Des de fa un any i mig la Biblioteca de Torroella de Montgrí i l’Estartit ha començat una nova etapa. Totes les que hi treballem fem tot el possible perquè tothom trobi a la biblioteca tot el que necessita: bona atenció, informació, llibres, internet, revistes, pel.lícules, música i qualitat humana. S’han fet moltes activitats, a més de molta feina interna que es tradueix en millores del servei. Una de les activitats que hem iniciat ha estat la proposta de “Llegim?”. Es tracta de trobar-se un cop al mes per comentar un llibre. No cal ser erudit, no cal ser un gran lector, només demanem que la gent vingui per passar-ho bé amb els llibres.
Tot just el dia 17 d’octubre vam trobar-nos per comentar el primer llibre: L’últim llibre d’en Sergi Pàmies. Malgrat el títol, no és l’últim que ha escrit en Pàmies; n’ha escrit un altre que es diu Si menges una llimona sense fer ganyotes. Bé, el llibre en qüestió, al principi, no va semblar que agradés gaire, semblava força complicat d’entendre. De fet, l’obra està composta per diferents contes que expressen un sentiment i que són, moltes vegades, situacions no resoltes. Aquest fet fa que no et puguis llegir el llibre com una història, sinó com una expressió d’un sentiment. En un primer moment costa entrar dins d’aquesta idea, però quan ho fas i, de fet, ho vam fer entre tots aquell dia, trobes que el llibre té molt de sentit i que, a més, dóna molt de joc a l’hora d’interpretar els sentiments exposats en els diferents contes. Així, trobem en l’obra sentiments com: l’enyorança, el dubte, l’amenaça, la por i culmina al final amb la felicitat, un sentiment fugaç que l’autor retrata en un moment i una situació concreta en la vida d’un personatge.
Evidentment, no a tothom li va acabar agradant molt el llibre, però sí que vam sortir satisfets d’haver-lo pogut comentar i entendre’l. Tots nosaltres som persones amb ganes de llegir i aquest tret comú ens reuneix cada mes. Crec que és un molt bon motiu per pensar que llegir és una cosa per a tothom, que no ens hem d’espantar davant una novel·la o un llibre; de fet, hi són perquè nosaltres els llegim i hi puguem dir la nostra, encara que sigui per dir que no ens agrada o simplement que no l’hem pogut acabar d’avorrit que és. Però per això ens reunim, per poder-ho dir, per poder expresar-nos com a lectors i, si m’ho permeteu, per poder-vos escriure de tant en tant el que anirem comentant a les nostres trobades. Per acabar, només us faré una proposta: llegim?
