Europa surt al rescat

Sabem que la severa crisi sanitària que estem patint ha derivat en una important crisi econòmica, amb incidència en l’àmbit social i polític i, depèn del que duri, potser també en l’aspecte emocional i psicològic. Sabem també que la crisi sanitària afecta tot el món, fet que perjudica les expectatives de sortir-ne fàcilment. Si ens centrem en l’àmbit europeu, sabem també que es van aprovar tres mesures per fer front a la crisi: des del Banc Central Europeu, es destinen fins a 1,35 bilions d’euros a finançar deutes dels estats membres de la UE; des de la Comissió Europea (CE), es va aprovar destinar 540.000 milions d’euros a tres línies diferents, que es poden utilitzar aquest any, i, finalment, el paquet estrella, basat en 750.000 milions d’euros, que es finançaran amb deute comunitari i que aniran destinats a revertir la crisi econòmica derivada de la sanitària. A l’Estat espanyol li correspondran 140.000 milions d’euros, de què la meitat seran en transferències directes, el que vol dir que no s’hauran de tornar. La UE, però, es reserva el control que els diners es destinin als projectes detallats prèviament i que han d’anar destinats a sectors afectats per la crisi, amb la finalitat d’aturar el cop i salvar empreses, i sobretot fer-les viables en el futur, i també facilitar la vida als ciutadans. Tot això serà operatiu a partir de l’any que ve i durant sis anys. I, en aquest escenari, el president del govern espanyol ha manifestat que, amb l’ajut dels fons europeus, es generaran 800.000 llocs de treball en tres anys i també ha exposat que la major part dels diners aniran destinats a sectors i empreses que apostin per la sostenibilitat i la digitalització.

Tot això està molt bé, però és molt important que tant la proposta del govern a la UE com l’assignació dels fons siguin consensuades i es garanteixi la participació dels sectors i territoris afectats. Cal que hi participin les comunitats autònomes i també una representació dels municipis, també els sectors més afectats i els agents socials. No és una aposta del govern central, només; no es tracta de dir-ho, cal que sigui veritat que s’ha comptat amb tothom per fer una proposta conjunta, que garanteixi l’adequada i efectiva destinació dels fons. És important que s’impulsi la modernització de l’estructura productiva de l’Estat, apostant per sectors que aportin valor afegit i solidesa econòmica. Per aconseguir aquest repte històric, convé també que s’agilitzin els processos administratius per als tràmits de les empreses i evitar el clientelisme, tan habitual en altres moments.

Esperem que no calgui lamentar que els fons no vagin on prèviament s’ha determinat, confiant que, aquest cop, el Next Generation –com es coneix aquest paquet d’ajuts– ja preveu que la mateixa CE controlarà l’assignació correcta dels fons. S’està davant l’oportunitat de no perdre el tren europeu i de demostrar que se sap gestionar correctament i amb visió solidaria i de futur els ajuts que vindran de la UE, en un exercici, gens fàcil, de consens i solidaritat europea. La credibilitat de l’Estat espanyol està en joc a Europa. Esperem que se sàpiga estar a l’altura del repte.