Berta Bou,

jugadora del Barça B femení

Berta Bou Sala, torroellenca des del 1999 i jugadora del Barça B femení des del 2016, va debutar al primer equip del Barça el passat 22 de juny. L’entrenador blaugrana, Lluís Cortés, ha apostat aquesta temporada per les jugadores del filial donant-los l’oportunitat de lluir-se amb el primer equip. Però Berta Bou no és l’única futbolista torroellenca que ha defensat la samarreta blaugrana. També ho han fet Judit Corominas, Carla Puiggròs i Esther Sullastres, totes elles jugadores que van iniciar els seus passos als equips locals, i a qui dedicarem un reportatge més endavant.

Berta, quan vas començar a jugar a futbol?
Vaig començar a l’Estartit quan tenia set anys.

I d’on et ve la passió pel futbol?
No sé d’on em ve. Quan vaig començar, l’únic que feia era jugar al pati de l’escola. Va ser més tard que vaig saber que el meu pare i els meus oncles també jugaven a futbol.

Quin ha estat el teu recorregut en aquest esport?
Vaig començar a l’Estartit amb set anys, hi vaig estar un temps i després vaig passar al Baix Ter, que és un equip mixt. Allà hi vaig estar fins a l’edat en què els nens i les nenes ja no poden jugar junts. I aleshores vaig tornar a l’Estartit perquè era l’equip d’aquí del poble. I després de l’Estartit, ja vaig anar al Barça.

I com va ser que entressis al Barça?
Em van venir a buscar ells. L’interès va venir per part del Barça, em van venir a buscar a l’Estartit i em van fitxar.

Quant de temps fa que hi entrenes?
Ara fa cinc anys que entreno i jugo amb el Barça i aquesta temporada serà la sisena.

L’interès va venir per part del Barça, em van venir a buscar a l’Estartit i em van fitxar

I has estat sempre al Barça B?
Sí, he estat sempre al femení B fins que vaig debutar. Però encara que hagi debutat segueixo estant al femení B.

El dia que vas debutar, com vas rebre la notícia que jugaries amb el primer equip i a més de titular?
Vaig rebre la notícia quan vaig acabar de dinar. En Lluís Cortés em va dir que jugaria el partit i que a més sortiria de titular. I en aquell moment vaig posar-me molt nerviosa, però alhora estava emocionada i contenta de poder jugar.

Contenta de poder jugar perquè venies d’una lesió que t’ha apartat molts mesos del terreny de joc. Com ho has viscut?
Sí, el meu debut va venir després de 15 mesos de lesió. Em vaig trencar els lligaments creuats del genoll dret. Van ser uns mesos molt durs perquè evidentment, t’aparten del que més t’agrada. Però has de ser forta i seguir endavant, recuperar-te per poder tornar a jugar. En el meu cas vaig necessitar ajuda: rehabilitació i readaptació per poder tornar al camp. Però en tenia moltes ganes, volia tornar a fer el que m’agrada que és jugar i tenia ganes de tornar millor del que estava.

I de fet, ho vas fer, vas marcar un gol en el teu primer partit amb el primer equip. T’ho esperaves?
Sincerament, no m’esperava marcar un gol. Jugant en la meva posició, que és central, no t’esperes marcar, ja que no és el més habitual.

Molts mitjans s’han fet ressò del teu debut. T’ha sorprès?
No, ja m’esperava aquest ressò perquè una jugadora que porta 15 mesos fora dels terrenys de joc, debuta i a més marca en un Barça que prèviament ho ha guanyat tot, segur que tindrà ressò i se’n parlarà. Si ja es parla de les jugadores que debuten, d’una que ho fa en aquestes condicions, encara més.

No m’esperava marcar un gol perquè jugant de central no és el més habitual

Explica’m una mica com és l’ambient als vestidors, hi ha competitivitat entre vosaltres?
L’ambient dins del vestuari és bo, hi ha bon ambient i companyerisme. Però evidentment hi ha molta competitivitat entre nosaltres perquè totes volem jugar, volem tenir minuts per guanyar-nos el lloc. Per tant, hi ha una mica de tot.

En aquest sentit, quines perspectives de futur tens?
Ara mateix les meves perspectives de futur són seguir al Barça i continuar-hi fins que es pugui.