Emporion
Dimarts, 24 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2016 núm 120 -desembre- 2016

Conte de Nadal

Josep FusterperJosep Fuster
23 de novembre de 2016
a núm 120 -desembre- 2016
Temps de lectura: 4 minuts
Conte de Nadal

Un Nadal virtual

Les campanes del rellotge de la plaça acaben de tocar les dues de la matinada del dia de Nadal. La nit era freda i pels carrers de la ciutat no hi circulava ningú; l’únic ambient, el donava el so apaivagat de les festes familiars al traspassar les parets de les cases.

En Pere, un indigent sense sostre que rondava els setanta anys, estava a punt d’arribar al portal del número 17; tant per a ell com per a seu company Joan, aquella era una casa molt especial. Les nits més fredes d’hivern deixaven sempre la porta de l’entrada entreoberta i el radiador de la calefacció encès perquè s’hi poguessin resguardar dels rigors del fred de la nit.

El company d’en Pere, conegut tan sols per en Joan, era un home molt més jove, reservat, sense cap interès per la vida i per un món del qual no volia formar part. Feia uns quants anys, havia donat tots els seus béns a una institució benèfica, i voluntàriament s’havia convertit en un sense sostre pobre de solemnitat, que intentava equivocadament expiar la culpa d’un estúpid accident de trànsit que havia costat la vida a tota la seva família.

En Pere donà un cop d’ull a l’entrada i va veure el seu company en un racó de l’estança, cobert de cartrons i dormint plàcidament. El silenci i la manca de claror al rebedor de la casa feien suposar que els propietaris havien sortit a celebrar la nit de Nadal a casa d’algun dels seus fills. Ell col·locà un cartró al costat d’en Joan, i una inoportuna i persistent tos provocà que el seu amic es despertés un tant malhumorat.

   -És que no pots anar en compte?
   -No n’hi ha pas per tant, home, ha estat involuntàriament, la tos no es pot pas controlar.
   -Doncs mira per on, aquesta vegada n’hi per tant i més.
   -Que potser somiaves amb la nova vedet del cabaret?
   -No diguis bestieses, era un somni meravellós…  Feia molt temps que jo no…
   -Doncs ja me l’estàs explicant, a veure si així agafo el son aviat.
   -Ara no estic d’humor.
   -No et facis pregar, ja saps que quan no puc dormir, acostumo a donar la tabarra. Vinga, comença d’una vegada.

En Joan decidí explicar-li el somni, més que per evitar la tabarra del seu company, per recrear-se revivint-lo una altra vegada.

   -Estava celebrant un Nadal virtual amb la meva família.
   -Ah, sí? I això de virtual què vol dir?

 espelmes de Nadal  -Doncs virtual és una cosa que té existència aparent i no real. Perquè ho entenguis millor: virtual ho són els somnis, les fantasies, i tot el que ens brolli de la imaginació sense cap classe de límit. Allà podem modelar el món i les nostres circumstàncies, transformant-les com ens agradaria que fossin en realitat; però malauradament, tal com t’he dit, tot és aparent i res real.

  -Ah…, malament, molt malament. Tot el que no es pot tocar, menjar o beure, no m’agrada i és del tot inútil. Els somnis i les fantasies no serveixen per a res, i poden provocar molt patiment.

 -Estava somiant que passava el Nadal amb tota la meva família… per uns moments, els he tornat veure a tots reunits a casa, al voltant d’una taula ben parada, les nenes fent cagar el tió al costat d’un bonic pessebre que acabaven d’instal·lar, il·luminat pels llums multicolors d’un arbre de Nadal carregat de garlandes. He vist els seus rostres plens d’il·lusió, el seu somriure   a l’obrir els regals que els cagava el tió, i com corrien contentes a ensenyar-me’ls; les abraçava, ens fèiem petons…; jo… era feliç. He passat també una bona estona conversant animadament amb la meva dona de les nostres coses, sense presses i amb una naturalitat com si mai res no hagués passat… La casa estava envaïda per l’ambient i aquella olor tan especial que només es pot trobar per les diades de Nadal…; el cant llunyà d’unes populars nadales ens amenitzava la vetllada. Tot era perfecte…

En Joan empassà saliva i unes llàgrimes començaren a rodolar per les seves aspres galtes.

   -Saps, amic, feia molt temps que no plorava, pensava que ja no em quedaven llàgrimes.
   -Deixa’t d’històries i de tot això que en dius virtual, perquè acabarà fent-te molt mal.

   -No…, feia massa anys que havia renunciat al Nadal. Hi tenia aversió, no suportava veure els rostres de la gent en família, contents i riallers. Quan arribaven aquestes diades, procurava ignorar-les fent que els meus pensaments s’evadissin a racons molt més obscurs… però avui, algú que m’estima des d’algun lloc molt llunyà, ha tornat a encendre en mi la flama del Nadal. Tot i que de forma virtual, he reviscut un Nadal com els d’abans…, quan encara tenia una família i era feliç en un món que per a mi ja no existeix… Aquesta nit, per primera vegada en molt temps, he trobat una petita espurna de pau interior que em fa sentir una mica alliberat…; fins i tot, he tornat a sentir la necessitat de plorar.

Amic, em sento una mica més viu, i estic content d’haver reviscut virtualment un d’aquells Nadals que mai més no tornaran.

En Joan es girà per desitjar un bon Nadal al seu company, però s’adonà que ja dormia i no l’escoltava. 

Tags: contenadal
Article anterior

Barcelona i la mobilització del 13 de novembre de 2016

Següent article

Vot en contra de l’oposició, al pressupost de Torroella

Josep Fuster

Josep Fuster

Articles Relacionats

Editorial

Deu anys

24 de novembre de 2016
Relleu al govern municipal i a EMPORION
núm 120 -desembre- 2016

Relleu al govern municipal i a EMPORION

24 de novembre de 2016
Un patrimoni que Torroella ha perdut
núm 120 -desembre- 2016

Un patrimoni que Torroella ha perdut

24 de novembre de 2016
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies