Revista Emporion

Exercicis de català 56

A l’àudio, primer es llegeix el text, i tot seguit comença el dictat. Un cop acabat, us el podeu corregir mirant el text escrit.

Escoltar el dictat:

Fragment de PERMAGEL, d’Eva Baltasar

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Quan siguis gran ho entendràs”, no es cansava de repetir la mama. No dec haver crescut prou. I això que m’esforçava a beure els gots de llet, uns gots alts i amples que semblaven boques animals, grosses com la meva cara, i que em deixaven el front senyalat amb una diadema vermella allí on reclinava la rebava de vidre. Hi cabia tanta llet, dins d’aquells gots, que la mama sempre havia d’encetar una altra ampolla per acabar-los d’omplir fins dalt de tot, ben bé fins la rebava. “Beu, beu com un gatet”, deia. “Fes com un gatet, treu la llengüeta i llepa la lleteta”.

Tants i tants litres de llet i jo tota blanca per dins, plena de tels de llet per dins, agafats a mi com llençols greixosos i mullats, enganxats a les meves parets, al revers de la meva pell. M’anul·laven, els tancs de llet de la mama, em feien menys persona, menys nena encara. Era com mig nena mig tanc de llet, una mena de dipòsit saturat.