i la seva obra mestra: “El Mestre i Margarita”
El tema principal de la novel·la és l’equilibri global entre la mentida i la veritat. En el present, el temps nostre de cada dia, guanya la mentida; en el temps etern, la veritat.
Oleg Lekmànov (1967)
Entre tots els defectes humans la covardia és un dels més greus.
Bulgàkov (1881-1940)
És sorprenent i significatiu que la major part de la població ucraïnesa de parla russa s’hagi enfrontat als tancs de Putin, i que alguns hagin triat ara parlar ucraïnès.
Vicenç Villatoro (1957)
Mikhaïl Afanàssievitx Bulgàkov (Kíiv, 1881-Moscou, 1940) va ser metge i escriptor de contes, novel·les i obres de teatre.
A finals de febrer de 1929, aquest gran autor ucraïnès va enllestir la primera versió de la seva magna novel·la “El Mestre i Margarita”. En aquell moment s’estava gestant el món de l’estalinisme. Després d’un breu triomf com a dramaturg, Bulgàkov, autor russòfon, va caure en desgràcia ja que la crítica el titllava de “burgès” i antisoviètic. El règim li va impedir estrenar i publicar. Va quedar sense feina, no podia publicar ni tenia accés als escenaris. I va deixar la novel·la.
Xènia Dyakonova (Sant Petersburg, 1985) poeta, traductora i crítica literària, ens porta una acurada traducció d’aquesta obra. Explica que el 1932 l’escriptor es va casar en terceres núpcies amb Ielena Serguéievna i aleshores va reprendre el llibre abandonat. Acabà la seva segona versió el 1936 i la tornà a refer el 1938 amb el títol definitiu: “El Mestre i Margarita”. Però l’escriptor va continuar ampliant i retocant el llibre fins el 13 de febrer de 1940, menys d’un mes abans de morir, quan havia perdut la vista gairebé per complet. Ielena li llegia la novel·la i Bulgàkov li dictava les correccions.
Cal remarcar que Bulgàkov treballava en “El Mestre i Margarita” sabent que no es podria publicar en vida seva. La caricaturització de la realitat soviètica i l’estrat místic del llibre, aliè al realisme socialista –remarca Dyakonova- eren inacceptables als ulls del règim.
El seu característic exotisme fantasiós i temerari, amb la barreja de crítica de la societat soviètica intercalada amb una història bíblica i un humor fi i inclassificable, convertiren l’obra en una novel·la de culte, remarca el crític literari Àlex Milian.
Després de la mort de Bulgàkov la novel·la va començar a distribuir-se clandestinament en petits cercles dissidents, fins que l’any 1966 la prestigiosa revista “Moscou” en va publicar -en dues entregues- una versió abreujada. La novel·la va sortir íntegra per primera vegada el 1967 a YMCA-Press, una editorial d’emigrants russos a París. A l’URSS es va publicar completa el 1973 en un volum d’obres reunides de Bulgàkov.
La crítica oficial la va reprovar per “irracionalista, subjectivista i mancada d’esperit patriòtic”. El públic, en canvi, va reaccionar de manera entusiasta. Als quioscos on es venia “Moscou” s’hi feien cues enormes i en un parell de mesos els números estaven exhaurits, recorda Dyakonova, i arribaren a una popularitat màxima en els anys de la Perestroika. Fins i tot els primers grups de rock i pop dels vuitanta feien cançons sobre els personatges de la novel·la i la gent omplia les parets de citacions bulgakovianes.
La traductora ens recorda els elements característics de la novel·la: la superposició del pla realista i el pla fantàstic, amb una connexió entre els fets que passen al Moscou dels anys vint o trenta i els de la Jerusalem bíblica del segle I, on passa la història llegendària inspirada en els evangelis. Situacions connectades amb dinou segles de diferència amb una barreja exuberant de tragèdia, farsa, misticisme i crítica social. I on tot és possible, i sempre amb un ús intel·ligent de la fantasia i l’humor.
A la novel·la hi podem trobar així mateix múltiples facetes: la romàntica amb una bella història d’amor amb enigma; el missatge i la reflexió sobre uns valors morals capgirats en una societat totalitària; l’humor i la fantasia a dojo; la sàtira. I tot amanit amb reminiscències literàries del Faust de Goethe i el relat dels Evangelis.
Avui el llibre té l’estatus de clàssic i el prestigi d’una obra inesgotable que es pot interpretar de moltes maneres. Continua sent la novel·la més popular del segle XX entre els lectors russos i des de fa uns quants anys és lectura de batxillerat arreu de Rússia, i probablement l’única novel·la obligatòria que els joves gaudeixen sincerament, remarca Dyakonova.
En conclusió, “El Mestre i Margarita” és una novel·la fascinant que ens somou. És un d’aquells secrets que tens l’obligació d’anar escampant tant com la bona literatura.
Referències bibliogràfiques
- BULGÀKOV, Mikaïl. El Mestre i Margarita. Traducció de Xènia Dyakonova. Proa. A tot vent, Barcelona, 2021.
- DYAKONOVA, Xènia. Postfaci en quatre apunts. A: BULGÀKOV, Mikaïl. El Mestre i Margarita. Proa. A tot vent, Barcelona, 2021. Pàg. 547-554.
- MILIAN, Àlex. “Que venen els russos!”. El Temps, 28 de desembre de 2021, pàg.44-47
- CASTILLO, David. “Russos, malgrat tot”. El PuntAvui, 20 d’abril de 2022, pàg.20-21.
- VILLATORO, Vicenç. “Una nació és un projecte”. El Temps, 19 de juliol 2022, pàg.9
