El mes passat vàrem anar tot passejant fins a la Resclosa. Avui, tot seguint la caminada, tornarem a Torroella pel Tamariuà i continuarem fins al Molí del Mig.
Retornarem pel mateix camí, ara riu avall, i després del pas de Gualta, seguint tot a vora del rec de Molí en direcció a migdia, podrem travessar i contemplar més de mig quilòmetre d’hortes de mida humana, un rosari de petits cultius de fruiters, llegums i verdures de tota mena. Al costat del rec, un doll de riquesa de menges profitoses, però també de joia i entreteniment per a molts torroellencs que encara mantenen ànima pagesa. Passem al costat de la planta potabilitzadora de les aigües i de la vella casa de can Johera, aïllada, a prop del riu, amb la seva torre singular.
Torroella no vol perdre aquesta façana sud encantadora. Diuen que la corporació municipal projecta una zona integrada al teixit urbà actual que elimini el vial de circumval·lació, la variant de la carretera de Palafrugell que preveia el Pla general, i que mantingui la vinculació natural de la població amb el Ter i les hortes del Tamariuà. Aquest àmbit s’articularia al voltant d’un passeig de 25 metres d’amplada, on es preveu la construcció d’un local polivalent (auditori, teatre, etc). En tot cas, la variant -si es fa, que cal fer-la- haurà d’anar més a ponent, però exigirà la construcció d’un pont nou, potser cap al pas de Gualta.
Nosaltres continuem la passejada. Travessem la carretera que ve de la vila cap al pont, com ho fa també el rec de Molí, i arribem al Molí Vell, fariner, o Molí de Dalt. Una paret que dóna al camí sosté el mateix escut dels Solterra que hem vist a la Resclosa. Aquell, del 1588; aquest, del 1584.
De la bassa del molí l’aigua passava per les moles i acabava al Ter (de les terres d’entremig, se’n deia entre Ter i rec, o sotamoles). Una part del cabal del rec derivava cap al Molí del Mig, que era d’arròs, i tot seguit vessava les aigües a la branca d’en Sentmenat que vàrem veure al vell safareig i que a partir d’aquí rep també el nom de rec Vell.
De tot plegat ja només en queda la toponímia: el vell Molí ja no fa farina, el Molí del Mig ha esdevingut hotel, el rec d’en Sentmenat o rec Vell no porta gens d’aigua.
