Conversa amb Anna Bonada,

regidora d’Acció Social i Salut de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí

El proppassat 3 de novembre Emporion informava del manifest que Càritas va llegir el 26 de novembre a la plaça de la vila sobre la campanya que està fent a favor de les persones sense llar. L’alcalde Jordi Colomí va cloure l’acte expressant la seva preocupació per una qüestió tan greu,que d’una manera o altra, ens afecta a tots. A Emporion compartim aquesta inquietud i ens hem posat en contacte amb la regidora d’Acció Social i Salut de l’Ajuntament, Anna Bonada, que té molta feina –només cal veure quines àrees porta- però ens ha atès molt amablement. La nostra intenció era, d’una banda, rebre informació directa sobre la situació de l’habitatge a la nostra vila i, de l’altra, oferir les possibilitats de difusió que té Emporion.

Fa temps que observem que a Torroella i l’Estartit hi ha moltes cases buides (més de 150 al casc antic i la façana de fora muralla), algunes d’elles molt deteriorades, mentre el problema de la manca de sostre o d’habitatge digne afecta persones i famílies del municipi. Anna Bonada ens diu que el 2016 l’ajuntament va fer un cens sobre les cases buides i que, malgrat ser l’administració més propera, legalment hi pot fer poca cosa. Tot i això s’han fet contactes amb grans tenidors, bancs i immobiliàries i d’un banc se n’ha aconseguit el lloguer d’alguns pisos. L’ajuntament disposa de 6 pisos destinats a emergència habitacional i també promou una borsa d’habitatge social que bonifica l’IBI als propietaris que cedeixin habitatges. En aquest cas l’ajuntament, a més, garanteix el cobrament dels lloguers, a preus reduïts, i procura que la propietat es vagi mantenint. Aquesta idea de cedir propietats com a habitatges, encara que tingui assegurada la garantia, sembla que costa de fer efectiva. Convé fer veure als propietaris de cases i pisos buits que, a més d’oferir sostre a qui no en té, poden obtenir-ne un benefici econòmic garantit alhora que n’eviten el deteriorament.

Ens comenta l’Anna Bonada que calculen que hi ha entre 30 i 40 persones que busquen casa i no la poden pagar. Afortunadament, diu, que essent un poble petit poden estudiar cada cas, però no és gens fàcil gestionar algunes situacions. Quan fa fred la policia ofereix als transeünts passar la nit en un hotel però no tothom ho accepta. L’ajuntament ha aprovat apujar els recàrrecs als IBIS de grans tenidors de propietats desocupades.

Un problema derivat dels habitatges buits és el de les cases “okupades”, que no sempre obeeixen a primeres necessitats i poden comportar problemes veïnals. La regidora d’Acció Social ens diu que la policia vetlla per evitar problemes de convivència i que s’està treballant en un protocol d’actuació de les ocupacions irregulars.

No es pot admetre que entre nosaltres hi hagi gent sense llar o que visqui en cases sense les condicions mínimes. La pobresa pot portar fàcilment a l’exclusió social, de la qual és molt difícil sortir-ne.

Malgrat que està reconegut a la Declaració Universal de Drets Humans i a la Constitució espanyola, el dret a l’habitatge digne es conculca sistemàticament arreu del món. A gran escala sembla inabordable. Als pobles petits, s’hauria de poder gestionar. L’ajuntament va fent passos en la bona direcció però no pot arribar a tot arreu i no sempre la llei ni l’economia l’acompanyen.