Emporion
Divendres, 11 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2017 núm 127 -juliol- 2017

Francesc Boix,

Jordi BellapartperJordi Bellapart
25 de juny de 2017
a núm 127 -juliol- 2017
Temps de lectura: 3 minuts
Francesc Boix,

heroi republicà català, ja és un dels herois de França.

Francesc Boix ja descansa en pau. El passat dia 16 de juny l’alcaldia de Paris va traslladar les restes del fotògraf català, que va ajudar a denunciar els horrors comesos al camp de Mauthausen, al cementiri on reposen les víctimes dels nazis.

En aquest camp hi va ser internat Francesc Boix, un jove fotògraf lluitador a la guerra espanyola, que després d’exiliar-se a França, va ser detingut per la Gestapo i portat presoner al Camp de Mauthausen.

Per la seva joventut i el fet que tenia uns bons coneixements de fotografia, va ser destinat al departament d’identificació de presos, on feia retrats d’aquests, d’esdeveniments diversos, de comandaments del camp, d’altes jerarquies que el visitaven i de fets sobre la barbàrie nazi. Amb la col·laboració d’altres companys i especialment dels més joves del Komando Poschacher, que anaven a treballar cada dia a fora del camp, i també d’Anna Pointner, una veïna del poble de Mauthausen, varen poder sostreure unes 20.000 còpies fotogràfiques, que aquesta veïna va amagar en un mur de casa seva fins acabada la guerra. Boix va ser l’autor de la famosa fotografia de la pancarta de benvinguda als aliats el dia de l’alliberament, el 5 de maig de 1945. Després es traslladà a Paris, on va donar a conèixer algunes de les fotografies a publicacions pròximes al Partit Comunista Francès.

Esdevingué un dels màxims coneixedors del Camp de Mauthausen i com a tal va ser l’únic testimoni català en els judicis de Nüremberg i Dachau. Les seves fotografies varen ser proves que varen demostrar els crims del genocidi nazi i que van servir per poder desemmascarar molts implicats.

Francesc BoixFrancesc Boix va morir de tuberculosi a Paris el 4 de juliol de 1951 a l’edat de 30 anys. Fou enterrat al cementiri de Thials als afores de Paris. En un viatge al que vaig tenir l’honor d’assistir i de poder-hi fer un petit reportatge cinematogràfic, amb membres de Triangle Blau (Amical de Mauthausen de Figueres), vàrem anar a visitar la seva tomba. Estava situada en un lloc solitari, mal conservat i, tot i que rebia visites de l’Amical de Mauthausen català i francès, val a dir que ni la tomba ni el lloc feien honor a la seva persona i a allò que representava.

En aquesta visita ens va acompanyar Pierrette Saez, filla d’exiliats i aleshores presidenta de la delegació dels republicans espanyols de l’Amical de Mauthausen a França. Ens va dirigir unes emotives paraules i ens va explicar que des de feia uns anys estaven lluitant per aconseguir un lloc més digne on enterrar-hi les despulles d’en Francesc Boix. Després de 12 anys d’esforços, l’associació Amical de Mauthausen de Paris, amb el suport de la filial espanyola i altres associacions catalanes, així com també de l’Ajuntament de Barcelona, han aconseguit un lloc digne al principal cementiri de Paris, Père Lachaise, on les restes de Boix descansaran molt a prop del memorial erigit en honor dels 10.000 republicans espanyols que van morir als camps de deportació i dels 25.000 que van morir lluitant al costat de les forces aliades, com a maquis, o afusellats durant la Segona Guerra Mundial.

La cerimònia oficial del trasllat va se presidida per l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, i l’alcalde accidental de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. També hi va assistir una neboda per part de mare de Francesc Boix, la qual escoltava emocionada les paraules de l’alcaldessa. Ella no va conèixer el seu oncle ni les coses extraordinàries que havia fet. Fou després de la seva visita al camp de Mauthausen quan supervivents i fills de supervivents li van explicar el bé que el seu oncle havia fet i la mostra de valentia que això havia suposat, pel perill que havia corregut en fer-ho.

La bandera republicana va ser present durant tot l’acte. Molts dels assistents, unes 200 persones, portaven les seves, i una de gran embolcallava el fèretre de Boix. “No oblideu mai aquesta bandera -ens va dir Pierrette Saez, el dia que ens va acompanyar a visitar el lloc on estava enterrat Frances Boix-, “per ella van morir molts milers de republicans”. Ara segurament que Pierrette estarà molt contenta, i també Ramiro Santiesteban, fill d’un deportat que va passar cinc anys amb Boix, que també assistí a l’acte i va poder ser testimoni del reconeixement que es feia a aquell jove valent, atrevit i lleial que va aconseguir burlar la tenebrosa força del nazisme.

Tots els assistents es posaren drets en passar el taüt fins al seu lloc de repòs. “Drets, lliures i pensant, perquè és amb llibertat, amb el pensament, amb l’educació i amb la cultura com es combat en democràcia”, va dir l’alcaldessa en tancar l’acte.

Tags: catalansfotografiahistòria
Article anterior

Els robots, solució o problema?

Següent article

Santi Sató,

Jordi Bellapart

Jordi Bellapart

Articles Relacionats

Editorial

Aquest estiu també tindrem embussos

25 de juny de 2017
II. La cultura a Torroella, ara
núm 127 -juliol- 2017

II. La cultura a Torroella, ara

25 de juny de 2017
La trama suïssa que robava paisatges
Medi Ambient

La trama suïssa que robava paisatges

25 de juny de 2017
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies