Torroella, 17 de febrer 19.
Des de l’última carta, per Nadal, que no t’havia escrit més i en sentia recança perquè et vaig enviar un parell de poemes estic segura que massa tristos pel teu gust. Avui el Montgrí no plora mentre pensa en tu. Fa estona que el sol l’escalfa des de sobre la línia invisible entre les Medes i el Cap de Begur. Per això s’ha aixecat content, però sobretot s’ha aixecat esperançat, perquè intueix, aquesta setmana més que mai, que tot anirà més bé del que ens pensem.
Encara que hi hagi dies que no veiem la llum de la solució per cap banda, la intervenció de l’Oriol Junqueras i la d’en Forn van esser una lliçó de convenciment, i també ho ha estat la mani de dissabte. Demà parlaran en Romeva i en Turull i m’imagino que també demostraran amb escreix que sou persones de pau i convençudes de lluitar per uns ideals tan nobles. Seguim el judici tota l’estona que podem i el dia que et toqui a tu (que ara en Jordi em diu que potser serà dimecres), mirarem de seguir-ho tots els qui ens puguem ajuntar. Serà un dia important per a tu, perquè et podràs explicar i nosaltres el compartirem amb tu.
Aquesta carta haurà de fer més camí i després de parlar dissabte amb la Janneke, no estic pas segura de quan la podràs llegir. Ens agradaria pensar que no vols llegir cartes perquè has d’estar concentrada amb la feina que sabem que tens per preparar la teva defensa; ara, si és cert que mentre duri el judici no te les volen fer arribar, això ja és molt greu. Si és així, hem de pensar que ens llegiràs més endavant, quan tinguis temps en alguna estona reservada per al contacte amb els qui t’esperem, i tant de bo quan ja falti ben poc perquè siguis aquí.
Com que La Montse m’ha demanat que la deixi publicar a Emporion voldria no sentir-me condicionada i voldria pensar que et parlo només a tu. Però el to distès i entranyable que em suggereix parlar amb tu me’l guardaré per a una propera carta.
En aquesta et parlaré de les coses que t’agraden més que t’expliquin, les d’aquí al teu poble. Perquè te les puguis imaginar i te’n facis la idea, perquè quan arribis, més aviat del que ara et penses i ens pensem, no et sorprenguin tant, perquè tots, qui més qui menys, te n’haurem parlat. Avui t’envio quatre postals de la nostra natura: Les oliveres que han plantat al camp del costat de l’institut, que quan siguin grosses seran espectaculars i faran de guardianes a la zona esportiva nova; els arbres drets com un ciri que han plantat per tot el poble i que quan siguin grossos faran més que goig; els ametllers ben florits que aviat donaran fruit; el camí nou de la gola amb els miradors que enfoquen els camps d’aiguamolls, amb uns ocells inexistents perquè encara no s’ha fet la guia turística d’ocells, però quan estigui feta i la coneguin es podran programar les vacances en aquest paradís preciós. Tot plegat sembla com si tota la natura trasmudés per preparar la teva arribada!
Et vull fer un apunt de les mogudes, les manifestacions, les anades a plaça cada vegada que faci falta, de les parets amb tu, del teu nom que ressona al passadís, de les complicitats de tants, dels ànims que ens hem de transmetre, de l’esperança i el no defallir.
Sàpigues que estem i estarem pendents cada dia dels que ja han començat i els que vindran. I de sortir al carrer, i de dir i saber dir a qui encara no ho entén.
Acabo aquesta carta reprenent l’últim poema que et vaig enviar i refent-lo perquè aquest gegant que sempre ens vigila diu que avui, encara que sembli impossible, està més esperançat que mai.
Avui el Montgrí no està tan trist
Encara que acabi de ploure,
Encara que ahir fes vent
i abans-d’ahir un sol calent…
El Montgrí no està tan trist
Ni ja no té la pena fonda de fa més d’un any,
I la gent que l’abraça,
I les gavines que li fan comèdia,
I els gegants
Que li van anar a ballar…
No li han fet oblidar el que sap,
Però li han fet pensar
Que l’aroma de farigola i de romaní,
Que sempre tens amb tu,
Et donarà la força,
L’aplom necessari,
La claredat volguda.
I aviat, més aviat del que algú es pensa,
Tornaràs aquí
Per a omplir-te de nou
Dels perfums de la terra,
De la força de les arrels secretes.
El Montgrí ho sap.
Una abraçada molt grossa Dolors! Força i fins aviat!!!
*****
Ja saps que sempre que s’escau amb l’alumnat parlem de temes que els puguin fer reflexionar, sobre el que ens amoïna i sobre el que vivim tots plegats.
Va ser una iniciativa d’uns quants d’escriure’t unes línies o un petit text, i em van demanar que t’ho fes arribar el dia que t’escrivís.
T’adjunto el que m’han fet arribar per a tu.
*****
Dolors, molta força. Moltes gràcies per tot el que heu fet pel poble català. Necessitem gent com vosaltres! No dubteu que seguirem al vostre costat i sortirem al carrer a demanar la vostra llibertat tantes vegades com faci falta. (Ona)
Molts ànims,Dolors, tot sortirà bé. Estem amb tu. (Mariona)
Molta força Dolors! Tu pots amb tot i més. (anònim)
Ànims Dolors, des del teu poble estem amb tu. (Júlia)
Com a torroellenca em sap molt de greu que una persona com tu, que vetlla pel meu futur, estigui tancada. Molta sort, Dolors, a tu i a tots els altres presos i preses! Espero que aquest malson s’acabi aviat. (Paula B)
Vaig ser en un discurs al castell del Montgrí per Ítaca, on la teva germana va explicar la vostra experiència des de dins i va ser molt emocionant! Molta força Dolors! No et mereixes el que t’està passant.
Molts ànims Dolors. És difícil estar on ets tu, però tu pots amb tot! Ànims a tu i a la teva família! (Marc)
Són moments molt difícils per a tu i per a la teva família, però pensa que tots estem amb vosaltres! Molts ànims i molta força! (Angie)
Dolors estem amb vosaltres. El que està passant avui dia a Catalunya és una injustícia. Estem amb tu. Els del teu poble et portem al cor. Molta força. Tot sortirà bé, això esperem! (Mireia)
Hola Dolors! Sempre pensava que m’agradaria dir-te alguna cosa i ara que he tingut l’oportunitat ho faig. Voldria enviar-te molts ànims des d’aquí. Sàpigues que encara que no en parlem gaire, hi pensem molt. Formes part del dia a dia dels nostres pensaments. Ja sabem que no vols esser una heroïna i aviat ja no ho seràs perquè podràs esser aquí. (anònim).
Dolors, ets una dona molt valenta i estic molt agraïda pel que heu fet pel poble català. No s’ha de perdre mai l’esperança i espero que ben aviat puguis tornar a gaudir de les vistes del Montgrí. T’esperem i a seguir lluitant! (Mont)
De ben segur que t’has assabentat, i possiblement sentit algunes gralles i tambors del Montgrí durant aquests dies. Et donem tot el suport i esperem que puguis tornar a gaudir del paisatge torroellenc ben aviat. (Miquel)
Hola Dolors, espero que ben aviat tinguis la sort de tornar a la teva terra estimada. Mentrestant, jo segueixo gaudint dels grans entrepans que em serveix el teu fill al Nafent. Ens veiem aviat. (Sergi Plaja)
