Ara ja es pot dir: tots els bons aficionats al cinema l’han vista. Hem refereixo a la pel·lícula Gran Torino, del mestre Clint Eastwood. A l’escena del desenllaç final, el protagonista, un vell de prop de vuitanta anys, cau mort, crivellat per les bales d’uns malfactors. La càmera l’enfoca i es distancia cap amunt, verticalment, en tant que ell cau a terra i resta estirat, immòbil, cara amunt i amb els braços en creu, una figura claríssima del Sant Crist que el director utilitza per simbolitzar el sacrifici, fins a la mort, del vell protagonista, per salvar uns veïns amics, vinguts de terres i cultures estranyes però que han donat sentit a aquests darrers dies de la seva vida. Una vida, la d’en Walter Kowalski, convulsa, sotmesa al trauma de fets viscuts de jove a la guerra de Corea i que encara no ha superat.
Em sembla magnífic que autors de cinema, en aquest cas Clint Eastwood, utilitzi i fins i tot redescobreixi la tercera edat omplint-la de noves esperances i de nous compromisos. Fugint d’estereotips clàssics, ens la presenta amb una visió optimista, positiva, compromesa.
Una cosa semblant amb el que passa amb el personatge de The visitor de Tom McCarthy, una senzilla però gratificant pel·lícula amb similituds amb Gran Torino. També el personatge protagonista és una persona gran, solitària. Igual que per a en Kowalski, per a en Vale la vida ja no té massa sentit; encara que estable i rutinària, està exempta d’il·lusió. Tots dos, persones d’edat avançada, retrobaran aquest sentit quan les seves vides es creuin amb persones allunyades del seu context social i cultural, les quals els faran descobrir altres formes, necessitats, injustícies i, el que és més important, prendran compromís envers elles. Walter Val, el vell professor de The visitor, deixarà de teoritzar sobre temes que ja no li interessen i el fan sentir inútil i començarà a immiscir-se afectivament en problemes concrets de discriminació xenòfoba, vivint-la de prop i comprovant el que es pateix. Walter Kowalski un vell rondinaire que des que va quedar vidu no s’ha entès mai amb els seus fills, de cop es veurà envoltat en el seu barri de veïns estranys, que provenen del Vietnam. Gent de cultura i traces físiques diferents, que d’entrada rebutja, però que a mesura que, en contra de la seva voluntat, els coneix, els defensa i no dubte a arribar fins al sacrifici per salvar-los de la violència d’una banda de joves delinqüents.
Walter Kowalski (Gran Torino) i Walter Vale (The visitor) són dos personatges d’origen i cultura diferent, però a la darrera etapa de la seva vida troben un sentit més útil a la seva existència, fins arribar, l’un al sacrifici fins a la mort i l’altre a tocar el djembé (espècie de tambó) entre els senegalesos. És gratificant que el cinema actual ens obsequiï amb autèntiques joies que fan que la tercera edat deixi de ser un segment poc explotat en el cinema i presentin una vellesa més positiva i esperançadora. Pel·lícules com aquestes, a part de gaudir d’aquest art-espectacle, ens fan sortir del cinema sentint-nos una mica millors.
Gràcies Eastwood, gràcies McCarthy.
