La misteriosa mort de Natalie Wood

Durant aquests dies de confinament, s’ha estrenat un documental d’HBO sobre la controvertida mort d’una estrella del cinema dels anys cinquanta i seixanta, Natalie Wood. El documental està dirigit per Lauren Bouzerean i compta amb el testimoniatge d’una de les seves filles, Natasha Couertney, que és la narradora de la història, amb la col·laboració del seu padastre Robert Wagner, Robert Redford i altres amics i familiars.

El cas roman obert com molts misteris de Hollywood des de la mort de Marylin Monroe. Però aquesta mort i el misteri que l’envolta no van passar desapercebuts als joves d’aquella generació que de petits havíem anat   cada setmana al cinema, per veure primer pel·lícules d’aventures, especialment d’indis i cavallers, i també còmiques com les del Gras i el Prim o d’en Jaimito que ens havien iniciat en la comprensió del que veuríem i ens emocionaria més tard, a finals dels cinquanta i principis dels seixanta, quan ja passàvem dels quinze anys, amb el contingut d’històries que mai més oblidaríem. Així vàrem conèixer la Natalie Wood i ens en vàrem enamorar. Sense saber com, ens enamorarem d’aquella bonica, fràgil, encantadora, única noia que, un darrere l’altre, es posava a la pell de personatges que ens arribaven al cor. Era l’actriu que de petita interpretava la nena de De ilusión también se vive (1947). La jove rebel amb James Dean i Sal Mineo a Rebelde sin causa (1955), la neboda d’Ethan Edwards (John Wayne) raptada pels indis comanxes que havien masacrat la seva família a Centauros del desierto(1956), un dels millors westerns de la història del cinema segons mestres del setè art, com Steven Spielberg i Martin Scorsese. Al musical West Side Story interpretava la Maria, personatge que emula Julieta, aquí una noia porto-riquenya enamorada de Toni (Richard Beymer) que seria el Romeu del drama shakespearià. A Esplendor en la Yerba (1961), formava parella amb Warren Beatty, dos adolescents que descobreixen el poder del seu despertar sexual, però són separats pels seus pares, una història d’un amor impossible. No podem amagar encara la llàgrima que ens va caure en el seu emotiu final.

Tot i que va continuar participant en més pel·lícules fins els darrers anys setanta amb actors tan interessants com Robert Redfort, aquestes no van tenir la transcendència de les de la seva primera època. Natalie era una noia d’origen humil que ja era famosa de petita, a més de bonica. Les seves aparicions a la pantalla solien ser memorables. Es va casar tres cops, dos d’ells amb Robert Wagner. La primera el 28 de desembre de 1957. Es van divorciar 5 anys després. Es va casar en segon matrimoni amb l’escriptor i productor Richard Gregson, amb qui va tenir la seva filla Natasha. El 1972 es va tornar a casar amb Wagner, amb qui va tenir una altra filla, Courtney, nascuda el 1974. Va romandre amb ell fins a finals d’aquella nit de novembre a Califòrnia. Una nit tèrbola que ningú ha pogut esbrinar què va passar exactament. Els titulars de la premsa del moment anunciaren que havia mort l’actriu Natalie Wood de 43 anys, ofegada en el mar del sud de California al caure del seu vaixell a mitjanit.

La nit de la desaparició, Natalie Wood es trobava a bord del iot Splendor a la costa californiana a prop de l’illa de Santa Catalina. Amb ella i el seu marit hi havia l’actor Christopher Walken, amb qui feia una pel·lícula, (Proyecto Brainston), que no va poder acabar a causa de la seva mort i amb qui, segons les cròniques roses de l’època, tenia una història. També hi havia el capità del vaixell, Dennis Davern. Segons la primera reconstrucció dels fets, l’actriu s’havia quedat sola a coberta del vaixell, i per motius desconeguts havia caigut al mar. L’endemà el seu cos va ser trobat a prop d’un bot salvavides. El cas va ser considerat com un accident, també perquè les declaracions de Wagner i Walken van coincidir en la reconstrucció del que va passar al vaixell. Però els rumors no s’aturaren mai. La presència al vaixell del seu marit i del que es creia que era l’amant, han fet pensar que la caiguda de l’actriu no va ser del tot accidental.

El documental abasta tota la vida de l’actriu, des dels seus primers papers al cinema a la primerenca edat de 4 anys, fins a la seva misteriosa i tràgica mort el 1981 als 43 anys. A través d’imatges d’arxiu, declaracions de la pròpia actriu i les emotives reflexions dels seus afins, Natalie Wood: entre bambolines, és un interessantíssim i emocionant homenatge a l’estrella, que mostra tant la seva fascinant carrera com la seva vessant més familiar, la d’una mare entregada a les seves filles. Així i tot, el documental també pretén llançar llum sobre el que va passar en aquell fatídic 29 de novembre de 1981 a la californiana illa de Santa Catalina. La mort de Natalie Wood no només va commocionar tot el món del cinema, sinó que va deixar molts dubtes sobre les causes de la seva mort, sent l’assassinat una possibilitat que avui dia segueix sent estudiada per molts. Tot i que no s’aporten noves proves o fets, sí que es pretén deixar clar que la mort de Wood va ser accidental catalogant com a ridícules i malicioses les teories que contemplen el crim. Així mateix, s’obvien alguns fets traumàtics de la seva vida i de les seves nombroses relacions amoroses, amb la finalitat de deixar enrere controvèrsies que només enterboleixen la seva imatge. Totes les anècdotes i comentaris de les seves filles atorguen a la narració una emotivitat latent en tot el metratge, sent aquest documental una obra de profund interès per als amants del cinema, però també per a tots aquells que vulguin descobrir una dona intel·ligent i poderosa que es va convertir en llegenda. Una noia o un mite de qui molts ens havíem enamorat.