El turisme de creuers

A finals de maig S’Agaró ha estat l’escenari de la 60ena Assemblea General de MedCruise, l’associació de ports de creuers del Mediterrani. Costa Brava Cruise Ports, que n’és membre associat, ha acollit la reunió anual en què els seus membres comparteixen informació i experiències. Amb motiu de la celebració d’aquest esdeveniment, aprofitem per a fer una breu descripció del món dels creuers i la seva incidència avui a casa nostra.

Els vaixells de luxe han estat presents sempre en el nostre imaginari gràcies al cinema i la literatura. L’origen dels creuers cal situar-lo coincidint amb els inicis del turisme a mitjans del segle XIX. Durant dècades, els creuers de luxe es van mantenir com a una proposta molt minoritària a l’abast d’un reduït nombre de privilegiats.

A mitjans de la dècada dels seixanta, la introducció de nous models d’avió, en especial del Boeing 747, va revolucionar el món del transport de passatgers convertint en obsolets i poc competitius els vaixells que feien les travesses transatlàntiques.

La fórmula per a donar un ús als transatlàntics va ser reorientar-los cap al sector dels viatges turístics de plaer. S’havia posat la llavor per a expandir una oferta fins aleshores minoritària. L’augment de la flota disponible va permetre programar vacances en creuer a preus més assequibles, a l’abast d’un major nombre de persones.

El creuerisme es va expandir en primer lloc i de manera destacada als Estats Units, i va esdevenir el Carib la principal àrea de navegació de creuers amb els ports de Florida com a origen de la majoria dels itineraris. Series de televisió com “The Love Boat” (1977-1986), coneguda a casa nostra com a Vacaciones en el Mar, van contribuir a popularitzar les vacances en creuer. Més tard Alaska es va posicionar com a segona destinació, amb una proposta de natura i paisatges espectaculars que es diferenciava d’allò que es podia trobar al Carib, bàsicament destinacions tropicals i platges.

A començaments de la dècada dels noranta, aquestes dues àrees de navegació van començar a mostrar senyals de saturació i oferien poc marge de creixement per a donar resposta a l’increment de la demanda. Això va motivar les principals companyies de creuer a expandir la seva activitat al Mediterrani.

Els Jocs Olímpics d’estiu el 1992 van ser una bona ocasió per a fer descobrir Barcelona i  el seu port a les companyies navilieres. La migrada oferta hotelera de la ciutat no podia donar resposta a la demanda de la organització dels JJOO, i va caldre dissenyar una operació especial d’allotjament amb 15 vaixells de creuer actuant com a hotels flotants per a la família olímpica i patrocinadors. Això va facilitar que pocs anys mes tard aquestes companyies escollissin Barcelona com a port base per als seus itineraris al Mediterrani Occidental. Hi ajudava la projecció turística creixent de Barcelona però també una oferta hotelera competitiva i de qualitat, uns enllaços aeris que permetien mobilitzar els passatgers i unes instal·lacions portuàries com cap altre port del nostre entorn.

En pocs anys el Mediterrani va esdevenir la segona àrea de navegació de creuers, alhora que el desenvolupament de l’oferta d’itineraris es va replicar en altres continents. Els creuers es van anar especialitzant i diversificant en nivell de confort i preus i en tipus d’itineraris (turístics, temàtics, expedició, voltes al món, …). I els operadors també van invertir en incrementar el nivell de serveis i instal·lacions dels vaixells, convertint-los en veritables ressorts turístics flotants.

El  2019 trenta milions de passatgers van escollir els creuers com a fórmula per a les seves vacances. La major part, procedents dels Estats Units, seguits a molta distància dels europeus, i amb Àsia com a tercera àrea de procedència.

Si analitzem qui són els principals agents de la indústria dels creuers, ens trobem que el 85% de les navilieres pertanyen a quatre grans corporacions: Carnival, Royal Caribbean, Norwegian Cruise Line Holdings i MSC. Abans de la pandèmia, aquestes navilieres operaven 300 vaixells de creuer amb 500.000 places de capacitat, i havien programat incrementar la flota amb un centenar més de vaixells i fer créixer la capacitat un 45% addicional.

No cal dir que aquest panorama va quedar estroncat amb l’arribada de la pandèmia a inicis de 2020. Els reajustaments en l’oferta han estat més que notoris: retirada de vaixells obsolets, aturada de la incorporació prevista de nous vaixells en comanda i construcció, fusions i fallides de companyies. Pel que fa a la demanda, la recuperació és lenta i gradual, condicionada per les successives normatives que han limitat la capacitat de viatjar. També ha calgut que les companyies adoptin i comuniquin unes estrictes mesures anti Covid-19 per a vèncer les reticències dels passatgers a tornar a apostar per les vacances en un creuer.

Port de Barcelona

Si ens fixem en l’activitat dels creuers al nostre entorn, Barcelona destaca des de fa molts anys com a principal port de creuers del Mediterrani. El 2019 rebia la visita de 800 vaixells amb 3,1 milions de passatgers. Els operadors esperen recuperar el 2023, si la conjuntura ho permet, una activitat similar a la d’aquell any.

Pel que fa als ports de creuers de la Costa Brava -Palamós i Roses-, enguany preveuen operar 57 vaixells amb uns 58.000 passatgers. Són vaixells d’eslora petita i mitjana que ofereixen als seus passatgers un ampli ventall d’excursions per les comarques de Girona amb visites a Palamós, Girona, Figueres, Púbol, Pals, Monells, Peratallada, i experiències gastronòmiques i visites a cellers.

El turisme de creuers, però, te partidaris i detractors.

Es tracta d’una activitat que aporta un impacte econòmic remarcable, especialment a les destinacions que actuen com a port base, i proposa als passatgers uns itineraris i unes experiències de viatge molt singulars.

Però alhora provoquen un cert rebuig en dos aspectes: poden generar una gran quantitat de turistes que es concentren durant poques hores en les destinacions visitades, i les emissions i residus ocasionen un impacte ambiental no menor.

Les destinacions receptores han de gestionar els impactes que ocasiona el turisme i els creueristes en són només una part. S’ha de tenir en compte que la capacitat d’absorció de visitants que tenen les destinacions no és il·limitada i existeix un llindar màxim, difícil de definir, sobrepassat el qual es generen afectacions a la vida diària de la població resident.

L’altre aspecte posat en qüestió és la petjada ambiental. És cert que la indústria dels creuers està invertint de manera decidida a fer més eficient i sostenible l’operativa dels creuers. Els nous vaixells incorporen sistemes de reducció d’emissions i residus, i són impulsats amb combustibles menys contaminants, mentre que els vaixells existents estan adaptant alguns d’aquests sistemes. Però passaran uns anys abans no s’hagi substituït tota la flota actual.

Vivim en el context d’una crisi climàtica que va mostrant els seus efectes i ens trobem ara immersos en una crisi energètica internacional d’abast incert. Tot plegat aconsella reflexionar sobre el futur del turisme massiu. Quina serà la evolució els propers anys de sectors com el dels creuers, molt condicionat per l’ús de combustibles fòssils? L’aposta pels megavaixells és la mes adequada en aquest context? La sostenibilitat ambiental és, ara per ara, un dels grans reptes de la indústria dels creuers.

Venècia

Per altra banda, la gestió dels creuers requereix que hi hagi un diàleg a parts iguals entre els tres principals actors implicats: navilieres, ports i destinacions. Un diàleg que tingui com a objectiu fer compatible el turisme de creuers amb unes destinacions que no perdin el seu caràcter i continuïn sent atractives per als visitants. La fórmula ideal és la que combina una gestió equilibrada amb criteris de sostenibilitat i de respecte a les destinacions. La indústria dels creuers ha començat a donar passes en aquest sentit, amb acords de limitació diària de vaixells a destinacions com Dubrovnik i Palma, i amb l’acompliment de la limitació de tonatge imposada a la llacuna de Venècia. Però encara queda camí per recórrer.

La indústria dels creuers té plantejats importants reptes de cara al futur per a consolidar un encaix suau de la seva activitat als territoris visitats i per a minimitzar la seva petjada ambiental.