M’atreveixo a escriure’t aquesta carta encara que no ens coneixem, però el ressò del vostre empresonament és molt present a tot Catalunya i en el teu cas concret a tot Torroella, o més ben dit a tot l’Empordà.
No ens coneixem, però pel que sé de la teva trajectòria social i política et faig confiança. Jo diria que caus del costat de l’autenticitat, de la responsabilitat política transparent i justa, més enllà d’una ideologia de partit i acarant el progrés i els benestar d’un poble.
Perquè el poble existeix de veritat o és només un concepte, una paraula degradada? Certament avui sembla més políticament correcte parlar de persones, d’individus, de ciutadans, de votants, de classes socials, ja sigui d’elits que saben el que volen o de treballadors a qui s’ha de saber conduir. Aquesta degradació de la paraula poble en part l’han fomentada dirigents polítics de variada estirp, que la menyspreen des del seu populisme cínic i desvergonyit.
Però resulta que el poble segueix existint malgrat ideòlegs i polítics, que es reviscola just en el moment de la lluita i de l’emancipació davant d’un enemic, que el vol domesticar o anorrear. Individualment, escriptors com Ibsen a Un enemic del poble o Camus a La pesta han plasmat aquesta lluita a favor del poble, i col·lectivament la història n’està plena, d’exemples. És en aquestes circumstàncies d’apoderament i emancipació que “esser poble” deixa de ser un terme banal o per ús discrecional del poder de torn. Ara a Catalunya vivim un moment d’aquests. Naturalment amb visions diferents, fins i tot oposades, però no incompatibles amb la consecució d’un creixement i en l’afirmació d’aquest poble com a subjecte polític. I sou precisament els empresonats i reprimits els que heu posat en valor aquesta major necessitat d’autonomia real, no fictícia, i de sobirania nacional.
És a vosaltres que us devem el respecte i la dignitat que un estat de matriu nacional-centralista us nega. Un estat que no ha entès ni ha sabut encaixar la derrota moral de l’1 d’octubre. És per això que escric aquesta carta, per mostrar-te agraïment i respecte, amb l’esperança que els polítics que ara tenen la responsabilitat de governar, treballin pel vostre alliberament i per un reconeixement polític digne per als catalans.
Josep Pericot Ayats
