Del Moli a la Gola

Paisatges torroellencs

 

Fa un mes vaig proposar una passejada des de la Resclosa vorejant el Tamariuà fins al Molí del Mig. Passàvem per aquell camí encantador, fet d’hortes de verdures i de fruiters, fins a can Johera; travessàvem la carretera; ens arribàvem al vell Molí fariner, i, des d’allí, ens dirigíem al Molí del Mig, antic molí d’arròs.

Si en arribar al Molí vell haguéssim anat cap a la dreta, fins a la vora del Ter, a sota el pont, hauríem vist enmig del riu pescadors empedreïts, avui molts d’ells estrangers, l’auto a la vora.

Després, mota enllà, sempre amb el riu a la nostra dreta, hauríem arribat fins a la Gola.

A les vores del Ter, les hortes, fruiterars i camps de conreu, que començaven al Tamariuà entre la vila i el riu, segueixen ara fins a mar, fins a la Gola. Són uns cinc o sis quilòmetres. No fora estrany que pel camí ens trobéssim alguna d’aquelles aus que no es deixen veure gaire sovint: un bernat pescaire de cames llargues i bec punxegut, per exemple.

En apropar-nos a la desembocadura, encara queden a banda i banda les closes de velles pastures, maresmes, sorrals i aiguamolls voltats de joncs i tamarius, canyers i bosc de ribera. Molts ocells hi troben el seu recés.

Hem fet aquest camí moltes vegades.

La natura hi és amable, pròdiga en encants.

I la gent?

Massa vegades trobem les sorres contaminades de plàstics, llaunes, cartrons o vidres. De tant en tant, persones cíviques, voluntaris que estimen el paisatge, individualment o en grup, hi fan neteja.

És aquesta la solució? Cal que sempre uns netegin el que uns altres, amb negligència culpable i irresponsable, han embrutat?

Haurem de demanar altre cop als serveis públics que aconsegueixin ells la netedat? De forma coercitiva potser, vigilant, posant multes? O contractant brigades que periòdicament hi passin hores, pagant-ho, és clar, tots els torroellencs amb els seus impostos?

Ens torna altre cop a la ment un mot imprescindible: civisme.

Però no ens posem pedres al fetge, i continuem gaudint de la natura generosa.

Contemplem la Gola. El Ter, peresós, encara s’infla amb desgana abans de ficar-se a mar a través d’un insegur i estret canal fressat entre les sorres. Escoltem el rum-rum de les onades, mirem el fil de l’horitzó, les Medes, el cap de la Barra, l’Estartit.

Si fa bon temps, l’hora de prendre un bon bany de sol i de mar.