones”.