El tret per la culata?

La guerra d’Ucraïna ja fa més de cent dies que dura. Havia de ser una guerra curta. La majoria dels ucraïnesos i bona part d’Occident no ens podíem ni imaginar que Putin executés les seves amenaces d’envair Ucraïna. De fet, des de Rússia encara es continua anomenant aquesta guerra “operació militar especial”, amb la qual volia capgirar en pocs dies el govern d’Ucraïna i portar el país a l’òrbita russa. De moment, res d’això ha passat, tot i que el patiment i els desastres humanitaris, econòmics i socials són ben palesos i n’estem pagant tots les conseqüències.

I, paradoxalment, l’agressió russa ha provocat uns canvis impensables fa uns mesos. Un dels quals és la unitat i contundència amb què ha actuat la Unió Europea, tot i els diferents interessos dels estats membres, que sovint retarden o condicionen els acords. Un seguit de sancions econòmiques i financeres a Rússia i també el suport i enviament de material militar a Ucraïna, a més d’embargament de compra de petroli i d’altres fonts d’energia, són decisions molt contundents que posicionen fermament la UE i els estats que la componen en l’òrbita occidental i clarament contra Rússia. Mai s’havia vist una reacció tan significativa i coordinada en el si de la Unió Europea. La veritat és que la gestió conjunta de la crisi de la pandèmia, amb la compra de mascaretes i vacunes per part de la UE i el pla Next Generation EU de 750.000 milions d’euros, amb deute mancomunat, ja ha representat un pas endavant de la gestió conjunta de la UE i, ara encara molt més contundent amb les accions conjuntes contra Rússia.

També la posició dels EUA a favor d’Ucraïna, enviant diners i armes i amb importants sancions a Rússia, igual que la UE, deixa clar que es decanten amb contundència per ajudar Ucraïna i debilitar Rússia. I, d’altra banda, Finlàndia i Suècia, estats amb una càrrega de pacifisme i neutralitat d’anys, han canviat la seva posició tradicional i han virat cap a la petició d’entrar a formar part de l’OTAN. Gir estratègic sense precedents que ve motivat per la por de la ciutadania i del govern dels dos estats de ser envaïts per Rússia. I Dinamarca, que és membre de l’OTAN però no forma part de l’estructura militar de l’Aliança, ha demanat entrar a formar-ne part. Decisió també impensable fa només uns mesos. Veiem, doncs, que el primer objectiu de Putin, que era sotmetre Ucraïna, no s’ha complert, i veiem també que aquesta guerra està provocant canvis geoestratègics molt significatius, en contra de Rússia, impensables abans del conflicte. Esperem que la guerra acabi aviat i que hi hagi una negociació que eviti més patiment i que guanyi la democràcia i la llibertat. Tot i així, el que és clar és que a Putin no li estan sortint les coses com volia. Li està sortint el tret per la culata, per entendre’ns. I res tornarà a ser com abans, perquè aquesta guerra, situada militarment en clau regional, ja té efectes globals en l’àmbit de l’economia, l’energia i la geoestratègia. Veurem com evoluciona tot plegat.

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 8 de juny de 2022