Emporion
Dimecres, 2 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Opinió

Imaginem junts el nostre futur. (2)

Jaume Sató i GeliperJaume Sató i Geli
12 de març de 2021
a Opinió
Temps de lectura: 4 minuts
Imaginem junts el nostre futur. (2)

Amb aquest segon article de la sèrie vull parlar-vos de la imaginació des del punt de vista de la filosofia. 

Les teories filosòfiques de la imaginació són tan antigues com la imaginació filosòfica mateixa. El pensament de Pitàgores (segle VI aC) representa l’inici d’una desitjable posició d’equilibri entre les dues vies de coneixement: la racional i la imaginació. 

A partir d’Aristòtil (384-332 aC), gairebé tots els autors clàssics han intentat donar compte de la capacitat peculiar dels humans de formar estats mentals quasi perceptius o sensorials, que representen alguna cosa que no figura com a propi dels estats mentals de les persones o que presenten alguna cosa que un pren per no real. 

El pensament de Johann Wolfgang von Goethe (1749-1832), sobretot del Goethe científic, el dels estudis botànics i la teoria dels colors, encarna una posició de compromís entre les dues vies de coneixement; és a dir, la defensa d’un tipus de saber fet a la nostra mida, validat per la seva utilitat en l’esfera del que és humà: «odio allò que es limita a instruir-me sense augmentar o enfortir la meva activitat». 

Per Immanuel Kant (1724-1804), la imaginació és un mode d’aprehensió per al coneixement. Kant classifica les facultats cognitives en actives i passives, i diu que són necessàries totes dues perquè es produeixi coneixement. 

Kant col·loca com a facultats cognitives ‘superiors’  les facultats de l’enteniment, mentre que col·loca  les facultats de la sensibilitat com a ‘inferiors’. Malgrat això ressalta el caràcter independent i positiu de la sensibilitat. A això afegeix Kant que les facultats cognitives de la sensibilitat, enteses aquestes com les facultats de representar intuïcions, són dues: el sentit i la imaginació; la primera és la facultat d’intuir en presència de l’objecte, la segona sense la seva presència. “A les representacions de coses que no estan presents se les sol anomenar imaginacions. I a la facultat de l’ànima de produir semblants representacions se l’anomena imaginació”.

Kant diu que la imaginació és una de les fonts originals de tota experiència que no es pot “derivar de cap altra facultat de la ment, condicionant la possibilitat mateixa de tota experiència”. 

La imaginació juga un paper molt important en la filosofia de David Hume (1711-1776). Diu que la imaginació és el jutge últim de tots els sistemes filosòfics, en el sentit que sosté que “La memòria, els sentits i l’enteniment estan tots ells fonamentats en la imaginació o vivacitat de les nostres idees” i diu també: “Tot i amb l’ajut de l’experiència i observació de la seva conjunció constant en tots els casos passats, la raó no pot mostrar-nos mai la connexió d’un objecte amb un altre. Per tant, quan la ment passa de la idea o impressió d’un objecte a la idea d’un altre, o de la creença en aquest altre, no està determinada per la raó, sinó per certs principis que associen les idees d’aquests objectes i les uneixen en la imaginació. Si les idees no tinguessin més unió en la fantasia que la que els objectes semblen tenir en l’enteniment, no podríem realitzar mai una inferència de les causes als efectes ni basar la nostra creença en cap fet”.

Jean-Paul Sartre (1905-1980) descriu els processos psicològics de la consciència. Sartre examina les característiques amb les quals un objecte apareix en els tres tipus de consciència que postula: la perceptiva, la conceptual i la imaginària.

Per Sartre la imatge és una consciència. “Quan es produeix una imatge en la consciència, cal reflexionar mitjançant un acte de segon grau pel qual l’atenció es desvia de l’objecte pròpiament dit i es dirigeix cap a la forma en què es dóna. Així, el mètode és simple: produir imatges en nosaltres, reflexionar sobre elles, descriure-les, és a dir, tractar de determinar i de situar les seves característiques distintives”.

Per a Paul Ricoeur (1913-2005) la imaginació és un “agent indispensable en la creació de significats” mitjançant la metàfora. Diu que la imaginació té “les característiques d’una tradició”, culturalment lligada i “constituïda dins d’una història”. Mitjançant l’elaboració de mites, metàfores, narracions, etc., la imaginació dóna sentit al món i a la història, però també guia i orienta els éssers humans dins del seu món vital.

La imaginació, com argumenta Hannah Arendt (1906-1975), és central per a la vida humana des del punt de vista de la facultat de fer present el que és potencialment absent, i per tant, està en la base mateixa de la possibilitat d’acció. Com assenyala en el seu llibre Mentir en política, una característica de l’acció humana és que sempre comença alguna cosa nova, la qual cosa depèn, al seu torn, de la nostra capacitat per allunyar-nos mentalment d’on estem físicament i imaginar que les coses també podrien ser diferents del que realment són. Per tant, aquesta capacitat de canviar fets o d’actuar depèn fonamentalment de la imaginació.

Yuval Noah Harari (1976-…) ens diu en el seu llibre Sapiens: Una breu història de la humanitat (2014) que la veritable característica única del nostre llenguatge no és la capacitat de transmetre informació sobre les coses, sinó la capacitat de transmetre informació sobre coses que no existeixen en absolut. Que nosaltres sapiguem, només els “homo sapiens” poden parlar sobre unes entitats que no han vist, tocat ni olorat mai. Les llegendes, els mites, els déus i les religions van aparèixer arran de la Revolució Cognitiva, ara fa entre 70.000 i 30.000 anys: invenció de vaixells, llums d’oli, fletxes i agulles, art i joieria, i les primeres proves incontrovertibles de la religió, el comerç i l’estratificació social.

En les darreres dècades, en la filosofia de la ment i la cognició, la imaginació s’ha tractat cada cop més com a “mental-imaginari” o com el paper que juguen les imatges mentals (sensorials) en el contingut de les imatges, però d’això en parlarem un altre dia….

Tags: opinió
Article anterior

Els museus en temps de pandèmia

Següent article

Un pas més de la UE

Jaume Sató i Geli

Jaume Sató i Geli

Economista, Màster en D.O., Consultor Docent

Articles Relacionats

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport
Medi Ambient

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport

1 de juliol de 2025
El talent i la Intel·ligència Artificial
Opinió

El talent i la Intel·ligència Artificial

25 de juny de 2025
Santa Cecília de Montserrat
Història

Santa Cecília de Montserrat

13 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies