heroi republicà català, ja és un dels herois de França.
Francesc Boix ja descansa en pau. El passat dia 16 de juny l’alcaldia de Paris va traslladar les restes del fotògraf català, que va ajudar a denunciar els horrors comesos al camp de Mauthausen, al cementiri on reposen les víctimes dels nazis.
En aquest camp hi va ser internat Francesc Boix, un jove fotògraf lluitador a la guerra espanyola, que després d’exiliar-se a França, va ser detingut per la Gestapo i portat presoner al Camp de Mauthausen.
Per la seva joventut i el fet que tenia uns bons coneixements de fotografia, va ser destinat al departament d’identificació de presos, on feia retrats d’aquests, d’esdeveniments diversos, de comandaments del camp, d’altes jerarquies que el visitaven i de fets sobre la barbàrie nazi. Amb la col·laboració d’altres companys i especialment dels més joves del Komando Poschacher, que anaven a treballar cada dia a fora del camp, i també d’Anna Pointner, una veïna del poble de Mauthausen, varen poder sostreure unes 20.000 còpies fotogràfiques, que aquesta veïna va amagar en un mur de casa seva fins acabada la guerra. Boix va ser l’autor de la famosa fotografia de la pancarta de benvinguda als aliats el dia de l’alliberament, el 5 de maig de 1945. Després es traslladà a Paris, on va donar a conèixer algunes de les fotografies a publicacions pròximes al Partit Comunista Francès.
Esdevingué un dels màxims coneixedors del Camp de Mauthausen i com a tal va ser l’únic testimoni català en els judicis de Nüremberg i Dachau. Les seves fotografies varen ser proves que varen demostrar els crims del genocidi nazi i que van servir per poder desemmascarar molts implicats.
Francesc Boix va morir de tuberculosi a Paris el 4 de juliol de 1951 a l’edat de 30 anys. Fou enterrat al cementiri de Thials als afores de Paris. En un viatge al que vaig tenir l’honor d’assistir i de poder-hi fer un petit reportatge cinematogràfic, amb membres de Triangle Blau (Amical de Mauthausen de Figueres), vàrem anar a visitar la seva tomba. Estava situada en un lloc solitari, mal conservat i, tot i que rebia visites de l’Amical de Mauthausen català i francès, val a dir que ni la tomba ni el lloc feien honor a la seva persona i a allò que representava.
En aquesta visita ens va acompanyar Pierrette Saez, filla d’exiliats i aleshores presidenta de la delegació dels republicans espanyols de l’Amical de Mauthausen a França. Ens va dirigir unes emotives paraules i ens va explicar que des de feia uns anys estaven lluitant per aconseguir un lloc més digne on enterrar-hi les despulles d’en Francesc Boix. Després de 12 anys d’esforços, l’associació Amical de Mauthausen de Paris, amb el suport de la filial espanyola i altres associacions catalanes, així com també de l’Ajuntament de Barcelona, han aconseguit un lloc digne al principal cementiri de Paris, Père Lachaise, on les restes de Boix descansaran molt a prop del memorial erigit en honor dels 10.000 republicans espanyols que van morir als camps de deportació i dels 25.000 que van morir lluitant al costat de les forces aliades, com a maquis, o afusellats durant la Segona Guerra Mundial.
La cerimònia oficial del trasllat va se presidida per l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, i l’alcalde accidental de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. També hi va assistir una neboda per part de mare de Francesc Boix, la qual escoltava emocionada les paraules de l’alcaldessa. Ella no va conèixer el seu oncle ni les coses extraordinàries que havia fet. Fou després de la seva visita al camp de Mauthausen quan supervivents i fills de supervivents li van explicar el bé que el seu oncle havia fet i la mostra de valentia que això havia suposat, pel perill que havia corregut en fer-ho.
La bandera republicana va ser present durant tot l’acte. Molts dels assistents, unes 200 persones, portaven les seves, i una de gran embolcallava el fèretre de Boix. “No oblideu mai aquesta bandera -ens va dir Pierrette Saez, el dia que ens va acompanyar a visitar el lloc on estava enterrat Frances Boix-, “per ella van morir molts milers de republicans”. Ara segurament que Pierrette estarà molt contenta, i també Ramiro Santiesteban, fill d’un deportat que va passar cinc anys amb Boix, que també assistí a l’acte i va poder ser testimoni del reconeixement que es feia a aquell jove valent, atrevit i lleial que va aconseguir burlar la tenebrosa força del nazisme.
Tots els assistents es posaren drets en passar el taüt fins al seu lloc de repòs. “Drets, lliures i pensant, perquè és amb llibertat, amb el pensament, amb l’educació i amb la cultura com es combat en democràcia”, va dir l’alcaldessa en tancar l’acte.