Els últims dies de desembre va començar l’hivern de l’any 2007, ens en queden 120 dies… Acabem de passar les festes de Nadal i Cap d’Any, que són com un preludi de l’hivern, com si abans de començar aquesta estació de l’any que té anomenada de llarga i trista, volguéssim aprofitar aquests dies de festes, celebracions, regals i algunes disbauxes -massa- per compensar la sobrietat que ens espera en el transcurs de l’hivernada, de dies curts, tristos, freds i nits llargues, que poden ser avorrides.
Dies de pluges, d’humitats, de vents… Llevant, gregal, ponent, tramuntana… Però no tots els dies són tristos a l’hivern. També tenim dies esplèndids… radiants… en què dóna gust passejar… de parar el sol, com solem dir. Ja no tenim, és veritat, el perfum de les flors del qual encara hem pogut gaudir aquesta passada i, climàticament generosa tardor; fins i tot els arbres s’han despullat amb recança, amb peresa, de les seves fulles, cosa que els és necessari perquè les soques aprofitin sense obstacles la revitalitzant escalfor del sol. Aquest espectacle de mort ens entristeix, ens desanima, com l’última etapa de la vida d’una persona, que també pot ser plena de malenconia. Però això durarà pocs dies… Aviat podrem admirar la bellesa dels ametllers florits, les espectaculars mimoses, les primerenques flors dels nespres (nisprers que diem nosaltres).
A les ufanes oliveres, que ens alegren el passeig si decidim anar a fer un tomb pels nostres bonics oliverars, es recol·lecten les olives que ens donaran aquest oli boníssim i saludable que tenim a Torroella. Ja tot torna a fer goig!!! Sí que a les cinc de la tarda ja fosqueja, que el dia s’ha escurçat, però no em digueu que no poden ser ben agradables les vesprades que podem passar amb amics o familiars al menjador, a la sala, al lloc d’estar… a la vora del foc on podem parlar de les mil coses que passen cada dia, on, si tenim entre aquests amics o familiars un aficionat caçador de bolets, podem fer un suculent sopar amb una bona graellada de bolets, unes torrades amb pernil, una escalivada de cebes, patates i moniatos, regat amb un bon vi (de vegades pot ser de collita pròpia).
No el canviaria per cap sopar en un restaurant de cinc estrelles. Podem, també, telefonar a amics o parents, passar una estona a l’ordinador contestant correus, consultant la Vikipedia, projectant algun viatge, ordenant algunes fotografies… mirant la televisió, o llegint un bon llibre… i tot això, acompanyats d’una bona música. La que més ens agradi. Això només ens és possible fer-ho tranquil·lament en aquestes llargues nits d’hivern. També les persones grans, en el nostre hivern, podem trobar alegries, il·lusions, esperances..Hem pogut gaudir de llarga vida, hem pogut arribar a una edat en què es pot pensar serenament, amb calma, sense presses, tot el que se’ns ha donat, durant aquest anys que hem viscut, amb alegries i tristeses (que de tot hi ha hagut) i que ara pensem que segurament no els hem sabut aprofitar, o valorar prou, que la vida ha sigut amb nosaltres, a vegades, més generosa del que ens havíem pensat i que això ens disposa a aprofitar zelosament, amb avidesa, tots els dies que ens queden. I també, com la natura, quan ens n’anem d’aquest món ja estarà pujant, amb els nostres fills, una nova saba per continuar aquelles coses que no hàgim tingut temps per acabar. I… sorgirà també de nou, una nova primavera.