Regla 20 – La dièresi
Vàrem dedicar la Regla 19 a l’ús correcte dels accents. Avui ho completarem amb l’ús correcte de la dièresi.
La dièresi consisteix en dos puntets damunt les lletres i , u (ï , ü):
a) Per indicar que cal pronunciar u darrera g o de q, davant de e o de i, com a:
ungüent, conseqüència, pingüí, obliqüitat,…
b) Per indicar que dues vocals no formen diftong, com a:
raïm, traïdor, diürn, reüll, odiï, canviïn,…
Notes:
– Recordem que a la Regla 19 dèiem que s’accentuen totes les paraules agudes acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in, i per aquest motiu
s’accentuen (no porten dièresi): veí, país, Lluís,…
però en canvi escrivim amb dièresi: veïna, països, lluïsos,…
– No porten dièresi:
– Verbs acabats en vocal + ir en futur, condicional, infinitiu i gerundi:
beneiré, agrairia, conduir, substituint,…
(però en els altres temps del verb hem de posar dièresi: beneïm, agraït,…)
– Paraules començades per anti-, co-, contra-, re-, semi- :
antiinflamatori, reunir, contraindicat,…
– Paraules acabades en -isme o -ista: egoisme, dadaista,…
c) Per ressaltar que la i o la u entre vocals són vocals i no consonants:
així, la i actua com una vocal a paraules com: coïa (de coure)
en canvi, la i actua com una consonant a paraules com: noia
—————————————————————————————————————-
Cal reconèixer que aquesta regla de la dièresi no és senzilla
El millor mestre és la pràctica
La millor pràctica és llegir força i escriure sovint