Regla 20  –  La dièresi

Vàrem dedicar la Regla 19 a l’ús correcte dels accents. Avui ho completarem amb l’ús correcte de la dièresi.
La dièresi consisteix en dos puntets damunt les lletres i , u  (ï , ü):

a)      Per indicar que cal pronunciar u darrera g o de q, davant de e o de i, com a:
ungüent,   conseqüència,   pingüí,   obliqüitat,…

b)      Per indicar que dues vocals no formen diftong, com a:
raïm,   traïdor,   diürn,   reüll,   odiï,   canviïn,…
Notes:
– Recordem que a la Regla 19 dèiem que s’accentuen totes les paraules agudes acabades en vocal, as, es, is, os, us, en, in, i per aquest motiu
s’accentuen (no porten dièresi):    veí,   país,   Lluís,…
però en canvi escrivim amb dièresi:    veïna,   països,   lluïsos,…
– No porten dièresi:
– Verbs acabats en vocal + ir en futur, condicional, infinitiu i gerundi:
beneiré,    agrairia,    conduir,    substituint,…
(però en els altres temps del verb hem de posar dièresi:  beneïm,  agraït,…)
– Paraules començades per anti-, co-, contra-, re-, semi- :
antiinflamatori,    reunir,    contraindicat,…
– Paraules acabades en -isme  o  -ista:    egoisme,   dadaista,…

  c)   Per ressaltar que la i o la u entre vocals són vocals i no consonants:
així, la i actua com una vocal a paraules com:    coïa   (de coure)
en canvi, la i actua com una consonant a paraules com:   noia
—————————————————————————————————————-
Cal reconèixer que aquesta regla de la dièresi no és senzilla
El millor mestre és la pràctica
La millor pràctica és llegir força i escriure sovint