Qui no s’ha menjat últimament un xuixo de crema flamejat a la brasa? Amb aquell sucre caramel·litzat que fa crec-crec o ruixat amb un bon raig de ratafia? Qui no ha vist el xuixo de crema a la carta de postres d’un restaurant, al mateix nivell (i preu) que el coulant de xocolata o la crema catalana? Qui no ha passejat pels carrers de Girona i ha observat que pràcticament ja hi ha tantes botigues de bicicletes com de xuixos. Bé, potser aquí m’he passat, però sense voler, segur que ensopegues amb algun aparador del carrer de l’Argenteria, al Barri Vell de la capital, on s’hi exposen i venen xuixos de crema, però també de xocolata, nata, i compte… xuixos de poma, de tiramissú, de dulce de leche, de torró de xixona, de cheesecake, de lemon pie! No faig broma. Existeix.
Amb tots els meus respectes pel xuixo de cheesecake, però potser ens estem passant una mica, no?
Del tema del cheesecake, que en realitat és un pastís de formatge (però els noms en anglès sembla que muden més) ja en parlarem un altre dia.
A veure, no ho podem negar. El xuixo està de moda. Avui en dia, si no corres maratons, fumes vapers o menges xuixos, no ets ningú. El xuixo et distingeix dins de la societat a nivell gastronòmic. El xuixo muda. El xuixo t’identifica. És així.
Ara bé, amb tots els meus respectes pel xuixo de Girona i per totes aquelles guies turístiques que destaquen els millors llocs on degustar-los, els millors xuixos es fan i es mengen aquí. Ja sigui a can Masvidal, a can Batlle o can Brugués de l’Estartit. Però aquí, al Baix Ter, a l’Empordà si voleu.
UNES POSTRES VINGUDES DE FRANÇA
Segons el periodista Salvador Garcia Arbós, entre el 1912 i el 1927 es va inventar el xuixo a Can Castelló (o a Can Puig de l’època) i va ser gràcies a un jove pastisser refugiat francès que fugia de la guerra i que feia estades a l’obrador del carrer de la Cort Reial, 15. Aquest jove va ensenyar a preparar a l’Emili Puig la famosa pasta choux francesa, que precisament d’aquí podria venir el nom. Una altra teoria és que la forma allargada del xuixo podria semblar la llança curta amb punta de ferro, anomenada xuixo, que feien servir els serenos per encendre i apagar els fanals.
Una altra llegenda que s’explica té relació amb la figura del Tarlà. Resulta que aquest acròbata, que va entretenir els ciutadans en una època de quarantena durant una epidèmia, es va enamorar de la filla d’un pastisser. Durant una visita a la seva enamorada, quan el pare d’ella va arribar inesperadament, el Tarlà es va amagar dins un sac de farina per tal que no el descobrís el pare. Amb la pols de la farina, va esternudar fent “xui-xui” i d’aquesta manera el pastisser el va descobrir. Diuen, diuen, que per no enfurismar-lo, li va prometre casar-se amb la seva filla i donar-li la recepta d’un dolç: el xuixo, anomenat així en record de l’esternut delator.
EL XUIXO INTERNACIONAL
Malgrat totes aquestes teories de l’origen, actualment el xuixo es pot trobar arreu de la península, conegut amb altres noms: xut al tarragonès o a Tortosa, globet a Mataró, xevut a Vilanova de Sau, tornemi a Badalona, pachangas a Canaries, susos a Albacete, pepitos a Ourense… però sembla que sí, que l’origen és gironí.
La grandesa d’aquestes postres denominades “producte de la terra” per la Generalitat de Catalunya ha transcendit. Actualment, cada dos anys, es fa el concurs del millor xuixo del món, dins del Fòrum Gastronòmic, l’Oncolliga organitza anualment la Marxa del Xuixo, també a Girona. A Torroella també es fa des de fa una colla d’anys per la festa major el concurs Canya-Xuixo-Canya i, fins i tot, hi ha un gos al poble que es diu Xuixo. Jo mateix, fa anys que arrossego aquest sobrenom.
En el meu cas ve de fa temps, potser en devia tenir 12 o 13 i jugava a futbol amb l’infantil de l’EF Baix Ter. En Jordi Llenas, que era el delegat del nostre equip i un autèntic fan dels xuixos, sempre em deia a veure quin dia em portes un xuixo. En Carles Bellapart, que era l’entrenador, se’n reia, fins que un dia al camp del Porqueres i amb el marcador de 2-1, va decidir dur a terme una jugada que no existia ni tampoc havíem preparat: la jugada xuixo. Jo em vaig sentir interpel·lat i vaig pujar a rematar aquella falta. Després d’una centrada mil·limètrica i d’una rematada espectacular (segons el meu record) vaig fer gol i vam empatar aquell partit. Des d’aquell dia he sigut en Xuxu (xuixo) i he portat, amb orgull i identitat, el nom del xuixo arreu del món.
I és que el xuixo està de moda. No cal fer invents. El de crema, el de tota la vida. No cal complicar-se l’existència i voler innovar tota l’estona. No cal.
Per cert, heu tastat el xuixo de recuit?
