A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text escrit.
Escoltar el dictat:
Fragment de NO ERA ELLA, ERA INTERNET, d’Ingrid Guardiola
Pròleg d’ALBA (O EL JARDÍ DE LES DELÍCIES), de Marc Artigau
Escric des d’una petita casa adossada a l’Escala, complint amb les vacances familiars. O hi ha internet i la cobertura mòbil és tènue. Aquí el que se sap i el que s’ignora es comparteix a taula, no es busca ni es verifica al núvol. […]
Fa uns quants anys que rumio i escric amb el comodí d’internet, del núvol, gestionant la memòria entre la mandra i la intensitat, com si fos un circuït de connexió i desconnexió en lloc d’una manera de viure el món des del sensible i l’intel·ligible, com si un pogués decidir què recordar i què no, quan, precisament, la memòria treu partit de l’atzar i treu ferro a la voluntat -en una època en què sembla que haguem de tenir voluntat de ferro-, és a dir, acaba decidint a través nostre per a nosaltres, fins i tot malgrat nosaltres.
