Giorgio Morandi

un Model de Pintor

L’exposició de la pintura de Giorgio Morandi  (Bolonya 1890-1964 ) programada per la Fundació Mapfre i la Fundació Catalunya  La Pedrera, a la seu d’aquesta darrera, ens apropa a un dels pintors més allunyats de l’aiguabarreig de tendències i academicismes, però a la vegada més universal, del segle XX. 

Morandi, home de caràcter reflexiu, gairebé ens atreviríem a dir taciturn, pondera el panorama de la pintura europea als inicis del seu segle. Se l’endevina captivat per Cézanne i pels trets inicials del cubisme de Picasso i Braque (1) (2). Admira la literatura de Leopardi, Pascal i Proust, a la vegada que publica els seus dibuixos i gravats en revistes al costat de poetes contemporanis seus, com Cardarelli, Ungaretti o Montale. El seu amor per l’ofici de pintor el porta a allunyar-se d’escenaris més internacionals, tot i mantenir bona relació amb crítics, intel·lectuals i altres col·legues representants de la pintura metafísica, com Giorgio De Chirico o Carlo Carrà (2), (Fig.1).

Natura morta,1921. Palazzo Maffei – Fondazione Carlo.

Morandi podríem dir que cultiva la seva pròpia solitud. Una soledat que fuig del soroll social i de qualsevol amanerament que li privi de ser fidel als seus atuells, als seus llibres, als seus gerros, a tot allò que conrea amb la seva pintura (Fig.2).

Cornucòpia amb flors, 1922. Col.lecció particular

El pintor interpreta els seu propi món i afina la percepció del que l’envolta; el seu estudi, la seva casa, el seu poble. Assoleix una visió quasi mística de la realitat ( alguns del seus quadres ens poden recordar Zurbarán ) (2) que ens fa partícips d’un paisatge personal de gran profunditat i realisme. Les seves natures mortes són vives, ultrapassen el concepte de bodegó. La fidelitat a si mateix li permet recrear una atmosfera que atrapa  l’espectador i transcendeix la mera representació (Fig.3).

Natura morta, 1964, Instituzione Bologna Musei / Museo Morandi.

S’estableix en la seva pintura un diàleg silenciós de gran riquesa i profunditat, propi dels grans pintors (4). Cal dir en aquest sentit que el seu aïllament no implicava desconeixement del que es movia pel fons del corrents pictòrics. Es conegut el seu interès per la pintura del Quattrocento, amb l’estudi de pintors com Giotto, Ucello, Masaccio o Rafael (3) (5). Amb Morandi, estem davant d’una forta personalitat que reflexiona i estructura la seva pintura, amb una capacitat d’estudi, observació i treball extraordinària. Estem davant un gran model de pintor.

Barcelona 4 de maig de 2022

VISITA VIRTUAL

Bibliografia:

  1. Beatrice Avanzi, Morandi Ressonància infinita. Els Inicis, p.p.42-43. Fundació Catalunya La Pedrera, 2021.
  2. Daniela Ferrari, Morandi Ressonància infinita. Giorgio Morandi. En el temps de l’obra, p.p.11-29. Fundació Catalunya La Pedrera, 2021.
  3. Beatrice Avanzi, Morandi Ressonància infinita. Encants metafísics, p.p.52-53. Fundació Catalunya La Pedrera, 2021.
  4. Daniela Ferrari, Morandi Ressonància infinita. Diàlegs silenciosos, p.p.64-65. Fundació Catalunya La Pedrera, 2021
  5. Beatrice Avanzi, Morandi Ressonància infinita. Giorgio Morandi 1890-1964, p.p.196-203. Fundació Catalunya La Pedrera, 2021.