Editorial

“Quantes coses que no necessito!”. Probablement haurem pensat o exclamat  aquesta frase després de les festes de Nadal i dels mesos de rebaixes posteriors. I és que gairebé tots caiem en la gran trampa que ens té parada la societat de consum, per més conscients i per més coherents que vulguem ser amb la idea de no comprar ni de tenir més del que necessitem.

L’atzar ens ha concedit el privilegi de néixer i ser ciutadans del primer món, i els ciutadans d’aquest primeríssim món estem plens de contradiccions: diem que ens estimem la natura i a poc a poc ens l’anem carregant; proclamem que l’Empordà és gairebé el paradís i no parem de construir-hi fins a destruir-lo; volem que l’aigua que bevem sigui saludable, però la malmetem de moltes maneres. No volem la MAT, però: quants estem disposats a renunciar a prémer el botó i engegar els mil i un aparells que ens fan més còmoda la vida diària?; ens queixem del canvi climàtic, però no canviem cap dels nostres hàbits…

És ben cert que els diferents governs, començant pel municipal, hi tenen molt a dir a l’hora de planificar les seves actuacions; però nosaltres, com a ciutadans, cal que ens despertem, cal que sortim de la nostra individualitat, ens posem les ulleres de mirar, observem què passa al nostre entorn i decidim què podem fer des de la nostra posició.

Fer-nos conscients de la realitat és el primer pas per poder canviar alguns mals hàbits. No esperem que ja no hi siguem a temps. No podem restar sense fer res quan som conscients que, en el primer món, tenim molt més del que necessitem. I encara en volem més, mal sigui malmetent els nostres recursos naturals o explotant els recursos dels països on hi ha gent que no té  res.