Jordi Cervera

i el seu llibre “Els empresonats i exiliats de la Bíblia”

 

La Bíblia sacseja consciències i ens ajuda a ser crítics amb tot i per tot en positiu, és un revulsiu.
Jordi Cervera (1961)

La Bíblia és un llibre sense data de caducitat.
Jordi Cervera (1961)

Amb Moisès, l’exili propiciarà un retorn valent, un enfrontament agosarat contra el faraó i l’alliberament del seu poble oprimit.
Jordi Cervera (1961)

Tot és impossible fins el dia que passa.
Plini el Vell (24dC-79dC)

 

Jordi Cervera i Valls (Barcelona, 1961), diplomat en ciències empresarials per la UB, doctor en sagrada escriptura i professor de la Facultat de Teologia on compagina docència i investigació,  abraçà la vida de framenor caputxí i és membre de l’Associació Bíblica de Catalunya. Ha publicat el llibre “Els empresonats i exiliats de la Bíblia” que ha editat Publicacions de l’Abadia de Montserrat. L’obra ha estat guardonada amb el darrer premi Abat Marcet de llibre religiós en llengua catalana. 

L’obra, amb el suport del Grup Sant Jordi pels Drets Humans, explica d’una manera entenedora i molt accessible per a tothom, -tot evitant qualsevol llenguatge eclesial, teològic, exegètic o tècnic-, les històries dels personatges bíblics que han passat per la presó o l’exili, perquè han desafiat el sistema social, polític i religiós establert.

L’autor considera que és una “obra oportuna” i remarca que la Bíblia “despulla hipocresies, proclama injustícies, desvetlla consciències i assenyala amb el dit l’arbitrarietat dels poderosos”. El crític literari quebequès Northrop Frye (1912-1991) la defineix com el Gran Codi de la nostra cultura occidental. Cervera diu que és un far que il·lumina les peripècies humanes de qualsevol època i de qualsevol poble, sobretot en temps agitats. El filòsof i assagista Rafael Argullol (1949) diu que el text bíblic educa la sensibilitat. Concepció Huerta, secretària de l’Associació Bíblica de Catalunya, ens recorda que la Bíblia es pot llegir per interès cultural, per interès lingüístic (hi trobem tota mena de gèneres literaris: poesia, narrativa, cartes, mites, etc) i des de la perspectiva de la fe.

La pretensió del llibre de Cervera que comentem és “sacsejar consciències”, ens diu l’autor. La periodista Mireia Rourera, comenta que aquest llibre és de les poques veus de l’Església que han denunciat, de manera subtil i elegant, la situació dels presos polítics i exiliats catalans.

L’autor diu que volia compartir i com-patir -patir interiorment- el procés dels empresonats i exiliats i en el llibre juga amb el llenguatge per ajudar a entendre al lector la realitat penitenciària que van viure els presos bíblics i, alhora, els nostres presos polítics. 

Perquè en el llibre hi ha diversos nivells de missatge. Tots els empresonats i exiliats de la Bíblia viuen l’empresonament i l’exili fruit de les arbitrarietats dels qui exerceixen el poder. Són personatges que manifesten un desafiament al sistema social, polític i religiós establert. Aquests empresonats i exiliats, però, són “els bons de la pel·lícula”, els principals protagonistes de la història bíblica -recorda Cervera-. I aquests vençuts, derrotats i humiliats acaben guanyant. Malgrat que la majoria humanament acaben malament (excepte Josep, el fill del patriarca Jacob, que de la presó passa a governar el país, Gn 37-50), el seu missatge ha perviscut i han vençut la repressió. 

Cervera remarca en el llibre que s’hi poden trobar quinze empresonaments a la Bíblia. A l’Antic Testament n’hi ha quatre: Josep, fill de Jacob; el jutge Samsó, i els profetes Micàiehu i Jeremies. I al Nou testament n’hi ha onze: Joan Baptista, el mateix Jesús, Pere i Joan, Esteve, Pau, Siles, Aristarc i Èpafres, Andrònic i Júnia, sense oblidar l’empresonament col·lectiu dels apòstols. No oblidem, però, que quatre dels empresonats seran executats (Joan Baptista, Jesús, Esteve, Pau), o que moriran a la presó (Samsó), o que hi seran silenciats (Micàiehu) o que acabaran exiliats (Jeremies), subratlla l’autor. Només la presó de Josep, fill de Jacob, serà un espai triomfal. Les causes d’empresonament són diverses, però sempre seran arbitràries des del punt de vista bíblic.

Posteriorment l’autor remarca en el llibre que són nou els exiliats que apareixen a la Bíblia. A l’Antic Testament n’hi ha cinc: el cabdill Moisès, el rei David acompanyat de la seva família i cortesans, els profetes Elies, Amós i Jeremies. I al Nou Testament n’hi ha quatre: el nucli familiar de Josep, Maria i l’infant Jesús; i l’evangelista Joan.

Les causes també són per conflictes amb l’autoritat. La situació dels exiliats bíblics en el país de refugi acostumarà a ser beneficiosa. L’exili esdevindrà un moment òptim de reflexió i d’interiorització dels esdeveniments passats, així com la confirmació de la missió personal, malgrat que l’exili sempre impliqui  una fugida, un abandó dolorós i trist de la terra que els ha vist néixer, créixer, i desenvolupar-se; l’enyorança melancòlica de la seva quotidianitat.  

A l’índex de la monografia, Cervera té l’encert de titular els diferents capítols,  que son breus i didàctics, d’una manera sintètica i entenedora i que són alhora una guia de resum docent del seu contingut. Es descriu Moisès, l’exiliat que alliberarà el poble (Ex 2-4); Samsó, derrotat i humiliat a la presó (Jt 13-16); David i la seva cort, un exili breu i dolorosíssim (2Sa 15-19); Elies, un exili que confirmarà la Missió (1Re19, 1-21); Micàiehu, empresonat acusat de deslleialtat (1Re 22, 1-40); Amós, exiliat per denunciar el sistema (Am 7, 10-17); Jeremies, empresonat acusat de traïció (Jr 37) i de la presó a l’exili amb el poble (Jr 38-50); Josep, Maria i el Nen, l’exili d’una família (Mt 2, 13-23); Joan Baptista, presó i execució per criticar l’autoritat reial (Mt 14, 1-12); Jesús, detingut i torturat, jutjat i executat a corre-cuita (Mc 14-15); Pere i Joan detinguts per accions i discursos agitadors (Ac 4, 1-13); els apòstols, detinguts, assotats i alliberats en grup (Ac 5, 17-42); Esteve també detingut, jutjat i executat a corre-cuita (Ac 6,8-7,60); Jaume executat i Pere empresonat de nou per satisfer l’opinió pública (Ac 12); Pau i Siles a Filips: assotats, apallissats i empresonats sense judici (Ac 16); Pau a Jerusalem: exigint justícia des del calabós (Ac 21, 27-23,22); Pau a Cesarea: dos anys de presó esperant el judici (Ac 24-26); Pau a Roma: dos anys de llibertat vigilada (Ac 28, 17-31); Aristarc i Èpafres, companys de Pau a la presó (Col, 4,10; Flm 1,23), i finalment, Joan, encoratjant des de l’exili (Ap 1,9).    

En conseqüència, l’autor diu que potser sí que aquests personatges bíblics inicialment són uns derrotats, però “acaben guanyant a la manera que Déu vol que guanyin”. Perquè Cervera comenta que quan escrivia sobre ells lluïen, en ser portadors d’uns missatges que continuen encara ara vigents i sacsejadors. I  tenia al cap escenes del procés català: la presó, el judici, la humiliació, la revenja i l’exili. Però, tot això s’ha de poder interioritzar i convertir finalment en bons fruits i recompensa, acaba reflexionant Cervera.  

 

Referències bibliogràfiques

  1. CERVERA i VALLS, Jordi. Els empresonats i exiliats de la Bíblia. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2021.
  2. ROURERA, Mireia. “Jordi Cervera i Valls: A la Bíblia, els exiliats i els empresonats són els bons”. El PuntAvui, dissabte 6 de novembre de 2021, pàg.16-17.
  3. ROURERA, Mireia. “Concepció Huerta: La Bíblia encara és el llibre més venut del món”. El PuntAvui, diumenge 31 de gener de 2021, pàg.18-19.