Les escultures públiques, aquestes coses aparentment supèrflues i prescindibles, són un dels indicadors més fiables per esbrinar si una població ha gaudit de bons governants. Més aviat escassegen les ciutats, viles o pobles amb encert en els encàrrecs i habilitat de col·locació de les escultures urbanes. A vegades sentim vergonya aliena davant veritables mones de pasqua monumentals i en altres ocasions envegem la qualitat de l’art que ens sorprèn a carrers i places de certes poblacions.
Hi ha escultures formidables, però en col·locar-les en un entorn grandiós queden empetitides i ridícules. Marcel Martí té una escultura prop de l’Hospital Trueta de Girona que sempre he considerat un model d’encert de col·locació, per les seves mides i per l’entorn. El color de l’acer inoxidable recobert d’una capa d’òxid inalterable ofereix molts matisos i contrasta encertadament amb la vegetació del fons. El mateix escultor va rebre un encàrrec de la ciutat de Vic i el lloc on es va col·locar és tan desafortunat que l’escultura no compleix la seva finalitat.
Les escultures públiques a Torroella no arriben a la dotzena, quantitat esquifida i insuficient atenent que som una població que ha excel·lit en tants camps culturals. Els autors que han rebut l’encàrrec són artistes de vàlua que van saber contribuir a millorar els nostres espais públics. No tenim, així m’ho miro jo, cap nyap imperdonable. Els Amics de la UNESCO de Girona porten deu anys treballant en el projecte “Apadrinem escultures”. L’ajuntament faria bé de col·laborar-hi estretament.
L’estat de conservació de les nostres escultures públiques és desigual. Les que sofreixen agressions contínues es limiten a dues: la d’en Josep Mundet, situada a Fora Portal, dedicada a la sardana amb motiu de la celebració de Torroella ciutat pubilla de l’any 1975. Alguns utilitzen aquesta escultura com un joc d’infants i altres com si fos una hamaca per descansar. La d’en Joan Vinyes, magnífica, es troba perduda en el parc davant el carrer Narcís Julià, i el seu estat és deplorable, embrutida de grafits i utilitzada per practicar l’escalada per la mainada.
Un punt tan important com el de les nostres escultures urbanes requereix la cura per part d’una comissió de persones qualificades que tingui com a objectiu la conservació, la difusió i el pla d’encàrrecs a fi de garantir uns resultats lliures de pressions, d’aleatorietat i de col·locacions aberrants. No sé si valdria la pena estudiar nous emplaçaments per algunes d’elles. Trobar el lloc precís suposa la meitat de l’èxit. Només cal veure la darrera escultura incorporada, la d’en Martí Batlle i Viader, al giratori dels Jardins de Santa Clara. S’ha tret tot el suc possible d’un bon treball.
