Emporion
Dimecres, 18 juny
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Història

Els senyors d’Ullà

Mercè PagèsperMercè Pagès
28 de setembre de 2012
a Història, núm. 69 -setembre- 2012
Temps de lectura: 4 minuts
Els senyors d’Ullà

Biografia

Si el mes d’agost vaig escriure sobre un pastor d’Ullà, avui intentaré fer-ho sobre “els senyors” d’Ullà, els que vaig conèixer. Escriuré el que en recordo, és clar, perquè… ja fa tants anys!

Hi havia la senyora Balbina Garangou i Bosch, casada amb el Sr Jerónimo Pujol, un prestigiós advocat de Girona vidu. La Sra. Balbina tenia 28 anys quan es va casar amb el Sr. Pujol, el qual posseïa propietats en diferents pobles de la comarca, com ara Ullà. Recordo molt la seva casa, però durant tota la vida jo només hi he vist els masovers. Era una casalot gran, amb jardí i hort i un gran safareig que ja no servia, però que era ple d’aigua neta amb peixos. El pis i el terrat eren esplèndids, com ho solien ser aquestes cases d’abans. Als baixos, tot era per al bestiar i per a magatzem. Tenien moltes vaques i un gran camp davant la casa que en dèiem “la closa de Can Quintana”. Estava sembrat d’herba per al bestiar: les oques hi pasturaven tot el dia, i les vaques, només a la tarda i cap al tard, quan ja no feia calor. Quan no hi havia bestiar, la mainada hi anàvem a jugar, i que bé que ens ho passàvem fent capgirells a l’herba fresca! Però havíem d’anar en compte, perquè de tant en tant ens trobàvem alguna tifa aquí i allà. Coneixia bé la casa i els seus estadants perquè cada dia hi anava a buscar la llet. Eren veïns dels meus avis. Avui, el carrer on vivien porta el nom d’aquest senyor, Jerónimo Pujol. El Sr. Pujol va comprar per a la Sra. Balbina, la seva esposa, una bonica torre a la part més alta del poble, on passaven moltes temporades. Aquest senyor va morir molt jove, als 56 anys. La Sra. Balbina ja no es va moure més del poble, i tothom coneixia “Ca la Sra. Balbina” i la seva torre.

El senyor De Llobet i de Foixà vivia a Barcelona, però passava els estius a Ullà amb la seva família: la seva senyora i dos fills. Vivien al mas Blanc, del qual eren propietaris. El mas comptava amb unes quantes vessanes de regadiu que el Sr. De Llobet tenia arrendades a gent del poble. El seu procurador era el Sr. Font, veí del poble, i uns masovers es feien càrrec del mas i tenien cura de la bonica casa d’estil colonial dels senyors, adossada al mateix mas. Aquests mas és molt conegut i gaudeix d’una vista privilegiada sobre la plana d’Ullà. Els masovers conreaven unes quantes vessanes de terreny i criaven bestiar. Era un mas que generava molta feina. Jo coneixia bé els fills dels masovers, que tenien la meva edat, i hi anava a jugar sempre que podia. Recordo sobretot una pineda del costat del mas, on fèiem realitat totes les nostres fantasies a través dels jocs: hi jugàvem a fer la guerra, a fabricar-nos cases fantàstiques, a mistri…

Aquests eren els senyors d’Ullà. Gairebé mai faltaven a missa els dies festius, on disposaven d’un banc propi, o sigui que si els volíem veure ja sabíem on dirigir la mirada. Els senyors De Llobet arribaven davant de l’església amb una tartana que els masovers procuraven que fos ben neta, amb el cavall ben enllustrat. Anaven molt mudats, de diumenge. La senyora Balbina, vestida tota de negre, amb la bonica mantellina de blonda agafada als cabells amb una agulla, venia a peu des de la seva torre perquè l’església li quedava molt a prop.

El 1944, el senyor De Llobet i la senyora Balbina van apadrinar els nois i les noies d’Ullà que aquell any rebíem la Confirmació. Va oficiar la cerimònia el Sr. Cartanyà, bisbe de Girona. Nosaltres, els nois i les noies que havíem de ser confirmats, no havíem vist mai un bisbe ni havíem assistit mai a un acte com aquell, i ens fèiem mil preguntes sobre el personatge, la cerimònia i el seu significat. La presència del bisbe, vestit especialment per a l’ocasió, ens va impactar, amb el roquet de color blanc a sobre de la sotana; el cap ornamentat amb la mitra, aquell barret alt que simbolitza que ell és el cap del poble de Déu; el bàcul, un bastó llarg que ens recorda que el bisbe és el pastor de la diòcesi; l’anell, signe de fidelitat i amor per a l’església; la creu pectoral, que penja sobre el pit agafada a una cadena a voltant del coll. Nosaltres al·lucinàvem, la solemnitat de l’acte imposava, sobretot pels cants en llatí, que no sabíem què deien, ni què demanaven. Sort que confiàvem plenament amb la gent tan important que ens rodejava!

D’aquest esdeveniment, no en recordo gaire res més, tot i que no ens van faltar les explicacions del significat de la Confirmació: el copet que dóna el bisbe a la cara dels qui la reben representa que els infon valentia per afrontar els camins de la vida.

Com veieu, tot i que Ullà era un poble petit, també hi teníem els que tothom coneixia com “els senyors el poble”.

Tags: biografiamemòria històricarecordsullà
Article anterior

Se’ns estan venent el Ter

Següent article

El Baix Empordà

Mercè Pagès

Mercè Pagès

Articles Relacionats

Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
Els masos de les Deveses (II)
Història

Els masos de les Deveses (II)

9 de juny de 2025
EMPORION condemna una agressió policial a Antoni Gaudí (1920)
Història

EMPORION condemna una agressió policial a Antoni Gaudí (1920)

9 de maig de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies