Barcelona torna a tenir Cardenal

 
Aquest és el títol d’un escrit de Jordi Llisterri publicat en el darrer número de la revista “FOC NOU”.  Així acaba l’escrit: “el que també és cert, que essent les coses com són, més val tenir un cardenal a dins que a fora. I, per tant, és millor que Barcelona tingui cardenal. Per tot el que s’ha escrit sobre aquest fet, que és molt, sembla doncs, que ens hem d’alegrar de tal nomenament.”

Posem, però, a la consideració dels lectors unes notes, manllevades d’un escrit que el bon amic Jesús Huguet  ha publicat al número 326 de la  revista “EL PREGÓ”

Els historiadors ens diuen que el col·legi cardenalici té el seu origen en els bisbes de les diòcesis safragànies  i en els preveres i diaques de Roma, que eren consellers del Papa. El 1179, el Concili Lateranense els confià l’elecció del Papa, que un segle després revestiria la forma de conclave, tot per evitar les ingerències polítiques i familiars. Elecció i assessorament del Papa són dues funcions que han conservat fins ara. Dues funcions que han redundat en detriment de la condició i responsabilitat episcopal.
(J. Huguet) Això ha portat a una concentració de poder nefasta.  Fins i tot s’han arribat a anomenar “prínceps de l’Església i “Eminentíssims Senyors”

D’altra banda cal preguntar-nos :el cardenalat s’adiu amb l’evangeli?
El mateix Huguet afirma: “Sempre he pensat que els cardenals i nuncis eren les dues institucions més  antievangèliques de l’Església. El Concili Vaticà II ens va fer creure que s’acabarien i que fins el papat canviaria d’estil. Però, no solament s’ha magnificat el papat, s’han refermat els cardenals (que només en van sortir “escuats”; tenien dret a ostentar una cua de 5 metres. Tot i la prohibició el Cardenal Cañizares la va exhibir en una cerimònia recent), sinó que més aviat assistim a un ressorgiment de vestimentes i distintius, de categories , condecoracions i títols honorífics. (J. Huguet)
Posem a la vostra consideració aquests textos bíblics:

-“qui vulgui ser important entre vosaltres ha de ser el vostre servidor” (Mt.20,26)
-“en tot actuen per fer-se veure de la gent ,s’eixamplen les filactèries i s’allarguen les borles del mantell; els agrada ocupar el primer lloc als banquets, i que els donin el títol de “rabí” o sigui “mestre”.
-“què discutíeu pel camí? Però ells callaven perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Jesús els digué: si algú vol ser el primer , ha de ser el darrer i el servidor de tots.” (Mc,9,33-35)

Per acabar subscric una reflexíó de J.Llisterri en l’article esmentat al principi: “això dels cardenals és un sistema de govern eclesial a eradicar i que no té cap fonament evangèlic”.