Begur, octubre 2020
Estimada Dolors,
Després d’enviar-te tantes cartes com hem pogut (d’aquelles escrites a mà, sempre amb un paper groc), uns amics comuns ens han convidat a fer-ho a través de la revista Emporion, la del teu poble, i ens ha agradat molt la idea.
Tant a tu com a la resta dels represaliats i represaliades per l’estat espanyol, ens fa la sensació de conèixer-vos des de fa molt de temps. Llegim els llibres que aneu publicant, seguim de prop els vostres comunicats, ens hem manifestat, hem penjat domassos amb els vostres noms i hem aportat el que hem pogut per ajudar-vos econòmicament. Ens hem alegrat amb les vostres petites alegries, com el dia que vàreu veure arbres o un tros de cel blau al pati de la presó, ens hem indignat molt pel tracte que heu rebut i ens hem promès no rendir-nos mai…
Volem dir-te un cop més que estem al teu, al vostre, costat i volem fer-ho saber, volem compensar una mica tot l’esforç que heu fet per una societat millor on els drets humans es respectin i s’apliquin. Sense conèixer-nos, des de diferents posicions, som molts els que intentem aportar el nostre granet de sorra perquè així sigui… Però tu no has aportat un granet de sorra, has aportat tot un camió sencer!
La brutal injustícia que s’ha comès amb les vostres condemnes i l’ensorrament de l’estat espanyol ens havien portat a omplir places i carrers reivindicant justícia. Ara, la covid ens té mig esmorteïts, ens costa molt sortir al carrer i mantenir la flama viva, però volem que sapigueu que malgrat tot, seguim al vostre costat, incondicionalment. Que ningú aconseguirà rebaixar els nostres somnis ni fer-nos canviar els sentiments.
Tu, com la Carme, en Josep, en Quim, en Raül, l’Oriol i els Jordis, i tants d’altres, deveu estar fets d’una altra pasta, més evolucionada, més íntegra. Allà on molts pensem que ens ensorraríem, vosaltres en sortiu encara més fortes i més airoses.
Ens va agradar molt veure’t una estona, fa pocs dies, en llibertat, envoltada de gent que t’estima i et valora com et mereixes. Sota el teu Montgrí i enmig de les pedres tan antigues de la teva Vila Vella. No saps la il·lusió i l’admiració que ens despertes quan et veiem tan arreglada, riallera i amable amb tothom, comentant i fins i tot dramatitzant un tros del nou llibre d’en Lluís LLach amb una gràcia innegable. Ens vas alegrar el dia… quan hauríem hagut de ser nosaltres qui te l’haguéssim alegrat!
Tenim tantes coses per agrair-te i tant per compartir encara, que només podem mirar el futur amb l’esperança de saber que la veritat acabarà triomfant. Gràcies per tenir la valentia i la intel·ligència de prendre les decisions que vau prendre i que eren el sentiment de molts de nosaltres.
En una carta et deien que “Lluny d’enfonsar-te, t’han fet més forta.” Ens agrada pensar que, en aquest procés d’alliberament, això ens ha passat a tots els que creiem i lluitem per la democràcia i la llibertat. “Ens volien enterrar i no saben que som llavors.”
Un abraçada ben forta,
Pere i Neus