Amb el títol “Lola Ruiz Picasso” es podrà veure fins el 27 de febrer, la interessant exposició dedicada a la germana de Picasso. Una exposició dirigida per Emmanuel Guigon, Director del Museu Picasso i que té com a comissària Malén Gual, en el seu darrer projecte com a conservadora del mateix museu. La mostra tanca els actes commemoratius dels cinquanta anys de la donació d’un important conjunt de pintures de Picasso ( des de la seva joventut fins a l’any 2017 ), que es mantenien guardades a casa de la seva germana, al Passeig de Gràcia, 48.
Picasso volia ésser present a Barcelona i d’alguna manera va aconseguir, gràcies a la seva germana Lola, ajuntar les obres que ella li guardava amb les de la col·lecció del seu secretari i amic Jaume Sabartés. Així es constituí el nucli germinal del Museu Picasso de Barcelona (1).
L’afecte entre els dos germans, Pablo i Lola, iniciat en el caliu familiar de la infantesa, no va parar mai de créixer, malgrat la distància i l’absència definitiva de Picasso després de la seva darrera estada a Barcelona, l’any 1934 (2) . Des de l’adolescència, amb tretze anys, Picasso pren a la seva germana com a model, i ho fa de manera continuada fins als vint anys, en un darrer retrat de l’època blava del 1901. És l’únic retrat d’ella firmat com a Picasso (3). Lola, de temperament viu i inquiet, entén l’obsessió del seu germà per la pintura i li escriu desitjant-li l’èxit, però traspuant un afecte i estimació dels quals Picasso es fa ressò al llarg dels anys, interessant-se i ajudant-la tant a ella com als seus fills (2). (Fig.1)
Aquesta estreta relació és el que permet entendre com després de la mort de la mare de Picasso, Doña María, l’any 1938, és Lola, ja casada amb el metge Juan Bautista Vilató, qui es fa responsable de custodiar i guardar l’obra del germà gran. Una custodia feta de manera espontània i natural, però no exempta de sacrificis, en els anys de la post-guerra i especialment al quedar-se viuda amb sis fills l’any 1947. Lola tenia consciència de la importància i transcendència d’aquells quadres i pintures. Hi havia per part d’ella un sentiment de fidelitat i agraïment vers el seu germà, que va saber transmetre als seus fills (Fig.2). Aquests, els Vilató Ruiz nebots de Picasso, són els que d’acord amb ell entregaren tota l’obra, que també havia estat seva i amb la qual havien conviscut tota la vida, a la Ciutat de Barcelona. Així va néixer l’any 1970 el Museu Picasso de Barcelona, per voluntat del mateix Picasso i per la generositat de Lola i els seus fills Vilató Ruiz. Barcelona esdevenia així oficialment Ciutat Pivassiana, i dic oficialment, perquè de cor mai havia deixat de ser-ho.
Quan es va fer l’inventari de totes les obres que es guardaven en aquell pis, s’hi varen comptar 236 olis, 1149 dibuixos, 17 carnets de dibuixos, 4 llibres de text amb anotacions i dibuixos i 40 obres d’altres artistes (1).
Barcelona 4 de gener de 2022
Bibliografia:
- Emmanuel Guigon, Ciutat Picassiana, Lola Ruiz Picasso, p.p.7-11, Museu Picasso, Ajuntament de Barcelona, 2021.
- Malén Gual, Lola i Pablo, Lola Ruiz Picasso, p.p.13-49, Museu Picasso, Ajuntament de Barcelona, 2021.
- Mariona Tió, Picasso retrata Lola, Lola Ruiz Picasso, p.p.51-71, Museu Picasso, Ajuntament de Barcelona, 2021.
