Els Gegants, grans propietaris

Llegendes torroellenques

Tothom sap que antigament els Gegants de Torroella posseïen moltes propietats. Entre elles s’hi comptaven dos o tres masos amb bestià i bones terres”. Aquesta frase l’escrivia “Palet” (Josep Castells) al número 90 d’Emporion (6 octubre 1918), fa gairebé cent anys.

La primera notícia escrita que tenim dels nostres Gegants, de la festa de Corpus de l’any 1666, al llibre “Taba de la neu” de la vila, deixa ben clar el seu poder, ja que tenien per servidor el Drac, la temible fera de les llegendes antigues, i més endavant eren defensats per un home amb cap de lleó.Joan Pericôt, el gran dibuixant i arquitecte, d’antiga família torroellenca i enamorat de Torroella, havia analitzat amb ulls d’artista el cap i la cara del Gegant, i en remarcava la majestat greu, que tradueix el seu alt estament social i el seu poder, la testa molt tirada enrere, unes justes arrugues d’home madur, i ple de la força física i l’energia sobrenatural que traspua en l’expressió vigorosa. Una obra que només podia ser “d’un sentimental, un comprensiu i un mediterrani, que no deixà que les característiques de la majestat esborressin les de l’home de la terra, alt, una mica escardalenc, i amb un coll que demana un tràmec o una saca… ; sense perdre el seu ritme, el gegant deixa el seu barret, l’espasa i la porra per venir-se’n a l’horta amb nosaltres”.
Com és que aquests grans propietaris varen perdre béns i terres és un misteri que encara no he esbrinat, Ara, que varen sofrir una gran decadència és ben documentat. Al segle XVIII, al tercer “Llibre de Conclusions” hi llegim una “Determinació per Vestir los Gegants i fer-los pintar i Recomodar… “ que fa sospitar que aquells grans senyors havien anat molt a menys i requerien ajut del Comú. I encara llegim una frase més contundent més endavant: “En atenció que lo Cap de la Gegantesa se troba romput y sens poder servir y los Gegants van innuminiosament vestits, que se fassen pintar y que se envie la roba necessaria y que estiga onesta per vestirlos de Nou…”.

Segons tots els indicis, els Gegants, a l’hora de determinar què fer quan els catalans lluitaren contra castellans i francesos, varen ser més patriotes que previsors, i amb la desfeta del 1714 molt probablement varen ser castigats per Felip V, com ho fou la vila, i les seves terres varen ser requisades o embargades.

Si bé avui els nostres Gegants no tenen patrimoni material, no han perdut, tanmateix, la seva altiva dignitat. Fan guàrdia tot l’any al vestíbul de can Quintana, surten per les festes grosses, fan la cercavila al so dels grallers i es posen al peu de la Casa de la Vila per vigilar com els torroellencs encara saben comptar i repartir sardanes.

Però tornem a la llegenda:
He dit que fa cent anys “Palet” esrivia a Emporion que –com tothom sabia- els nostres Gegants eren grans propietaris. I és que fa cent anys a Torroella tothom sabia moltes coses que de xic en xic hem anat perdent de la memòria. Per exemple, que a Torroella això dels Gegants ens ho vàrem prendre molt seriosament i que els vàrem fer senyors de veritat i bons terratinents.
A la Muntanya Gran, en terres de la Torre Ponsa, que havia estat de propietat municipal, i de rebot potser propietat dels Gegants, hi ha el “camp del Porrer” (és dir, el camp del que duu la porra, el Gegant). Segons es deia, els béns dels Gegants, amb les rendes i venda de productes, servien per subvenir les seves necessitats i les de la vila, i per comprar ventalls als senyors regidors.

“Palet” reblava el seu escrit assegurant que ell mateix havia vist una bóta que en la cara de davant s’hi llegia en lletres grosses: “propietat dels Gegants”, i que devia ser per guardar-hi el vi de les vinyes d’aquests grans senyors.