Qui eren, què pensaven, què feien, com eren el mestre Pere Blasi i el capellà Francesc Viver, fundadors d’Emporion i dinamitzadors de la cultura de la Torroella del primer terç del segle XX? Qui eren i com eren els companys torroellencs que els varen ajudar en aquesta tasca engrescadora, que va enlairar en gran manera la cultura de la vila?
Ni el senyor Blasi ni mossèn Viver no eren fills de Torroella però, com si fos conjunció astral o designi providencial, varen arribar-hi gairebé al mateix temps per dur-hi a terme la seva gegantina tasca professional, ministerial i cultural. Blasi va venir l’any 1911, Viver el 1913. La seva procedència, formació, idees i trajectòries havien estat molt diferents, però ja en molts aspectes coincidien: eren il·lustrats, actius, il·lusionats, amics del diàleg, respectuosos, tolerants, i sobretot, professaven un gran amor a la cultura i un gran amor a Catalunya.
Una bona colla de veïns de la vila, cultes i animats, els van fer costat de seguida. El botiguer Josep Castells, l’ebenista Eduard Viñas, el jove intel·lectual Joaquim de Camps i Arboix, més endavant l’impressor Prim Casadevall, i molts altres voluntariosos torroellencs, varen col·laborar per fer possible Emporion. Engrescats, seguien l’estela dels dos mestres. Sense ells, Viver i Blasi poca cosa haurien fet, encara que tampoc el desvetllament cultural i l’esforç d’aquests torroellencs no s’hauria produït si no haguessin arribat a Torroella dos personatges tan extraordinaris. Es va produir un magnífic cercle virtuós.
Lamentablement, com que la majoria d’escrits d’Emporion anaven signats amb pseudònim, o eren anònims, no estic en condicions d’atorgar els mèrits deguts a les persones que hi havia al darrere, tot i que he fet força recerca i he interrogat molts torroellencs cultes de totes edats. De moment sabem, perquè ell mateix ho transparenta clarament, que mossèn Viver signava LUCIANUS. Em diu en Joan Lloret i Serra que Josep Castells era PALET, notícia que algú més m’havia avançat, però amb dubtes. A Emporion núm 4, PONS diu: “Continuem avui… els comentaris… fets en el periòdic quinzenal EL MONTGRÍ”. Això fa pensar que PONS havia de ser antic col·laborador del periòdic de mossèn Viver, no del de Pere Blasi (que era el MONT-GRIS), i que per tant PONS no podia ser Blasi. Crec raonablement que aquest pseudònim era utilitzat per Joaquim de Camps i Arboix, antic col·laborador de mossèn Viver a EL MONTGRÍ, però no tinc base per assegurar-ho.
Els pseudònims per desvelar són molts: PONS, FLORIDOR, JOSEP DE LA FÀBRICA, etc., i també hi ha molts articles sense signar. Pseudònims i anònims a la primera època Emporion, aquest costum era majoritari. Caldria fer molta feina en una bona recerca. Tant de bo, arran d’aquest article, algun dels lectors pugui ajudar a resoldre el trencaclosques.
Crec que val la pena de repassar alguns dels primers números, i el darrer de la primera època, per ajudar a fer-se una idea del que acabo d’exposar. Escriuré el títol general dels articles, encara que el tema (subtítol) era evidentment diferent a cada número. (Es poden veure escanejats els articles sencers, des de la pestanya “Hemeroteca” d’aquest mateix exemplar digital).
Núm. 1 – De la terra (PONS), Filosofies (LUCIANUS = Viver), Divagant (FLORIDOR), Ecos (Anònim, encara que probablement l’escrivia mossèn Viver), Les Zones Franques (Anònim, possiblement era de Pere Blasi), Elogis (JOSEP DE LA FÀBRICA), Secció agrícola (nom real: Lluís de Llobet, d’Ullà), Notícies (Anònim).
Núm. 2 – Les Zones Franques (Anònim, Blasi?), Cròniques (Anònim), Ecos (Anònim, Viver?), Elogis (JOSEP DE LA FÀBRICA), Divagant (FLORIDOR), Poema (Josep Castells), Poema (Xavier Carbó), Notícies (Anònim).
Núm. 3 – De la terra (PONS), Filosofies (LUCIANUS = Viver), Torroella… (Manuel Rodes), Cançoner (J. Massó Ventós), Elogis (JOSEP DE LA FÀBRICA), Comentari (Anònim), Ecos (Anònim, Viver?), Secció agrícola (Lluís Desprat), Notícies (Anònim).
Núm. 4 – De la terra (PONS), Filosofies (LUCIANUS = Viver), Divagacions (FLORIDOR), Carta oberta (CYRANO), Política econòmica (Anònim, Blasi?), Ecos (Anònim, Viver?), Balades (Marcel Torroella), Secció agrícola (nom real: Narcís Camps, Bellcaire), Notícies (Anònim).
Així van anar sortint, un darrere l’altre, quinzena darrere quinzena, de 1915 a 1923, els primers 195 números d’Emporion. L’últim de la primera època:
Núm. 195 – El partit de Torroella (article llarg sobre demarcació política, signa P. Blasi), L’excursió dels granollerins (Anònim), La reina de la festa (PALET = Josep Castells), Notícies (Anònim). En una de les pàgines centrals apareix: “Aquest número ha passat la censura militar”.
Feia temps que anaven mal dades, i efectivament, després del número 195 (octubre 1923), Emporion va callar per uns anys. Una dictadura delirant, perseguidora del català i de la democràcia, el va voler fer desaparèixer. No ho va aconseguir, i amb la República va tornar Emporion, número 196 (gener 1932).
Ho veurem amb una mica de detall un altre dia.