Emporion
Dijous, 22 maig
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Local

Cargols, anguiles i guatlleres

Miquel RieraperMiquel Riera
12 de novembre de 2023
a Local
Temps de lectura: 3 minuts
Cargols, anguiles i guatlleres

Cargols a la llauna. Foto: Joan Tort (El Punt Avui)

Regrettant sans espoir son enfance, rien ne pouvait lui rendre l’immortalité du premier age

Maurice Merleau-Ponty

El meu avi Salvi només es posava als fogons per cuinar tres especialitats: cargols, anguiles i guatlleres. Tots tres productes fruit de la seva experiència i perícia com a buscaire, pescador i caçador. Tot i que els cargols i els bolets, a l’Empordà, es cacen. A mà. No pas amb escopeta. 

Els cargols els caçava, sobretot, les tardes de finals d’estiu després de ploure, quan sortien dels seus amagatalls. Hi anava amb un llum de carburo, un estri que jo trobava que feia una pudor insuportable. No és pas que no hi hagués llanternes. L’avi preferia el carburo. A vegades l’hi acompanya, però, ell preferia anar-hi sol. Per aquest tipus de coses, sempre preferia anar-hi sol.

Els cargols sempre es feien a la llauna damunt la brasa. L’avi i el pare els treien de la cargolera, on havien dejunat almenys quinze dies, els netejaven i els col·locaven pacientment de cap per amunt a la llauna. Els amanien amb una gota d’oli i un polsim de sal. 

Els cargols s’acompanyaven amb el que l’avi anomenava la sala d’en Veri, en homenatge a un antic pastor que els hi havia ensenyat a ell i a un seu amic. S’agafen unes quantes tomates de penjar, s’escaliven a foc lent, es pelen, se’ls treuen les llavors i es trituren. A la salsa s’hi barreja oli, sal i all. Una meravella. 

Un cop a taula, s’agafa un cargol, se l’estira de la closca evitant d’agafar la part final, es suca a la sala i cap a dins amb una mica de pa. Amb el meu cosí fèiem curses per veure qui en menjava més.

Les anguiles les pescava l’avi amb el botiró que preparava durant la tarda assegut al pati. Prèviament havia anat al rego i de la terra humida prop de la branca n’havia tret uns quants cucs. Enfilava cada cuc en un manyoc, cap una vintena. El manyoc penjava d’una canya curta. En acabat ho agafava tot plegat, més un paraigua i una galleda i s’enfilava a la bicicleta cap al rec de molí o al Medral, sovint fins a Bellcaire. Un cop a lloc, s’asseia a la riba, posava el paraigua de caps per amunt al seu costat i llençava la canya a l’aigua. Quan una anguila estirava el botiró, l’avi, ràpid, treia la canya del rec i la col·locava damunt el paraigua. Llavors, l’anguila obria la boca i queia a la trampa. D’allà a la galleda. I de la galleda a la cuina.

Les anguiles l’avi les feia amb un estofat que agafava un color groguenc i que feia molt bona olor. Jo, però, llepafils, no en menjava. No va ser fins anys més tard, quan l’avi ja era mort, que les vaig tastar al Delta de l’Ebre. Llavors em vaig maleir els ossos d’haver estat tan desagraït i sòmines.

Sí que m’encantaven les guatlleres. L’avi les caçava il·legalment, amb una fina xarxa que estenia sobre els sembrats. Amb un reclam imitava el piulet de la femella i els mascles venien sense pensar-s’ho. Quedaven atrapats a la xarxa. Un cop, un veí, que parlava castellà i que duia un bigotet d’aquests retallats, tipus feixista, el va denunciar a la Guàrdia Civil. Els guàrdies el van venir a buscar a casa. Tota una humiliació per a l’avi, que va acabar amb una multa. Ell, a la Guàrdia Civil!

Les guatlleres les cuinava amb un sofregit de ceba i tomata treballat molt estona i les acompanyava amb unes patates petites i molt fines. M’encantava xuclar la carn finíssima d’aquells ocells i sucar pa en la salsa al fons de la cassola. I les patates, és clar.

L’avi sempre bevia amb porró i amb molta perícia. Quan, de jove, portava alguns amics a casa, si quan arribaven era a la cuina, els convidava a beure-hi. Llavors els reptava a aixecar el porró, com feia ell, fins l’alçada màxima que donés el braç estirat i que no s’escapés ni una gota. Els meus amics quedaven admirats i quan ho provaven, amb la camisa o el jersei ben tacats.

Tags: Evocació
Article anterior

El pont de Mostar

Següent article

Associació de Donants de Sang de Girona: “Des del 2020, les donacions de sang han baixat”

Miquel Riera

Miquel Riera

Periodista

Articles Relacionats

Àstrid Bierge: “Els nouvinguts no aprendran català si no els fem necessària la llengua”
Local

Àstrid Bierge: “Els nouvinguts no aprendran català si no els fem necessària la llengua”

22 de maig de 2025
Manel Gil, pintor marí i submarí 
Local

Manel Gil, pintor marí i submarí 

16 de maig de 2025
Hem estat testimonis privilegiats
Local

Hem estat testimonis privilegiats

11 de maig de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies