L’Era del desordre i l’Economia YOLO

La post pandèmia ens porta, segons els experts, a canvis simultanis en un munt de coses. Els economistes del Deutsche Bank en diuen “L’Era del desordre”. 

Aquesta nova era ve a continuació de la segona globalització (1980 – 2020). Les esquerdes en aquesta etapa van començar a aparèixer de forma evident després de la crisi de 2007-2008, que va treure a la llum els problemes que la globalització havia creat en molts països occidentals. En el focus es trobaven qüestions com el baix creixement dels salaris reals, la subcontractació de molts treballs mal remunerats i l’augment de la desigualtat. 

Durant anys, les famílies de classe mitjana i baixa han mantingut el seu nivell de vida incrementant el seu endeutament. 

Des de llavors, la globalització ha estat en entredit, un qüestionament que avui és més evident amb la pandèmia del Covid-19. La reversió de la globalització és un dels propulsors de la nova era que comença. Tot i que aquesta era ha estat anomenada Era del desordre, el document insisteix que “no tot desordre és dolent”, molts canvis permetran que es produeixi una mena de neteja o bolcada que revertirà tendències pernicioses com la desigualtat d’ingressos i riquesa. 

Què caracteritzarà aquesta nova era?

  • El deteriorament de les relacions entre els Estats Units i la Xina
  • Una dècada decisiva per a Europa: fragmentació o unió real. La pandèmia ha creat un nou impuls per a una major integració, però la pregunta és si Europa aprofitarà aquest progrés, reiniciarà la seva economia i avançarà cap a un camí de creixement sostenible, o seguirà en estancament econòmic i en agitació política.
  • Major deute i un sistema de moneda fiduciària és un còctel que fomenta els xocs i les crisis financeres. 
  • Inflació o deflació? L’impacte de la Covid farà que sigui molt més difícil per a les autoritats mantenir la inflació dins dels seus objectius (a prop del 2% als països desenvolupats). 
  • Una desigualtat creixent que acabarà revertint. Els treballadors amb feines més precàries (sobretot en les branques amb menor valor afegit del sector serveis) patiran amb més intensitat els efectes de la pandèmia, cosa que acabarà repercutint en la seva renda. 

Mentrestant, les ocupacions millor remunerades estan suportant millor la crisi. Al seu torn la Covid-19 està beneficiant empreses tecnològiques i farmacèutiques, disparant la riquesa dels seus amos.

  • La bretxa intergeneracional també s’eixampla. D’una banda, aquells que van entrar al mercat laboral durant l’última dècada, ja han experimentat les dues crisis més grans des de la Gran Depressió, que són els joves que podrien viure pitjor que els seus pares i que van  a la saga de les generacions anteriors en qüestions que van des de la propietat d’habitatge fins als nivells de deute. 
  • El debat climàtic. Aquest debat es produirà entre els que defensin tot allò (impostos, inversió …) que protegeixi el medi ambient i l’aire (solen ser els més joves), enfront dels que prioritzin un major creixement econòmic. Aquest debat és una segona part del conflicte entre generacions. 
  • Estem enmig d’una revolució tecnològica amb sorprenents valoracions per a les accions, que semblen reflectir les expectatives d’una seriosa interrupció de l’statu quo, o potser no. Revolució o bombolla? 

Desordre i incertesa: proteccionisme, guerres fredes, molt deute, volatilitat en els preus, tecnologia per tot arreu i lluita de classes i generacions, són algunes de les característiques que donaran forma a aquesta nova era. Tot i que el 2020 podria ser l’any que quedi en els llibres d’història econòmica com el començament de l’ ‘Era del desordre’, la veritat és que la transició porta anys en marxa, però fins a l’arribada de la Covid-19 no s’havia vist de manera tan evident.

A uns els anirà molt bé (plataformes digitals, indústria alimentària, farmacèutiques, tecnològiques, …) i a d’altres els anirà malament (hostaleria, aerolínies, restaurants, comerços analògics, …).

L’Economia YOLO

Alguna cosa estranya els està succeint als exhausts treballadors millennials d’Estats Units. Molts d’ells estan donant-li voltes a les seves vides i decidint, alguns, arriscar-ho tot. Uns estan abandonant treballs còmodes i estables per començar un nou negoci, convertir una activitat secundària, potser un hobby, en un treball de temps complet. D’altres es burlen dels mandats de tornada a l’oficina dels seus caps i amenacen amb renunciar si no se’ls permet treballar on i quan vulguin.

Si aquest moviment té un crit de guerra és “YOLO”, “You Only Live Once” (només es viu una vegada), un acrònim popularitzat pel raper Drake fa una dècada i utilitzat com un mem* entre els compradors i venedors d’accions, que el fan servir quan fan apostes irresponsables i molt arriscades que de vegades donen els seus fruits…

*Un mem és, segons les teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l’herència cultural

Una enquesta recent de Microsoft diu que més dell 40% dels treballadors del mon estaven considerant deixar els seus treballs aquest any. Blind, una xarxa social popular entre els treballadors de la tecnologia, va descobrir que el 49% dels seus usuaris planejava aconseguir un nou treball aquest any.

Temorosos d’un èxode, els empresaris estan tractant d’aixecar la moral i prevenir l’esgotament donant-los una setmana lliure remunerada o un dia lliure addicional al mes; una paga extra en concepte “d’assignacions d’estil de vida” o unes vacances amb totes les despeses pagades.

Les decisions individuals de YOLO es poden atribuir a molts factors, però molts d’ells semblen estar relacionats amb una desil·lusió generacional profunda i un sentiment que l’economia està canviant de manera que recompensa els bojos i castiga els cautelosos.