De totes les solucions possibles he anat a triar la pitjor. Segur que no s’havia vist mai una nit més fosca que aquesta. Em fan mal tots els ossos. I aquesta maleïda pedra dins la sabata! Però qualsevol s’atura per treure-se-la. No puc parar de parlar, ni parar de caminar. Si callo sentiré tots els sorolls de la nit; escoltaré la veu dels meus pensaments: sense poder evitar-ho, em refugiaré en els meus records. Si m’aturo, mai més no seré capaç de seguir. Reflexionaré sobre el que té de perillosa la meva situació i el pànic no em deixarà continuar.