“Carlets“
La Bisbal de l’Empordà (2002-2007)
Javier Garcés Ruiz (n. 1959)
Escultura de terracota policromada amb oli
205 cm d’alçada
Col·lecció Javier Garcés
Walter Benjamin deia que en la nostra era de la tècnica, la realitat era una flor impossible. Aleshores, quan trobem un artista com Javier Garcés que ens intenta mostrar les coses tal com són dins d’un món contemporani on no hi ha res que sigui concret, em sembla, si més no, un acte sorprenent i fins i tot subversiu. L’escultura Carlets respon al treball i estudi del natural, en aquest cas un amic de l’autor, per recrear una prolongació d’aquesta substantivitat que no és més que la interpretació de l’artista.
Antonio López, el pintor, igual que Javier Garcés, cerca en l’observació de la intrigant realitat, que es presenta per tothom igual, esbrinar el misteri que aquesta enclou. Aquesta part de la captació, que cadascun sent diferent, és transformada en expressió artística i respon a la manifestació dels sentiments més profunds dels autors, com ara els amors, els desitjos… però també els temors i les pors. En el cas de Garcés, el món real és més quotidià, gairebé una zona de confort on apareixen les persones i els objectes més estimats; per aquesta raó la seva obra sempre està envoltada d’una aura poètica.
No cal dir que l’escultura manifesta per si sola els gust de Javier Garcés per les representacions: més que de gran format, de mida real, del dibuix i de la pintura a l’oli. L’obra està feta per la superposició de nou peces i fang de gres de manganès que abans de la policromia li atorgava un gran volum i corpulència. Després de pintar-la, tots els aspectes sòlids i de fortalesa de la figura, en mostrar-nos les taques de la pell per exemple, es transformen en els signes propis de la fragilitat humana. Deixem de veure l’escultura per parlar de la persona. Llavors, en un temps on les qualitats fisiològiques d’un home herculi eren favorables, ara esdevenen embarassoses i molestes.
En definitiva, la figura de Carlets té un caràcter metafòric i està ple d’intencions. Darrera de l’aparença cordial del rostre i de la generositat del model a prestar el seu aspecte més privat, Javier Garcés admet que l’edat biològica de Carlets coincidia més o menys amb la seva en el moment de l’execució final. L’obra no deixa, doncs, d’ésser des de la meva òptica, una reflexió sobre el tenebrós pas del temps. El fet que hagi nascut de l’observació constant de la realitat esdevé un presagi colpidor; present i futur que dista del passat de l’artista, quan va arribar a la Bisbal de l’Empordà delejant el que aquesta ciutat sens dubte pot oferir: treballar el fang.
Bibliografia:
Web
Javier Garcés
http://garcesjavier.blogspot.com.es/
Andalucia.es. “El arte d’observar“, autoretrat al pintor Antonio López
http://www.youtube.com/watch?v=FfHsWldNihQ
