Un dels espais urbans del nucli històric de la vila de Torroella més oblidats és el passeig de l’Església, una zona mai edificada que va quedar com una mena de plaça davant del castell, al costat de l’antiga església, dins del nucli emmurallat del que fou La Cellera, el sector més antic de la població. El creixement de la vila cap al sud, feta de forma pensada i planificada dins la segona meitat del segle XIII, sense tenir en compte l’orientació E-O de l’església, deixaria en un terme secundari la plaça de davant de la façana principal del temple gòtic (plaça de l’Abad Oliva) i donaria més preponderància a aquest espai que esdevindria el passeig de l’Església. Aquest sempre ha estat l’accés principal a l’església i, fins i tot, aquest fet va convertir en entrada principal un accés secundari, la porta lateral de l’església que dóna a aquest passeig.
El passeig de l’Església per la part nord limita amb la magnífica façana lateral sud de la petita catedral, que mostra tota la majestuositat dels finestrals. Per la banda oest queda delimitat per la façana exterior principal del Palau Lo Mirador, adequadament restaurada dins de la primera meitat del segle passat per l’arquitecte Masó, que va saber harmonitzar les línies medievals de l’edifici amb unes originals i característiques línies modernistes. Per la banda est ho està per uns edificis (magatzems) d’escàs valor arquitectònic propietat de la família de Robert-Carles que per herència hauria de passar als germans de Robert i Ferrer-Cajigal, però desconeixem en aquests moments el resultat dels traspassos de propietat. Per la part sud el passeig acaba amb un espai que podria ser molt acollidor, al voltant de la font i just al peu de la capella de la Mare de Déu dels Àngels, capella adossada a la paret que encercla el recinte dels jardins del palau.
Realment el conjunt forma un espai urbà de gran interès històric i arquitectònic. Si afegim la visual que des de la part de baix del passeig es té amb la muntanya del Montgrí coronada pel castell al fons, no ens ha d’estranyar l’exclamació d’un bon amic mallorquí que a l’arribar al passeig de l’Església, en una visita guiada que els feia a ell i la seva dona pel nucli antic de Torroella, digué convençut: “Fantàstic, es nota que aquesta és una vila amb solera.”
Totes aquestes virtuts històriques i paisatgístiques del recinte del passeig de l’Església no han anat acompanyades d’una adequada rehabilitació que les potenciés; han millorat així el seu aprofitament urbà i l’han fet socialment més útil.
A finals dels anys cinquanta es va fer una lleugera reforma que consistia en la plantació d’uns quants plàtans i dues filades d’arbustos que divideixen encara avui un espai ampli en tres espais allargats, dos de trànsit rodat i un de central de passeig. Els plàtans amb els anys han crescut molt i alguns d’ells tapen la visió de la magnífica perspectiva que des de la part de baix del passeig es podria veure. Les jardineres on estan plantats els arbustos i els arbres no han estat mai acabades i actualment es troben en un estat deplorable. La pavimentació, tant dels espais de circulació viària com l’espai central, està feta amb asfalt, sistema gens adequat per a un espai que té reminiscències medievals i hauria de tenir una vocació clarament urbana de nucli històric, amb la utilització de material adequat que, en aquest cas, no pot ser altre que la pedra.
Si ens fixem en la fotografia dels anys vint, totes aquestes virtuts paisatgístiques queden ben remarcades: façana església, façana palau, muntanya i castell i font pública. Els arbres no tapen i l’espai és una àmplia superfície sense barreres separadores.
L’any 2000 l’Ajuntament va fer un encàrrec als arquitectes de la Bisbal, assentats a Girona, Joan Escribà i M. Dolors Nadal, per tal que fessin una proposta en la qual es recollissin aquestes idees i servissin per redactar un projecte que en el moment adequat pogués ser subvencionat pels organismes oficials competents i es pogués fer una rehabilitació adequada del passeig de l’Església.
Aquest projecte elimina els arbustos i aconsegueix un espai únic de gran amplada, manté la filera d’arbres de la part dreta (direcció N) i manté un o dos arbres de la part esquerra davant la font. Manté planera la part final del terra al voltant de la font i crea un espai de repòs adequat, per la qual cosa dissenya quatre escalons a la part central que realcen el començament del passeig. Tant al costat dret com al costat esquerre es manté el pendent actual, que permet la circulació de vehicles simplement per als serveis eclesiàstics o d’accés als edificis laterals (palau i magatzems). Tot el terra està dissenyat amb pedra picada. El projecte es complementa amb una lluminària i un mobiliari urbà (bancs i papereres) adequat.
Aquest projecte es va redactar ara fa nou anys i resta oblidat en algun armari dels serveis tècnics d’urbanisme. No és un projecte d’alt cost. En el decurs d’aquest temps tal vegada han aparegut possibilitats d’obtenir subvencions per a obres de rehabilitació sense que ningú mai no hi hagi pensat.
Portem quasi sis anys sense que s’hagi fet cap obra de rehabilitació de carrers o places al nucli antic, ara per fi sembla que es continuaran, ja que han començat les obres de rehabilitació del carrer d’Ullà. Tenim l’experiència dels bons resultats, tant socials com comercials, de les obres de rehabilitació de carrers i places, fetes entre l’any 2000 i el 2003; per això pensem que la represa d’obres de rehabilitació del nucli històric de la vila és una bona notícia. Mentrestant el passeig de l’Església queda com un espai oblidat sense que aconsegueixi la funció patrimonial, històrica i social que li correspondria.