Torroella de Montgrí, 12 de juny de 2021
Estimada Dolors,
Avui m’he llevat com un dissabte qualsevol. Com a jubilada que soc, els dissabtes han perdut el color del dia de festa, fent activitats amb la família i amics, llegint un llibre sense que el temps t’importi i els ulls no se’t tanquin de cansament… en definitiva, fent tot el que durant la setmana la jornada laboral a l’Institut (més les correccions d’exàmens, treballs i preparació de classes) no em permetia. Ara els dissabtes tenen un aire de relax, diguem-ne que ja no els esperes amb aquell delit, que potser fas més activitats socials i lúdiques entre setmana, tot coincidint amb la majoria dels teus amics que ja són jubilats també.
I ara pensaràs, i tot això perquè m’ho expliques?
Doncs perquè avui ha estat molt lluny de ser un dissabte qualsevol, he presenciat l’escena més bonica i quotidiana alhora: una mare i una filla comprant al Súper, i m’he emocionat. A més he tingut ocasió de xerrar amb les dues i he constatat que malgrat les circumstàncies ens la maltractin, la vida és un regal i cal viure-la amb entusiasme.
Qualsevol que llegeixi aquestes ratlles creurà que aquesta que les escriu és una mica bleda, però quan sàpiga que aquesta mare i filla sou ta mare i tu, ho entendrà segur i participarà del meu sentir.
Només veure’ns m’has dit: «M’han deixat sortir 48 hores!» amb tant d’entusiasme com la il·lusió que sents en rebre un regal. He admirat la teva capacitat de gaudi de les petites coses, aquelles accions que per la majoria són rutinàries, quotidianes, fins i tot, avorrides. I m’he sentit petita davant la teva grandesa, i al mateix temps afortunada d’haver-te conegut i de compartir l’ideari republicà.
La Maria, ta mare, estava rejovenida, amb un somriure de nena entremaliada, i mentre tu escollies el que cuinaries i menjaríeu avui, ella em feia saber que quan eres a casa ho volies fer tot i no li deixaves fer res.
I jo pensava, només 48 hores, per gaudir de la llibertat d’escollir, fer, cuinar…. Quin càstig tan dur per defensar la democràcia!!!
Ja han passat uns dies d’aquell dissabte i ara friso perquè aviat us donin l’indult, ja sé que no és l’amnistia que és el que pertocaria, però la llibertat és el bé més important de la nostra existència i si mentre seguim lluitant per ella, tu i la resta de persones preses polítiques podeu gaudir de les vostres famílies, amics, treballs,…..passejar amunt i avall pel bell Empordà, poder acabar el Màster de Filosofia amb la possibilitat de decidir com, quan, quants crèdits; en definitiva, gaudir de la vida, que només en tenim una.
I per acabar, vull donar-te les gràcies per aquesta lliçó de vida, de generositat, de gaudi de les petites i grans coses, i per sobre de tot, d’AMOR.
Eulàlia Ferreres i Rodés
Sortosament aquesta carta de juny és la darrera Carta a la Dolors que publiquem a Emporion. Com ja tots sabeu les preses i els presos polítics han estat indultats. Després de 1221 dies d’injustícia, la Dolors ha recuperat la llibertat.
El juny del 2018, ara fa exactament tres anys, es va publicar la primera Carta a la Dolors. La Roser Benet la signava i a partir d’aquell moment ens va semblar que calia mantenir la flama i escriure-li una carta cada mes per publicar-la a Emporion, revista que s’ha fet arribar puntualment a la presó mentre ella hi ha estat.
Aquest mes fa exactament tres anys de la primera carta i ens acomiadem amb la carta que ja ens havia lliurat l’Eulàlia Ferreres, Presidenta de la Secció Local d’ERC.
Des d’Emporion us donem el nostre més sincer agraïment a totes aquelles persones que heu fet possible que s’hagi publicat una carta cada mes, perquè sabem, per la mateixa Dolors, que tant la revista en general com les cartes en concret li han fet bona companyia.
