Contemplant el retaule de Santa Caterina, obra de l’escultor Joan Torras de començaments del segle XVIII, tenim davant dels nostres ulls molt més que un conjunt d’imatges. Cada escena, cada gest i cada figura ens explica una història. Són imatges que, durant generacions, han parlat als qui les han contemplades i avui encara ens permeten acostar-nos a les creences, les devocions i les històries que formaven part de la vida dels nostres avantpassats. Les seves escenes mostren diferents moments de la vida de la santa i, sobretot, el seu camí de fe i el martiri que va patir per mantenir-se fidel a les seves conviccions.
Què ens expliquen exactament aquestes imatges? Quin és el relat que s’amaga darrere de cadascuna d’elles? Per respondre aquestes preguntes recorrem al relat que Andreu Sàbat va dedicar a Santa Caterina en la seva obra sobre la història de l’ermita, a
l segon capítol titulat «En lo qual se trobara la vida y martyri de la gloriosa
verge y martyr Santa Catharina de Alexandria» (1672). Andreu Sàbat narra els principals episodis de la seva vida, des de la seva formació i conversió fins als turments que va haver de suportar i la seva mort.
Els següents textos volen ser una invitació a llegir el retaule a través de les paraules d’Andreu Sàbat i descobrir, darrere de cada imatge, la història de Santa Caterina d’Alexandria.
Les citacions conserven l’ortografia antiga del text transcrit i s’han seleccionat per la seva rellevància a cada escena (enllaç al llibre).
1 – Esposoris de Santa Caterina.
Santa Caterina rep l’anell del Nen Jesús, que apareix a la falda de la Mare de Déu. Aquesta imatge representa el casament místic de la santa amb Jesucrist. El relat d’Andreu Sàbat també explica el seu origen reial, la seva formació intel·lectual i el seu desig de consagrar-se a la fe cristiana.
«Nesqué la gloriosa verge y martyr Sta. Catharina, en la ciutat de Alexandria de Egipte, de Sanch real, per ser filla de Costa, Rey de dita ciutat, la qual fou ensenyada en totas las lletras de filosofia humana que en aquells temps florian en la dita ciutat de Alexandria, y fou dotada de totas las gracias que en una donzella se poden desitjar, hermosa en extremada y juntament honestissima de hahont li vingué lo desig de seguir la fe de Christo, (…)».
«(…) y en senyal del desposori que Deu Jesuchrist feya ab Catharina, y en promesa li doná un anell, y aquell li posá en lo dit, despertada de dit Somni la gloriosa verge ab lo contento se deixa considerar, y trobanse lo Anell, li havia donat son celestial espos en lo dit, restá tant inflamada de amor de dit son espos, que encontinent determiná sacrificarse per ell.»

2 – Santa Caterina: la força de la fe i la paraula.
Caterina rep els coneixements de persones sàvies. A la imatge, un monjo que podria representar Sant Benet, (recordem l’origen de l’ermita per tres monjos benedictins) en presència de la seva mare. Gràcies a les quals Caterina es presentà davant l’emperador Maximí i defensà amb saviesa i eloqüència la seva fe cristiana.
- «Respongué la Sta. donzella ben conegut es mon llinatge en esta Ciutat, jo me anomeno Catharina, he gastat ma vida en estudis de retorica y filosofia, empero del que mes me aprecio es en ser Christiana y tenir per espos a Jesuchrist verdader Deu y verdader home, y de aqui comensa a donarli raho de si y de sa fe, ab singular sabiduria, eloquencia y gracia, que lo emperador quedá suspes, miransela y admirat de veure tant gran hermosura i ohir la forsa y pes de sas rahons, a las quals no sabé respondrer,»

3- La disputa amb els cinquanta savis
L’emperador convoca cinquanta homes savis, oradors i filòsofs perquè discuteixin amb Caterina per convèncer-la que renunciés a la seva fe cristiana. Els savis es sentien indignats per haver de disputar en matèries de religió amb una donzella. Però ella els venç amb els seus arguments i seva saviesa. L’emperador furiós per la derrota ordena que siguin cremats en un forn. Un cop executada la sentència, es va produir un miracle: els cossos dels filòsofs van ser trobats intactes entre les flames, sense cap cremada ni dany.
«Vingueren sinquanta homens molt Savis y prudents, grans filosophs y horadots per manament de dit Maximino emperador, per entrar en disputa ab la Sta. quant saberen la causa perque eran estat cridats restaren tots acorregut per pareixer que no convenia a llur reputació lo fer tant cas de una dona que per gran enteniment que tingues y per molt que sabes , a la fi tindría enteniment y siencia de dona, y ho donaren a entendre al emperador, mes después que disputaren y foren convensuts de Sta. Catharina y no saberen responder, restaren molt mes afrontats y acorreguts, y entengueren que la ciencia humana no pot resistir a la Sabiduria divina, ni lo enteniment de home al esprit de Deu. (…) així tots a una veu respongueren al Emperador que en aquell filosoph, llur company (que era lo mes savi) tots eran retats y vensuts, y tots ab ell confessaven que aquella donzella deya veritat, y que ells fins en aquell punt avian estat ciegos en adorar per deus als que no eran, y que sols hi havia un Deu que era Jesuchrist, qui Catharina confessava y adorava, (…) Nos pot facilment creurer lo furor y rabia que de ohir aixó Maximino prengué, y com de assi era arrebatat y furios, encontinent maná que se ensengués en un forn gran foch, y que en aquell tots los sinquantha filosophs fossen cremats.»

4- El martiri de Santa Caterina: el suplici dels assots.
L’emperador, incapaç de fer renunciar Caterina a la seva fe, ordena que sigui despullada i flagel·lada cruelment. Els botxins van estar dues hores senceres descarregant cops sobre el seu cos delicat, descrit com més blanc que el mateix alabastre. També subratlla la seva fermesa davant el turment que no aconsegueix fer-la renunciar a les seves conviccions.
«Lo tirá emperador desconfiant de que sos arts y manyas avian de valer poch ab rabia cruel maná despullassen la gloriosa Sta. y que ab nervis de bou la azotassen cruelment, despullaren la purissima donzella, que per ella fou del majors toments passá per veurer son honest cos desnu devant de aquella maligna gent, y los botxins comensaren a descarregar tant colps en aquell cos tan delicat, que estigueran dos horas ferint a sas delicadas carns mes blancas que lo finisim y blanch alabasino, deixantla tant lesiada y tota coberta de la sua presiosa Sanch, que causava en los presents tanta llastima, que derramaren moltas llagrimas. La gloriosa V. Catharina estaba ab tant esfors com si son cos fos de pedra, abe que ab tanta abondancia de Sanch que corria, demostrava no ser de carn.»

5- Santa Caterina a la presó.
Després de la flagel·lació, Caterina és empresonada i privada d’aliment durant dotze dies. És auxiliada pels àngels. L’emperadriu Faustina la visita i es converteix al cristianisme, juntament amb el capità Porfiri i els soldats.
«Despues de aquest torment la posaren en una preso molt forta ab moltas guardas, y ordre que no se li donas cosa alguna de menjar ni beure, empero els dotze dies que estigué, un angel de lo Sr. y regalat espos seu, la provehi enviantli angels que la visitassen curassen y regalasen y una coloma que li portava cada dia lo que havia menester per son sustento. Allí en la preso ana la Emperatris Faustina, muller del tirá Maximino, a visitar Sta. Catharina, (…), aná a la nit secretament, si be acompanyada de un capitá del emperador anomenat Porfiri y de molts soldats, entrá dins la presó la emperatris y parlá ab la donzella, y ab la sua platica y conversació restá tant afeccionada ab ella, y tant ensesa al amor de Jesuchrist que rebé lo St. Batisme, y se instruí en la fe, y lo mateix feu lo Capitá Porfiri y dos cents Soldats anaban de guardia ab dita emperatris, oferinse tots a morir sempre que hi agues ocasió.»

6- El miracle de la roda de tortura.
L’emperador ordena sotmetre Caterina a un suplici amb una màquina formada per quatre rodes amb claus i puntes. Quan els botxins comencen a executar el turment, un àngel intervé i destrueix la màquina, alliberant la santa.
«Maná lo dit emperador fer una invenció y máquina de quatre rodas sembradas y aficadas de claus rasors y puntas agudas de tal manera encaxadas y trevesadas entra si, que posada la Verge en una de ellas, y moventse aquella roda, fos son cos despedesat y trosejat ab aquells terribles instruments, lligaren la valerosa verge a la roda, y comensaren los botxins a mourerla, emperó no la desempará son dols espos en aquest torment, perque en lo mateix punt un angel del Sr. la deslligá rompent les rodes on estava lligada, y desbaratá aquella máquina cruel desclabant unas rodas de altres, ab tant gran impetu que ab son acelerat moviment matá a molts dels gentils que alli estaba y que eren anats a veurer aquell espectaculo, y los altres que restaven vius cridaven ab altas beus, gran es lo Deu dels Christians.»

7 – Mort de Santa Caterina.
Després dels diferents turments, Caterina és condemnada a mort. Abans de ser decapitada, prega a Déu i demana que els seus devots siguin auxiliats en les seves necessitats. Segons el relat, de la ferida del coll va brollar llet en lloc de sang, manifestant la blancor, la modèstia i la puresa d’ànima de la santa.
«Com a prendas de son fino y verdader amor, suplicantli que recullis pur y limpio son esperit, y que no permetes que son cos anas en mans de aquells verdugos, demanantli que sos tots devots y los que se recordassen de ella, y la invocaren en sas necessitats fossen socorreguts y afavorits, y los atorgas lo que demanarian si fos convenient per llur Salvacio, y que iluminas tot aquell poble que alli estaba, y lo portas a son coneixement y amor. Feta esta oració, un dels sayons li feu saltar lo cap corrent de la ferida, y per lo Coll en lloch de Sanch, llet».

8 – El trasllat del cos al mont Sinaí.
Després de la mort de Caterina, uns àngels recullen el seu cos i el transporten al mont Sinaí, on el sepulten. Sàbat explica també que de la muntanya brolla un licor al qual s’atribueixen propietats curatives. S’explica també la vinculació de Santa Caterina amb el mont Sinaí.
«… y pera que son Sagrat cos no anas en mans de aquells sayons (conforma ella havia desitjat), los angels baixaren del cel y la aportaren a la montanya de Sinai, y alli la sepultaren, y del mané y hix un suau licor, y aficas per la Salut de totas enfermetats y malaltias, y dempres lo emperador Justino edifica alli un temple y monestir, y en ell es venerada. O gloriosa Verge Catharina, y dolsa esposa de Jesuchrist deixeble del Celestial mestre, y mestre dels filosofs y de tota la terra, y dels torments del tira triunfadora, llum de las verges, esfors del martyrs, y en vida y en mort regalada dels Sts, quant just fou que de vostre coll isques llet en lloch de Sanch, per manifestar la blancura y puresa de vostra anima, y que los mateixos angels vinguts del Cel vos fessen las obsequias y ab sas mans sepultassen vostre cos en la mateixa montanya ahont Deu havia aparegut y donat la sua lley».

Fotos de Josep Masó.
Podeu llegir el llibre en els següents enllaços a les dos parts del «Llibre de la Verge Reyna y Martir Santa Catharina y de sa Santa Casa en la montanya del Montgrí,….», de l’Andreu Sàbat (1672).
– Primera part del llibre que porta per títol «Llibre de la Verge Reyna y Martir Santa Catharina y de sa Santa Casa en la montanya del Montgrí,….», de l’Andreu Sàbat, on ens narra la vida i el martiri de la santa, per continuar amb la descripció del lloc on és situada l’ermita, els seus fundadors, els privilegis, …









