Francesc Ruestes (1959) és un magnífic i reconegut escultor català, forjador de ferro per excel·lència. La seva obra és reconeguda perquè els seus treballs de forja no semblen procedir de la farga sinó que estan tan ben acabats que semblen d’un taller de joieria. Sorprenentment, ha aconseguit dissimular la rigidesa del material aconseguint donar-li una aparença suau i tova, com si dibuixés amb ferro. Hereu del llegat d’altres mestres de l’escultura contemporània com Gargallo i Julio González.
No sabem si Ruestes encara té una casa a Torroella, on venia a passar dies de descans. Quan es va fer la rehabilitació de la plaça Pere Rigau, l’any 2001, la tenia i feia llargues estades entre nosaltres. Fou aleshores quan va proposar fer una petita obra que serviria de terra al voltant de l’arbre que hi al centre d’aquesta plaça, substituint les peces de pedra inicialment previstes per aquest espai. La proposta consistia en una espècie de catifa feta amb grans peces de formigó, dins les quals incrustaria ferro fos, dibuixant la lluna i unes ondulacions que representarien les fases d’aquest satèl·lit; d’aquí el nom donat a l’obra: “Les fases de la Lluna”. La idea de l’artista era trencar la seriositat que podia aportar l’excés de pedra que proposava el projecte inicial de la plaça, amb una mena de mural horitzontal posat arran de terra que aportés una sensació més alegre i interessant a l’espai.
Des de la seva inauguració a finals del 2001 fins avui, aquesta obra ha estat trepitjada per molta gent i segurament pocs s’han adonat de la importància d’aquell, diguem-ne, enrajolat, que segurament han trepitjat moltes vegades i que podem considerar una escultura arran de terra. Una empremta creada per aquest original artista.
Ruestes, referint-se a la seva obra, ha dit: “Cerco el silenci del passat, la reflexió del present i la llum del futur”. Guanyador de diversos premis, cal destacar els premis d’escultura Ricard Camí i el de la Fundació Vila Casas. Una part de la seva obra pot ser considerada escultura o pintura. Ho demostra el fet d’haver guanyat el Premi Nacional de Pintura Juan Ramon Masoliver 2002 amb la seva obra “Perspectiva d’un paisatge”, una peça a mig camí entre la pintura i l’escultura. La seva obra figura en molts llocs públics a més de col·leccions institucionals, i fora de Catalunya ha estat exposada en moltes galeries i mostres artístiques a la resta d’Espanya i França.
Al nostre espai “A l’aguait del nostre patrimoni” reivindiquem el manteniment i conservació d’aquesta important obra artística i exigim dels responsables municipals la recuperació de la llum que il·luminava i feia brillar la lluna que hi figura dibuixada i que forma part del concepte inicial de l’obra, com a mostra de respecte a la idea original i al seu autor.
