El pi tallat
Fa pocs dies, els jardiners municipals van tallar un dels arbres més bonics i grans del patrimoni botànic d’aquest municipi. El pi que hi havia al mig del pas, al passatge entre el Passeig de l’Església i la Plaça de La Muralla. Un majestuós pi que devia tenir uns cinquanta anys.
Sembla ser que, com a conseqüència de la nevada del passat mes de març, algunes branques d’aquest pi s’havien esqueixat i degut a això els jardiners municipals no van tenir cap mena de remordiment en tallar el pi arran de soca, a l’espera, segurament, que aquesta es podreixi i poder-la així, arrancar més fàcilment.
Se’ns fa difícil copsar la falta de sensibilitat del responsable d’aquest servei municipal envers els arbres. La persona que ha de vetllar pel nostre patrimoni de jardineria i que és capaç de donar ordres d’eliminar un arbre com aquest, és un perill. Pot entendre aquesta persona que un arbre és un amic?. Se’ns fa difícil de creure.
Se’ns ha donat com a justificant que les ferides que patia aquest pi eren molt greus i la saba s’havia escampat per les branques i que segons un expert de medi ambient era difícil que sobrevisqués. És una justificació que no ens arriba a convèncer del fet que, tallar aquest pi no fos una precipitació.
Se’ns fa difícil copsar la falta de sensibilitat del responsable d’aquest servei municipal envers els arbres. La persona que ha de vetllar pel nostre patrimoni de jardineria i que és capaç de donar ordres d’eliminar un arbre com aquest, és un perill. Pot entendre aquesta persona que un arbre és un amic?. Se’ns fa difícil de creure.
Se’ns ha donat com a justificant que les ferides que patia aquest pi eren molt greus i la saba s’havia escampat per les branques i que segons un expert de medi ambient era difícil que sobrevisqués. És una justificació que no ens arriba a convèncer del fet que, tallar aquest pi no fos una precipitació.
